Tania González Vázquez, metgessa cubana, durant la covid-19 (Foto: TG)
La doctora cubana Tania González Vázquez (centre) durant la pandèmia de la covid-19

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Cuba és un dels països del món amb un dels sistemes sanitaris més reconeguts, i durant la pandèmia de la Covid-19 s’ha tornat a demostrar. Les xifres els avalen: ahir tenia 67 morts i una proporció de 6 per cada milió d’habitants. Molt millor que Portugal (102) i Alemanya (81) i ja no parlem de Suècia (265), els EUA (205) o l’estat espanyol (540 per cada milió). A Cuba 6. La mitjana mundial, 31. I a Espanya 540. Arran del seu prestigi ja fa anys que els cubans tenen 28.000 metges en missions internacionals, i durant l’epidèmia actual un equip va anar fins a Andorra a col·laborar. L’estat espanyol no va permetre que una part arribés al País Valencià i Catalunya, com s’havia demanat.

Les diferències ja es veuen amb els llargs i detallats informes mèdics publicats pel ministeri cubà. Segons l’informe d’ahir, va morir una persona, en tenen 2.744 ingressades als hospitals i 6.515 les vigilen des de casa. Aquests informes expliquen, sense donar noms, cas a cas. Els crítics, els greus, i els morts. Tots. Per exemple, el mort de l’informe citat s’explica així:

«Ha mort ciutadà cubà de cinquanta-vuit anys, procedent del Centre de Protecció Social, del municipi Cotorro. Presentava antecedents patològics personals d’alcoholisme, malaltia pulmonar obstructiva crònica. Va ingressar perquè presentava diarrees i decaïment. En l’examen físic, es va constatar marcada deterioració física i nutricional, presència de sibilants en tots dos camps pulmonars, estabilitat hemodinàmica. Va presentar de manera sobtada dispnea intensa, bradicàrdia, hipotensió i cianosi. Ha tingut una parada cardiorespiratòria, s’han fet maniobres de reanimació cardiopulmonar que no han estat efectives. Lamentem profundament els fets i transmetem als familiars i amics nostres condolences més sinceres.»

Un per un, crítics, greus i positius de Covid-19 explicats als informes diaris. Inimaginable a casa nostra.

Tania González Vázquez. Fotografia: TGV.

‘Nosaltres som forts en la prevenció’
Fa pocs dies el ministeri de salut cubà va informar dels tres medicaments que fa servir en els casos més greus. Són l’antiretroviral Kaletra, l’Interferon Alfa-2b i la cloroquina. Però la gran fortalesa del sistema cubà no és la tecnologia punta o els recursos. És la salut pública, la medicina de base i la prevenció. Ho explica a VilaWeb la doctora Tania González Vázquez, metgessa d’Atenció Primària al barri d’El Vedado de l’Havana, i durant vint anys professora a la Universitat de Ciències Mèdiques a l’Escuela Latinoamericana. ‘Nosaltres a Cuba som forts en la prevenció, i amb la Covid-19 això ens ha ajudat molt. Fem servir medicaments monoclonals o fins i tot homeopatia, unes gotes sublinguals que estimulen el sistema immunològic i que ja fèiem servir per al dengue. Fem teràpia anticipatòria per evitar que els pacients empitjorin, fem servir retrovirals, antibiòtics, i l’Interferon Alfa 2B per via intramuscular. També oseltamivir. Tot això ajuda a prevenir. Perquè part de l’èxit és que no esperem que estiguin greus. A Cuba no tenim recursos, i amb el blocatge, encara menys; la situació s’ha agreujat. Però tenim formació i estem avesats a treballar sense recursos. És la població, per exemple, la que ha fet les mascaretes de tres capes de tela, gruixudes. En canvi, de guants, a vegades anem curts.’

La doctora González treballa a la policlínica Corinthia, a l’Havana, que cobreix a 22.000 persones amb 23 consultoris. Ella personalment atén 1.033 persones, de les quals 342 són persones grans, repartides en 417 famílies: ‘Hem dividit les policlíniques en dues zones: una per a malalts amb problemes respiratoris i una altra per a les altres malalties. Les dues zones no es comuniquen. A la nostra Hi hem tingut nou casos i dos morts”.

‘Quedar-me a Cuba ha estat bona idea’
Lena Solà Nogué, filla de Barcelona, resideix a Cuba llargues temporades des de l’any 2015 perquè treballa a l’estudi de l’artista plàstic Wilfredo Prieto. Fa setmanes va haver de decidir si s’hi quedava a passar la pandèmia o tornava a Catalunya: ‘Al final vaig decidir de quedar-me aquí i crec que ha estat una bona idea,’ afirma en declaracions a VilaWeb. ‘La visc molt més relaxada que vosaltres. Veig que hi ha un control bastant més afinat aquí que no pas el descontrol que he vist dels governs europeus. Cuba falla en molts casos, però en moments de crisi o emergències és un país que dóna bons resultats. Ho veus amb ciclons o huracans, amb pocs difunts, i ara s’ha tornat a veure. Sota aquesta aparença de la ruïna, la sanitat funciona. D’una altra manera, però funcionen. Aquí la gent té molt més coneixement mèdic bàsic que nosaltres. La població, en general, està més informada’

Lena Solà Nogués, curadora dart a Cuba Foto: Estudio Wilfredo Prieto, La Habana
Lena Solà Nogué, resident a Cuba. Foto: Estudio Wilfredo Prieto.

Aquests són alguns aspectes claus de l’èxit de la gestió de la Covid-19 a l’illa.

Confinament.
‘La gent està obligada a estar a casa, i si surts per necessitat has d’anar amb mascareta. A banda hi ha barris, o edificis aïllats. No s’hi pot entrar ni se’n pot sortir i els controla la policia. La gent compleix el confinament? Tenim de tot, perquè no es té percepció de risc. Passa sempre. Tothom creu que “a mi no em tocarà”,’ diu la doctora González. ‘Trobo que a Barcelona es va fer molt tard el confinament, i aquí realment amb només quatre casos ja es van començar a tancar coses,’ diu Lena Solà. ‘Però fins i tot abans que ho diguessin les autoritats. Tothom es va avançar. La gent va demanar que tanquessin l’escola abans no ho demanessin les autoritats. Camions amb megàfons avisen d’evitar sortides innecessàries i controlen que tothom porti mascareta o vagi en grup. La majoria no pot anar a treballar.’

Nens
‘Els nens han d’estar a casa i reben les classes per televisió. De 8.00 a 9.00 fan classes d’un curs, de 9.00 a 10.00 un altre, i etcètera. I així poden seguir les classes. Tot i que cada cop n’hi ha més que fan servir el mòbil, i amb dades molt sovint s’accedeix a internet, és sobretot la televisió que funciona. Tothom la segueix. I els nens, aquests dies, segueixen el curs per la televisió,’ diu Lena Solà.

Pesquisas
‘Anem a les cases de la gent, perquè no tothom té mòbil o telèfon i, sense entrar-hi, els demanem si tenen símptomes, malestar, quantes persones hi viuen, si hi ha persones grans o si han estat en contacte amb casos confirmats. Casa per casa. Ho fem a tota la població. És molta gent i per això s’han mobilitzat estudiants d’infermeria. Però també la població que ha perdut la feina. Jo , per exemple, treballador d’una empresa de telefònica i un professor universitari. Tots dos m’ajuden amb les pesquisas. La universitat i l’empresa de telefònica els paga el 60% del sou, però treballen amb mi, no amb ells,’ diu la doctora.

Centres d’aïllament
‘A banda l’atenció primària i els hospitals, existeixen centres d’aïllament. Alguns són hotels petits o escoles que s’han habilitat. Aquí hi va gent que no té símptomes, però que sabem que han estat en contacte amb malalts. O en contacte amb persones no infectades però que han estat en contacte amb casos confirmats. Els aïllem catorze dies en cel·les de dues persones i els fem seguiment. Si mostren símptomes, se’n van a l’hospital. I, si no, quan surten del centre d’aïllament jo els faig seguiment a casa seva,’ diu la doctora.

Hospitals
‘Hem començat a fer servir plasma de pacients recuperats i es fa servir amb pacients molt greus i dóna bons resultats. Ja ho fèiem amb l’Ebola’ diu la doctora.

Aeroports
‘A tothom que entrava al país li preníem la temperatura i l’ingressàvem catorze dies als centres d’aïllament. Tingués símptomes o no. I amb vigilància diària. I als més grans de seixanta anys els donàvem estimulador de les cèl·lules. Quan els donem l’alta els fem un seguiment a casa seva, als viatgers,’ afirma la doctora. ‘Els cubans, quan entren, abans d’agafar la maleta, han de passar per un control mèdic: després ho envien a un consultori. Això ha passat sempre, no és d’ara. Cada cop que entraven, abans de recollir les maletes, explicaven on havien estat’, conclou Lena Solà Nogué.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.