La candidatura de l’‘establishment’ encén la lluita per la Cambra de Comerç

Després de mesos de remor de fons, l’establishment finalment ha convergit en un candidat de consens amb què disputar a l’independentisme les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Serà Josep Santacreu, que fins al març va fer de conseller delegat de l’asseguradora DKV.

La candidatura, que serà presentada demà al Cercle d’Economia, serà l’ofensiva final dels poders fàctics per a combatre en les eleccions vinents, que seran a mitjan setembre, la candidatura independentista d’Eines de País, que ha governat amb majoria absoluta aquests darrers quatre anys.

El camí tortuós cap a la unitat de l’establishment

Santacreu, membre del ple durant tres dels mandats de Miquel Valls, és un bell conegut de la Cambra de Comerç. Tot i ser metge de formació, pot presumir d’una trajectòria empresarial distingida i encarna un catalanisme moderat que, sense ser furibundament antiindependentista, resulta molt més fàcil de pair entre la vella guàrdia de la Cambra que no pas l’independentisme desacomplexat d’Eines de País.

L’obsessió per a aconseguir la unitat de l’establishment es remunta al 2019, quan Eines de País es va proclamar guanyadora en uns comicis en què, contra l’independentisme, van concórrer tres candidatures: la d’Enric Crous (amb el suport de la patronal Pimec), la de Ramon Masiá i la de Carles Tusquets. Aquesta desunió va ser precisament el factor principal que els poders fàctics van esgrimir en les setmanes següents a les eleccions per explicar una derrota tant inesperada com aclaparadora.

Però tot i que la unitat ha estat d’aleshores ençà una màxima entre un establishment que no ha amagat mai el desig de recuperar una cambra que considera seva, l’elaboració d’una llista única ha estat molt més difícil que no era previst. Fins ben entrada la primavera, i malgrat mesos de ball de noms a la premsa, el candidat de la llista única antiindependentista continuava sense arribar, i per alguns moments semblà que la fragmentació de l’establishment en unes quantes candidatures tornaria a condicionar els comicis d’enguany.

Les patronals, cavall de Troia de l’establishment?

Un dels factors a tenir en compte aquestes eleccions serà el paper que les patronals exerciran en la constitució del nou ple. A començament de juny, Foment del Treball i Pimec van anunciar que havien pactat una llista conjunta a les 6 cadires patronals de la cambra, amb 3 representants per a Foment i 3 per a Pimec. A diferència de les darreres eleccions –en què totes dues organitzacions van presentar candidats a totes 6 cadires i el ple decidí el repartiment dels escons assignats, i n’atorgà 4 a Pimec i 2 a Foment– el pacte implica que els representants patronals en la nova legislatura de la Cambra de Comerç seran decidits abans de les eleccions.

L’acord va ser rebut amb certa sorpresa en alguns sectors, perquè la relació entre els presidents de Pimec i de Foment, Antoni Cañete i Josep Sánchez Llibre, és descrita per fonts empresarials consultades per VilaWeb com a dolenta. De fet, aquest havia estat un dels grans factors pel qual, aquests darrers mesos, s’havia especulat en l’entorn d’Eines de País sobre l’absència d’un presidenciable de consens per a fer front a la candidatura independentista. Aquestes darreres setmanes també s’ha parlat sobre un hipotètic suport institucional a la candidatura de Santacreu per part de la patronal Femcat, una organització de què ell ha estat vice-president. Tanmateix, Eines de País treu ferro a aquesta possibilitat i recorda que alguns dels membres més destacats de la candidatura independentista, com ara els empresaris Ernest Pérez-Mas i Gabi Jené, són membres del patronat.

En declaracions a VilaWeb, representants de Pimec descarten de manera taxativa una hipotètica integració institucional –o qualsevol altra mostra de suport públic– a la candidatura de Santacreu. Si bé l’organització de Sánchez Llibre s’ha mantingut públicament al marge del procés electoral, més enllà de l’acord per al repartiment de les cadires patronals, la Pimec –per mitjà del seu president, Antoni Cañete– sí que ha dit als seus afiliats que els donaria suport si decidissin de presentar-se per lliure als comicis.

El pacte entre patronals, afegit al suport de Pimec a les candidatures independents dels seus afiliats, susciten a alguns sectors d’Eines de País la possibilitat que, en cas d’un resultat ajustat, els representants patronals –o bé qualsevol vocal independent amb vinculació a alguna d’aquestes organitzacions– puguin aliar-se amb Santacreu per decantar la balança i posar fi al govern independentista a la Cambra.

Ara com ara, remarquen que això és tan sols especulació, si bé els pronunciaments de Pimec en suport de candidatures independents per part dels seus afiliats semblen suggerir que la patronal pretén d’exercir influència en el ple per vies alternatives a les d’una candidatura formal. En aquest sentit, cal remarcar que a la llista de Santacreu també figurarà el vice-president de la patronal, Emili Rousaud, que competirà com a representant de Factor Energia per l’epígraf del grup 1.

Tanmateix, la Pimec no és l’únic actor polític que suposadament fa costat a la candidatura de l’establishment per aturar una revàlida electoral d’Eines de País. La candidatura independentista destaca que a la llista de l’establishment figuren noms pròxims a l’òrbita d’Esquerra Republicana, com ara Vicenç Pedret, que ha fet de membre del consell assessor d’ERC. Aquests darrers anys, la patronal ha incorporat a les seves files noms pròxims a Esquerra, com ara Josep Ginesta, ex-número 2 de l’ex-conseller de Treball Chakir el Homrani. L’any 2021, després d’imposar-se amb contundència a la candidatura independentista a les eleccions de la patronal, Cañete elevà Ginesta a secretari general de l’organització, un càrrec que continua ocupant.

La transversalitat, el gran reclam independentista

Eines de País diu que la llista de Santacreu no altera els seus plans, en què ja es proposava un enfrontament cara a cara amb un front unitari, però sí que evidencia que el camí cap a la revàlida electoral no serà tan planer com ha arribat a semblar en algun moment d’aquests darrers mesos. “La llista [de Santacreu] demostra que la Cambra no ha perdut interès, que continua essent una institució de primer ordre i que l’hem revalorada”, diuen fonts de la candidatura independentista.

Enguany, en un clar intent d’apel·lar a tots els sectors i sensibilitats de l’empresariat independentista, Eines de País ha presentat una candidatura doblement transversal. En el pla polític, la candidatura incorpora representants d’arreu del moviment independentista, com ara el diputat de Junts Joan Canadell –que fins ara ha tingut un paper secundari en la campanya– i l’ex-president d’ERC Joan Puigcercós. En el pla econòmic, la candidatura no tan sols incorpora perfils de tres candidatures de les quatre que es van presentar a les eleccions del 2019 (Masiá, Crous i 50a50) sinó que a més ha optat per confeccionar una llista en què apareixen indistintament petites i grans empreses, com també entitats del tercer sector.

El candidat d’Eines de País i director general de Parlem, Ernest Pérez-Mas, resumí així l’esperit de la candidatura en una atenció als mitjans: “Som empresaris, no directius.” Sigui com sigui, de la candidatura diuen que tampoc no es volen tancar als grans conglomerats empresarials. “Són perfils amb què probablement ens podrem entendre perfectament”, confià el candidat d’Eines i actual vice-president de la Cambra Toni Fitó divendres.

La ingerència dels partits polítics en un ens empresarial com la Cambra de Comerç sí que desperta més reticències entre la candidatura. “A les cambres de comerç, i no només a Barcelona, no venim a fer polítiques; per a això ja hi ha el parlament”, digué abans-d’ahir la presidenta de la Cambra i candidata d’Eines de País als comicis, Mònica Roca. I afegí: “La nostra posició sempre ha estat que a les cambres ens hem de presentar els empresaris, els qui fem polítiques econòmiques. Que hi hagi partits polítics que vulguin promoure candidatures, sigui quina sigui, no ens sembla el més adient.”