Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va compondre els vint-i-un poemes que conformen L’hotel París el 1956, però el poemari no va veure la llum fins al 1973. No és res nou en la producció estellesiana, en la qual sovint els versos es publicaven molts anys després de la seva composició. El llibre el va editar Edicions 62 a la mítica col·lecció Llibres de l’Escorpí i va ser el 1984 quan un d’aquests exemplars va caure per primera vegada en mans de Jaume Plensa, que llavors vivia a Berlín i va quedar del tot fascinat per la potència dels versos del poeta de Burjassot. Tant és així que aquell original el va dibuixar i pintar i interpretar gairebé de manera immediata. Ara, però, Plensa s’ha pogut treure l’espineta i fer un gran llibre d’artista, una caixa que recull el text potentíssim d’Estellés i les creacions de l’artista per esdevenir quelcom nou, quelcom anomenat Plensa / Estellés / Hotel París i que ha servit per a inaugurar un nou segell del grup Enciclopèdia Catalana, concretament Enciclopèdia d’Art.

La nova creació es va donar a conèixer dimecres vespre a la sala Raval del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb Albert Pèlach, director del grup Enciclopèdia Catalana, com a amfitrió i amb la presència de Joan Ricart, editor de l’obra, i de Vicenç Villatoro, que va elogiar la figura del poeta i el propi artista. A més a més, es va projectar un vídeo de Carmina Andrés, filla del poeta, i es comptà amb la rapsòdia de Vicenç Camps, que va recitar de manera impecable sis poemes de L’hotel París i encara un afegitó més, el poema ‘Assumiràs la veu d’un poble, que Plensa ha volgut incloure específicament en el llibre d’artista.

Sense cap mena de dubte, el gran moment de la nit va ser quan Villatoro i Plensa varen entrar en un debat poètic d’alta volada sobre el sentit profund dels versos d’Estellés. Va començar Villatoro elogiant el poemari i qualificant-lo de ‘pictòric’. Per al director del CCCB el poeta valencià és capaç de construir alta poesia amb coses físiques i imatges: ‘De sobte et seus i veus el poema, que està fet de les coses que existeixen perquè Estellés no és mai un poeta cerebral, al contrari, parla amb el món i és una encarnació del món. Amb tècniques com l’enumeració, crea un bodegó sobre el present i construeix el món amb imatges pictòriques que acabes vivint. Llegir Estellés fa pensar i, per tant, permet llegir en imatges.’

Villatoro va anar encara més enllà i va explicar: ‘Estellés té la capacitat de fer mite de la realitat quotidiana, com va fer per exemple amb les ‘Horacianes, i aplica a la perfecció el fet que una de les funcions de l’art és fer un mite de la realitat.’ En aquest sentit, Villatoro va voler cercar les carnalitats reals del poemari i va explicar que l’hotel real era un hostal situat al final de les Rambles, ‘però partint d’això tan rònec és capaç de fer-te sortir Shakespeare, per exemple, i això és a l’abast de molt pocs poetes’. Per Villatoro, aquest poemari parla de la sexualitat i de la mort i d’unes relacions que tot sovint són clandestines i inexplicables, hi ha el més individual i el més íntim ‘i és aquí que hi veig Plensa’. Villatoro va reblar la intervenció explicant: ‘Un llibre de Vicent Andrés Estellés es pot regalar a tothom, i hi ha molts poetes que no. Pot agradar a tothom i per això té aquest extraordinari reconeixement públic. En els dies terribles que vivim, Estellés té el reconeixement més popular i a la vegada l’aplaudiment de l’acadèmia més exigent, i en un país cafre és un poeta ben vist que pot agradar a tothom, accessible sense perdre cap mena de rigor.’

Villatoro també va dir que ‘en termes estètics Plensa i Estellés no són de la mateixa família, però els uneix la vida, Plensa ha assumit també la veu d’un poble i per això el que hi ha dins aquesta caixa és vida’.

Plensa, per la seva banda, va explicar que la lectura de L’hotel París diferia de la de Villatoro en el fet que ell trobava que el text estava ple de sensualitat més que no pas de sexualitat. ‘El vaig llegir efectivament a Berlín el 1984 i després el vaig conèixer i el que havia de ser una hora varen ser dos dies amb un poeta extraordinari d’una amabilitat encara més extraordinària que em va deixar molta petja.’ Per l’artista, ‘és un poeta únic que ha fet de l’essencialitat de la solitud i de la mort els seus temes, amb una bellesa extraordinària que és una manera d’entendre l’amor i que torna el més vulgar en imprescindible i necessari i això sí que és exactament el que explica Villatoro, busca un espai de silenci per a crear un mite.’

Plensa es va mostrar molt humil i a la vegada sincerament emocionat i va assegurar: ‘He conviscut amb aquest llibre tants anys que ha estat molt fàcil poder crear l’obra, perquè era Estellés qui m’anava dient a l’orella cada cosa, la unió ha estat un acte d’amor perquè els actes d’amor no els busques, els trobes, i aquest és un dels llibres de la meva vida que em fa molta emoció poder haver-lo convertit en una peça d’art’.

Plensa no es va voler esplaiar sobre el seu treball, que s’ha basat en tècniques distintes per a il·lustrar i acompanyar els versos d’Estellés.

Ara caldrà veure qui són els afortunats que poden comprar els 75 exemplars d’artista o els 999 facsímils que es posen a la venda. De moment, Plensa es va endur l’aplaudiment unànime d’amics i companys de professió per haver pogut complir un somni: convertir en art la poesia immortal de Vicent Andrés Estellés.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]