‘La tertúlia proscrita’

Llarena es nega a apartar-se de la causa contra Puigdemont malgrat haver qüestionat l’amnistia

  • L'advocat Gonzalo Boye va presentar la recusació al jutge del Suprem per les seves declaracions a la Universitat de Burgos

VilaWeb
Redacció
06.10.2023 - 13:00
Actualització: 06.10.2023 - 13:31

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la recusació que li demanava la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per haver trencat la seva obligada aparença d’imparcialitat per unes declaracions que va fer sobre una possible amnistia. L’advocat Gonzalo Boye va demanar, per cinquena vegada aquests darrers sis anys, al jutge que s’apartés de la causa perquè en una conferència a la Universitat de Burgos l’11 de setembre passat va qüestionar que una amnistia va qüestionar la constitucionalitat i la legitimitat d’una possible llei d’amnistia, pel fet que la proposa “aquest senyor”, en referència a Puigdemont. Diu Llarena que la petició no està fonamentada, perquè de tot allò que va dir en aquell acte no es pot concloure que prengués pas partit, que “no avança el poscionament processal de l’instructor”, i que les reflexions van ser fetes “en un espai estrictament acadèmic.”

Diu Llarena, a més, que no correspondrà a ell de plantejar una qüestió de constitucionalitat al TC sobre la possible llei d’amnistia, sinó que ho haurà de fer la sala d’enjudiciament, és a dir, una altra sala que s’hauria de constituir tan bon punt ell tanqués la instrucció.

També argumenta que “la conferència esmentada pels processats es va desenvolupar en un espai estrictament acadèmic i va respondre a l’anàlisi dels criteris bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica. No van avaluar cap aspecte concret d’una llei d’amnistia, perquè més enllà de les úniques raons per les que els encausats en reclamen la promulgació, no hi ha cap treball preparatori que n’hagi divulgat els criteris d’aplicació, i no n’hi hauria si la petició dels processats hagués estat la promulgació d’una llei que recollís per a ells un estatus personal d’inviolabilitat equivalent al que la constitució disposa per al cap de l’estat o un règim particular per aplicar-los el benefici de suspensió de l’execució de penes que siguin més extenses que les que generalment n’admeten la suspensió.” 

Les declaracions a Burgos

Segons les declaracions que va recollir l’agència EFE, Llarena va començar dient en aquell acte que calia tenir clar si una llei com aquesta seria constitucional. “Calen molts matisos que encara no són damunt la taula”, va dir. I va qüestionar que l’ordenament constitucional permeti l’amnistia. “Si concloem que no, aleshores el debat s’acaba”, però si fos constitucional –va dir– “caldria mirar si la possible llei és legítima o justificada”.

I per això va dir que calia veure l’exposició de motius de la llei, si hi hauria “una finalitat constitucionalment legítima que justifiqués que es desactivessin principis constitucionals fonamentals”, en referència al principi d’igualtat. Però va insistir que encara no se’n sabien gaires coses, que per això no s’hi podia pronunciar. Ara per ara, va dir, “només sabem que hi ha un senyor [en referència a Carles Puigdemont] que, després d’un procés [contra ell] s’ha determinat que hi ha indicis racionals de criminalitat” i que demana una amnistia.

Diu Gonzalo Boye en la recusació que ha presentat: “Desconeixem des de quan la funció jurisdiccional passa per l’avaluació de la legitimitat de les normes que emanen del poder legislatiu, però sembla que la manca d’imparcialitat porta el magistrat a qüestionar, fins i tot, la legitimitat de les normes que poden arribar a gestar els representants de la sobirania popular.” Hi deplora també “la crítica directa especialment envers el Molt Honorable senyor Puigdemont, tot manifestant-se públicament, i de nou, sobre les seves posicions polítiques”. I diu que no només són reveladores d’una manca d’imparcialitat que ja ha demostrat manta vegada al llarg dels darrers sis anys, sinó que també “avancen una posició sobre com, en l’hipotètic cas que s’aprovés per part del poder legislatiu una norma d’aquestes característiques, el senyor magistrat farà el que calgui per impedir que s’apliqui en aquest cas concret”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any