“Life vest under your seat”, el destil·lat fotogràfic de Jean Marie del Moral a la Fundació Vila Casas

  • La institució de Torroella de Montgrí presenta un recorregut pels cinquanta anys de carrera del fotògraf francès instal·lat a Mallorca

VilaWeb
Jean Marie del Moral (Fotografia: Prats i Camps)
Esperança Camps Barber
28.01.2022 - 21:50
Actualització: 28.01.2022 - 21:56

De totes les fotografies que Jean Marie del Moral (Montoire-sur-le-Loir, 1952) ha fet durant els més de cinquanta anys de professió, n’ha triades setanta-tres que s’exposen fins l’1 de maig a la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí. És el destil·lat de la mirada, un dietari condensat i emmarcat amb un títol simpàtic que vol ser una clucada d’ull a la vida viatgera de Jean Marie del Moral. “Live vest under your seat” és “aquesta frase que tenim davant quan anem en un avió; hi ha una part de fotografies que s’han fet per tot el món, però també hi ha la sèrie dels artistes”, explica per telèfon a VilaWeb.

Fa uns dies que el fotògraf francès, que resideix a Mallorca, és a Torroella per enllestir els detalls de la mostra, però combina aquesta activitat amb la seva passió, que és visitar els tallers dels artistes. En aquest cas, el trobem a casa del japonès Hiroshi Kitamura, que fa escultures amb la llenya i les branques dels arbres.

Del Moral està satisfet i il·lusionat de com ha quedat l’exposició i també molt content per la proposta de la Fundació Vila Casas. “És una proposta coherent, fruit d’una forma de mirar. Encara que miris un arbre, una persona o un edifici, hi ha una coherència i això és el que volíem. A més, és un lloc fantàstic, i són una gent que fa les coses molt bé, a banda de tenir una molt bona col·lecció de fotografia.”

Els fils que trenen el discurs

La passió per entrar a l’ànima dels artistes plàstics amb els seus estudis fa anys que l’acompanya. Pere Antoni Pons, comissari de l’exposició i autor del text del catàleg, recorda que tot va començar l’any 1978, quan Jean Marie del Moral, fill d’espanyols exiliats a França, va arribar a Mallorca, enviat per L’Humanité Dimanche. Havia de fer un reportatge sobre Joan Miró. “Va descobrir que els tallers dels artistes són una magnífica porta d’entrada al seu univers mental plàstic i, des de llavors, els fotografia obsessivament. Ha fotografiat estudis d’artistes de totes les disciplines, de tots els gèneres, de totes les generacions i de totes les nacionalitats.” I aquest és un dels quatre àmbits en què es divideix la mostra. S’hi han prioritzat Joan Miró i Miquel Barceló, les dues grans figures que del Moral ha treballat i acompanyat intensament durant tota la carrera.

Un altre fil amb què es teixeix el discurs expositiu és el dels viatges. Del Moral ha viatjat per tot el món, ja fos per fer encàrrecs periodístics, per fer llibres o per fer altres treballs. Pere Antoni Pons ho qualifica de nomadisme vital fotogràfic. També hi trobem retrats. Gent de tota mena i condició. “Des d’artistes conegudíssims com Miró o Barceló, a escriptors com Cioran o Espriu, i també gent anònima. Des de la seva àvia republicana exiliada, fins a una dona turca, o una família pobra d’un poble francès”, diu Pons. Són uns retrats sense jerarquies, on els subjectes són tractats amb la mateixa noblesa i amb la mateixa dignitat tant si es tracta d’un miner amb la cara plena de sutge o una actriu de cinema famosíssima.

I encara hi ha un altre epígraf que relaciona Jean Marie del Moral amb l’art abstracte, que tant l’apassiona. “L’objectiu era veure un fotògraf de trajectòria llarguíssima i d’una obra vastíssima. Mostrar-la a la gent que no el coneix i ajudar a aprofundir-hi més a la gent que ja el coneix.”

Jean Marie del Moral i Antonio Pérez
Jean Marie del Moral, amb l’artista abstracte Antonio Pérez, a la seua casa-estudi de Conca (Fotografia: Prats i Camps).

Una lectura humanista del món

Els lectors de VilaWeb ja en coneixen una part, de l’obra de Jean Marie del Moral, perquè cada setmana acompanya els textos i la veu de Biel Mesquida a la secció Closcadelletra. Mesquida i Del Moral són amics d’ençà de fa molts anys, i junts han fet alguns projectes, com ara L’ull de Gaudí, un llibre sobre la intervenció d’Antoni Gaudí a la Seu de Mallorca. “Quan vaig pensar en Closcadelletra em va agradar molt la hibridació entre el text i la imatge. Cadascú pel seu cantó. Dos creadors i les obres que s’ajunten, però rompent el tòpic de la imatge que ha d’il·lustrar un text”, diu Mesquida.

Mesquida descriu Del Moral com un fotògraf que sap llegir el món d’una manera personal i molt poètica. “És un gran captador, un gran sentidor d’imatges de persones, de paisatges, res no li és aliè”, diu.

Pons coincideix amb Mesquida en el sentit que Del Moral és un fotògraf versàtil amb una visió humanista del món. “Té una coherència de mirada molt forta, i potser es defineix per una capacitat molt exacta de combinar precisió i expressivitat i meticulositat formal amb calidesa existencials i empatia humana”.

I sobre la mirada parla Jean Marie del Moral davant l’espill de les setanta-tres fotografies. La primera, del 1973; la darrera, del 2021. Continua dient que mai no ha pogut fer cap fotografia de violència perquè no suporta la violència. “Em sembla que la mirada no ha canviat en tots aquests anys. Sempre he reivindicat la meva timidesa i sempre he pensat que per a un fotògraf ser tímid és un gran avantatge. A mi em sembla molt important aquesta manera de mirar les coses sense voler canviar-les, sense voler donar una pretensió visual. Les coses són tal com són. Hi passem al costat i les veiem o no les veiem”. Jean Marie del Moral hi és per a captar aquest instant fugaç i únic que cerquen tots els fotògrafs.

Padura, Hemingway i Jaume Plensa

Pocs dies abans d’anar a Torroella de Montgrí, Jean Marie del Moral acabava d’arribar de Cuba. Hi havia anat a fotografiar Leonardo Padura i a fer un reportatge sobre la casa d’Ernest Hemingway per a la revista Holiday, una revista de viatges nord-americana molt famosa que ara ha comprat un empresari francès.

L’Havana li ha trencat el cor. A la conversa en descriu els edificis a punt de caure, la gent asseguda al carrer a l’Havana Vella, sense res a fer, i descriu la pol·lució que provoca la combustió de la gasolina de mala qualitat amb què circulen els cotxes, però no ho ha fotografiat. Qui és ell per traure la càmera i fotografiar el fracàs?, es pregunta.

I entre més projectes, treballa en un llibre de bibliòfil amb Jaume Plensa. “És una exploració de l’estudi d’en Jaume Plensa, i ell farà dos-cents gravats perquè cada llibre tingui una portada diferent”. A més, participarà a la Formentera Fotogràfica, on projectarà tota la feina que ha fet sobre Miquel Barceló. “Estic en forma, molt content i amb tota l’energia que em dóna aquest ofici, que és meravellós”.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any