L’extrema dreta alemanya és més popular que mai i més extrema que mai

The Washington Post · Loveday Morris i Kate Brady

Berlín — Maximilian Krah, el nou candidat del partit d’extrema dreta Alternative für Deutschland a les eleccions europees, no creu necessari suavitzar els missatges polítics del seu partit per aconseguir vots centristes.

Originari de l’ala etnonacionalista del partit, Krah ha descrit la celebració de l’orgull LGBTI com a “repugnant”, és partidari de la deportació d’immigrants i omple els discursos d’al·lusions a teories conspiratives supremacistes blanques.

“Hem estat més clars dient què volem i explicant què pensem”, diu la nova estrella emergent de l’extrema dreta, de quaranta-sis anys, referint-se al seu partit, conegut per l’acrònim alemany AfD. “Tenim una comunicació molt a l’estil de Trump.” Els experts en extrema dreta diuen que l’elecció de Krah com a cap de llista per a representar el partit en les eleccions al Parlament Europeu del 2024 és una altra mostra de la creixent radicalització de l’AfD.

Aquests mesos, l’AfD ha crescut fins a esdevenir la segona força política del país després dels Demòcrates Cristians de l’oposició, amb un suport d’aproximadament el 21%, per davant de tots els membres de la coalició governant.

Empès per la crisi del cost de la vida i l’angoixa migratòria, el seu auge ha generat reflexió en un país que encara té present el passat nazi. I ha suggerit als conservadors, que encapçalen les enquestes, la temptació creixent de cooperar.

El politòleg Wolfgang Merkel assegura que l’AfD és en un procés de “radicalització progressiva” i “molt, molt lluny a la dreta”, en comparació amb uns altres partits d’extrema dreta a Europa. “I és curiós que fins ara aquesta radicalització no ha estat castigada en els sondatges”, diu.

“Els experts i comentaristes sempre ens diuen que si vols obtenir resultats electorals més bons, has d’abandonar les teves posicions, hauries de convertir-te en un partit d’estil més centrista”, diu Krah, que té vuit fills de tres dones diferents i també dóna consells de cites als homes alemanys al seu canal de TikTok.

A la cimera de Magdeburg, durant els caps de setmana de final de juliol i principi d’agost, sis-cents candidats van lluitar per representar el partit i s’hi va adoptar un programa electoral que considera la Unió Europea un “projecte fallit”.

Els ponents convidats incloïen l’extremista búlgar Kostadin Kostadinov, que es referia amb simpatia a l’aliança entre Alemanya i Romania durant les dues guerres mundials i demanava que Alemanya ocupés “el seu lloc legítim com a gran potència, i no només a Europa”.

Thomas Haldenwang, cap de l’agència d’intel·ligència interna d’Alemanya, va acusar els ponents de difondre “teories conspiratives d’extrema dreta”, inclosa la “teoria de la gran substitució”, que sosté que les elits conspiren per substituir els europeus blancs per poblacions no blanques.

Segons Johannes Kiess, investigador de la Universitat de Leipzig, aquesta cimera i el nomenament de Krah com a candidat completen la transformació de l’AfD de ser un partit antieuro a ser un partit clarament d’extrema dreta.

Krah nega que el partit es torni més extremista mentre defensa la “remigració” –o deportació efectiva– dels refugiats i defensa la “teoria de la gran substitució” com si fos un fet.

“Alemanya és un país en crisi i no tan sols en una crisi econòmica. També és una crisi d’identitat”, diu Krah. “És una crisi en què els alemanys s’han oblidat de sentir-se orgullosos del que van fer els seus pares i avis. Mares i àvies.”

La posició rècord de l’AfD a les enquestes es produeix enmig de la insatisfacció creixent amb la coalició governant, encapçalada pels socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz.

Krah atribueix la reeixida del partit a la decepció de la població amb les polítiques liberals sobre el clima, el gènere i les qüestions LGBTI, la immigració i la guerra a Ucraïna, i diu que els partits polítics establerts no tenen resposta per als problemes reals que enfronten els alemanys.

No obstant això, els analistes atribueixen en gran part els guanys del partit al vot de protesta. Als sondatges, els votants poden expressar insatisfacció sense cap risc, diu Merkel. “I la manera més forta d’expressar aquesta insatisfacció és votar per la formació política més radical.” Ell calcula que al voltant de la meitat dels que diuen que votaran pel partit són votants de protesta i recorda que “les enquestes no són resultats electorals”.

En qualsevol cas, amb les eleccions europees a només nou mesos i amb els comicis prevists per a la tardor als estats alemanys de l’est de Brandenburg, Saxònia i Turíngia –on l’AfD es troba 10 punts per sobre de la mitjana nacional– els números que projecten els sondatges han causat alarma.

Una economia lenta i una inflació alta continuades podrien ajudar molt l’AfD, segons Höhne. “Quan la gent pot comprar casa i cotxe i anar de vacances, és més fàcil donar suport a la democràcia.”

Alemanya encara és molt lluny d’uns altres països d’Europa quant a la col·laboració de la dreta amb l’extrema dreta, una qüestió que encara és un tabú polític al país. Però l’embranzida de l’AfD fa que sigui difícil per als altres partits de fer coalicions polítiques viables sense ells. Els comentaris de Friedrich Merz, el dirigent dels Demòcrates Cristians, que insinuaven que el seu partit podria col·laborar amb l’AfD, sembla un globus sonda, segons Kiess.

De moment, Krah i els seus col·legues viuen la situació amb una gran confiança. “L’ala dreta és en creixement”, diu. “I això passa a tot Europa.”

• Subscribe to the Washington Post
• Pots llegir ací més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb