L’extrema-dreta austríaca agafa les regnes de la presidència rotatòria de la UE

El govern de coalició entre el Partit Popular d’Àustria (ÖVP), conservador i integrat al mateix grup europeu que el PP, i el Partit Liberal d’Àustria (FPÖ), d’extrema-dreta, agafa avui les regnes de la presidència rotatòria de la Unió Europea. Durant els sis mesos vinents, Àustria presidirà les sessions del Consell de la UE, la institució que cita periòdicament a Brussel·les els ministres dels vint-i-vuit estats membres en reunions sectorials d’Economia i Finances (Ecofin), Interior o Afers Generals, entre més.

En ple debat sobre quina és l’estratègia que cal adoptar envers la crisi dels refugiats, una de les prioritats dels austríacs durant els mesos vinents serà la seguretat i el control de les fronteres de la UE. Viena vol impulsar l’augment de la vigilància a la frontera i el reforçament operatiu de l’agència Frontex amb ‘un mandat polític’, tal com n’assegura la diplomàcia. ‘Si per “control de fronteres” s’entén simplement tancar l’entrada a tots i mantenir tothom fora i restar només nosaltres, crec que això implicarà diversos problemes’, alerta Eugenio Ambrosi, director regional de l’Organització Internacional de les Migracions, en declaracions a l’ACN.

‘La UE passa un moment crític, el Regne Unit se’n va, a Alemanya i Itàlia hi ha ministres contraris a solucions comunitàries i ara a Àustria tenim un govern conservador i d’extrema-dreta que no està interessat en solucions europees’, critica l’eurodiputat austríac dels Verds, Michel Reimon. Segons ell, no se n’albira cap solució conjunta i la presidència austríaca implicarà ‘un discurs dur sobre aconseguir més poder i tenir més vaixells i avions a les fronteres’. A més, adverteix de les aliances potencials amb els països del Pacte de Visegrád (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) o els partits populistes i extremistes a Alemanya i Itàlia.

Amb tot, el fet que el país alpí tingui al capdavant d’Interior o Defensa ministres d’extrema-dreta no preocupa la Comissió Europea. En una conferència de premsa conjunta el desembre amb el nou canceller austríac, Sebastian Kurz, el seu president, Jean Claude Juncker, va afirmar que allò ‘més important’ era que es tractava d’un govern ‘pro-europeu’. ‘Treballarem amb tots els ministres austríacs de la millor manera possible’, va afegir. Tanmateix, Reimon creu que la Comissió tindrà dificultats a l’hora de treballar-hi en aspectes com ara la prevenció de frau fiscal o l’evasió d’impostos per part d’empreses.

Presidència rotatòria clau

Els estats de la UE assumeixen la presidència del Consell de la UE de manera rotatòria i en torns de sis mesos, organitzats en grups de tres que col·laboren ‘estretament’ durant els divuit mesos en què es van passant el relleu. D’acord amb un programa conjunt, cadascun elabora el seu programa semestral amb més detall. Àustria és el tercer del grup actual, que va començar fa un any amb la presidència d’Estònia, seguida de la de Bulgària. El Consell i el Parlament Europeu negocien i acorden de manera conjunta la gran majoria de propostes legislatives europees.

L’eurodiputat Michel Reimon recorda que aquesta presidència és clau perquè és l’última on es poden forjar pactes abans de les eleccions europees del 2019. Fins ara, si no arribaven a acords amb les presidències del Consell sobre determinats temes, podien intentar-ho amb les següents. ‘La presidència austríaca tindrà més impacte que les últimes dues o tres pel període que li ha tocat, no pas pel govern que n’és responsable’, alerta Reimon.

Menys intervenció de Brussel·les

L’enfocament d’Àustria en aquesta presidència es fonamentarà en la idea que Brussel·les ha de fer ‘menys de manera més eficient’. Viena argumenta en el seu programa que cal que la UE se centri ‘en els grans temes que requereixen una solució conjunta però fent una passa enrere’ en la intervenció als estats membre ‘quan es tracti de temes menors’. L’ús del govern austríac del principi de subsidiarietat ha rebut crítiques de l’esquerra per com l’ha tergiversada a favor dels seus interessos. Per exemple, l’eurodiputat dels Verds denuncia que el govern austríac vol posar en mans de Brussel·les les decisions que ‘beneficiïn’ el sector empresarial i deixar a escala estatal els drets dels treballadors per evitar ‘resistències nacionals’.

Mirada als Balcans

Sobre la política de veïnatge de la UE, Àustria continuarà la posició d’acostament de Bulgària i confia obrir negociacions d’adhesió amb Macedònia i Albània durant la presidència. Segons fonts del govern austríac, són favorables a incloure Kossove en l’estratègia europea als Balcans i a convidar-ne els dirigents polítics a les cimeres informals vinents.