L’anterior vice-president del TC, Ramón Rodríguez, compara les eleccions plebiscitàries del 27-S amb un cop d’estat

A les mateixes declaracions, a la Cadena Cope, ha dit que es podia detectar un frau legal encara que la convocatòria de les eleccions no tingués un caràcter plebiscitari

VilaWeb
ACN
03.08.2015 - 11:25
Actualització: 03.08.2015 - 13:25

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’anterior vice-president del Tribunal Constitucional, Ramón Rodríguez Arribas, ha comparat les eleccions del 27-S amb un cop d’estat. ‘Els plebiscits són instruments polítics que utilitzen els que fan cops d’estat per legalitzar la seva situació o per aconseguir el suport democràtic després d’haver estat designats d’una altra manera’, ha subratllat en una entrevista a la Cadena Cope. Així mateix, ha assenyalat que convertir les eleccions en un plebiscit era un ‘frau de llei’ i ‘un disbarat polític i jurídic’ i que, per tant, hi ha marge per a recórrer el 27-S.

Rodríguez, que també va ser redactor de la sentència de l’Estatut de Catalunya el 2010, ha carregat contra la convocatòria d’eleccions del president del govern, Artur Mas, i contra el caràcter plebiscitari que han adquirit. ‘Eleccions i plebiscitàries són termes antagònics i una contradicció. Les eleccions són instruments de participació política pels quals els ciutadans designen els seus representants a les institucions. Els plebiscits són instruments que no són a cap legislació europea’, ha remarcat. Considera que hi ha marge per a recórrer el decret de convocatòria que signarà el president del govern encara que no faci cap referència explícita al caràcter plebiscitari.

Ha assegurat que només calia recuperar les declaracions i els actes coetanis, anteriors i posteriors a la signatura de la convocatòria o bé fer ús de la prova de presumpció, de manera que el frau de llei es detectés encara que no se’n digués directament la intenció. Per acabar, ha dit: ‘Qualsevol frau de llei es determina per les circumstàncies coetànies, anteriors i posteriors al frau de llei i no per les paraules del defraudador mateix. També és aplicable en aquest cas’.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies