La lamentable incoherència dels mitjans en català

  • No conec cap diari del món, entre els que es reclamen de la premsa de qualitat, que no tinga veneració per la llengua en què es publica. Hi ha mitjans catalans que no ho entenen, això

Vicent Partal
21.02.2023 - 21:40
Actualització: 22.02.2023 - 10:07
VilaWeb
Lliurament del premi Martí Gasull.

No conec cap diari del món, entre els que es reclamen de la premsa de qualitat, que no tinga veneració per la llengua en què es publica. Els llibres d’estil dels mitjans anglosaxons són una veritable meravella. Els bons diaris italians excel·leixen en el nivell literari, fins al punt que han arribat a incorporar a la llengua quotidiana dels lectors elements poc habituals de la sintaxi com el –precisament anomenat així– imperfetto cronistico. Hi ha l’exemple dels alemanys, que es preocupen tant per la llengua que van ser actors principals en el debat sobre la reforma ortogràfica del 1996. I de fet encara avui el Frankfurter Allgemeine Zeitung, el millor diari, i més respectat, del país, continua sense acceptar una part d’aquesta normativa i escriu seguint les regles anteriors –com fa el Diário de Notícias lisboeta respecte de la reforma del portuguès, o com fem ací, a VilaWeb, respecte d’algunes de les noves regles instaurades pel IEC.

La llengua és l’element imprescindible de la comunicació i, per tant, si vols comunicar –en aquest cas, si vols comunicar periodísticament–, n’has de tenir una gran cura. Per interès propi, en primer lloc: si no se t’entén, difícilment et podràs explicar; i si no et saps explicar, difícilment et llegiran. Però també pel plaer literari, pel plaer d’escriure, de parlar, d’escriure bé, de parlar bé. I per l’amor a la llengua. Recorde haver llegit que Hubert Beuve-Méry, el llegendari patró de Le Monde, demanava als periodistes que escrivien de manera poc endreçada si el títol professional l’havien aconseguit en un restaurant. “Sembla que serviu plats a taula en compte d’escriure en francès.”

Però, sobretot, el bon ús de la llengua és una mostra de respecte al lector. Una llengua descurada, relliscosa, de plàstic, estrafeta, és una invitació a abandonar-ne la lectura i deixar-ho estar. Per això un mitjà que es reclama de qualitat simplement no pot escriure malament.

Tot això es pot aplicar a tots els mitjans, en totes les llengües del món. Però, en el cas de les llengües en perill i minoritzades per l’acció política d’una o dues llengües veïnes, com és el nostre, la responsabilitat és encara més alta. Això que en diuen el bilingüisme és tan sols el període de temps que precedeix la desaparició d’una de les llengües, generalment la que es vol minoritzar. I, per tant, els diaris que publiquem en llengües amenaçades tenim una responsabilitat afegida, que és demostrar a la pràctica, cada dia, que són llengües igualment vàlides per a entendre el món. I que la lluita continua.

El meu admirat Martxelo Otamendi, per exemple, és famós a Berria per la frase “Joan etxera, plantxatu kuleorak!” (que ho podríem traduir, fent-ho refinat, per alguna cosa com ara: “Planxa’t una mica de roba interior i arranca a córrer!”), frase que ha fet servir unes quantes voltes per enviar periodistes seus a cobrir esdeveniments com ara la revolta egípcia o, a Londres, a aclarir aspectes essencials dels atemptats de Madrid de l’11-M. I m’han contat que ha donat ordres explícites a periodistes seus perquè vagen a una conferència de premsa internacional, es posen a primera fila “al costat del New York Times i Le Monde” i siguen els primers de preguntar. Que un diari en èuscar també pot ser perfectament el millor del món, què caram.

En el cas del català vivim en una situació estranya, d’una lamentable incoherència en general. Ací no cal que un sol diari, com li passa a Berria, tinga la responsabilitat de demostrar que la nostra  llengua encaixa perfectament en la globalització i serveix per a tot. És una sort que tenim. És una sort, però, que implica una desgràcia immediata. Que hi ha mitjans en català que no tenen ni el mínim respecte per la llengua i per allò que significa, que no hi donen ni la mínima importància. No tan sols privats, públics també –i, sobre això, la deriva de TV3 és especialment il·lustrativa.

La crisi recent de les cerques de Google ha afegit encara més complexitat i perillositat a l’afer, perquè ha fet palès que les edicions bilingües en espanyol que la Generalitat va demanar als diaris en català –i que va finançar i no sé si encara finança– s’han girat perillosament contra la llengua del país. Escriviu a Google una paraula i probablement us trobareu amb un article de la versió en espanyol d’un diari que teòricament s’escriu i es publica en català. VilaWeb es va negar aleshores, amb uns pocs més com El Punt Avui, a participar en aquesta maniobra nefasta d’incorporar una versió en espanyol del diari. I la veritat és que avui, en veient què passa, ens refermem en la nostra decisió.

Dilluns al vespre la Plataforma per la Llengua va atorgar a VilaWeb el premi Martí Gasull, fruit d’una votació popular. Amb aquest article voldria agrair el premi a la gent que va votar, als treballadors de VilaWeb, als subscriptors que fan possible aquest diari i molt especialment el nostre equip d’edició, encapçalat durant els anys primer per Jem Cabanes i ara per Jordi Badia. Però, sobretot, amb aquest article volia explicar per què per a VilaWeb el català, la nostra llengua, no és una cosa més.

El català ens defineix i, com que ens defineix, el respectem i l’enaltim. I som conscients de les obligacions que ens imposa i acceptem a plaer, però també dels perills que implicaria reduir-lo a un simple instrument, un més. Pensem en català, escrivim en català, però a més no deixem ni deixarem mai que el català, per a parlar de res ni enlloc, siga una llengua subalterna.

 

PS. Els subscriptors de VilaWeb van rebre ahir, com cada dia a les deu del vespre, aquest editorial i la resta de continguts del diari. Tinc molta sort de viure aquesta època, perquè un subscriptor es va posar en contacte amb mi per explicar-me que el títol original, que parlava de l’esquizofrènia dels mitjans en català, li semblava poc afortunat, per respecte a la gent que té malalties mentals. I com que vaig trobar que tenia raó, vaig poder canviar el titular. Demane excuses per la meua insensibilitat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
21.02.2023  ·  22:03

El català és la meua llengua. En parle altres; algunes molt bé; però no són la meua. Enhorabona pel premi, Vilaweb.

Mercè Duran
Mercè Duran
21.02.2023  ·  22:09

Enhorabona, encara que jo vaig votar a Filmin

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
21.02.2023  ·  22:17

Enhorabona pel premi i per la feina. Aquesta autoexigència i amor a la llengua hauria de ser com els Manaments per tots i cadascun dels catalans.

isabel llopis
isabel llopis
21.02.2023  ·  22:22

La llengua explica el món. La nostra, el nostre món.
Un territori només té una llengua. Per això el bilingüisme és un estadi transitori que porta al procés de substitució. Per això hi ha mala fe en aquells qui el defensen. Perquè esborrant la llengua esborren el món que la parla. Com és que no ho veiem tothom?
Bé Vicent! Molt bé Vilaweb!

Emilià Ayllón
Emilià Ayllón
21.02.2023  ·  22:23

Ara més que mai no podem defallir en la defensa de la llengua catalana. Amb perseverança ho aconseguirem.
Moltes gràcies per existir Vilaweb

Mati Sancho
Mati Sancho
21.02.2023  ·  22:33

Enhorabona Vilaweb!

Joan Benavent
Joan Benavent
21.02.2023  ·  22:33

Enhorabona Vilaweb. Que la Gene demani i financi una edició “bilingüe” en castellà als diaris catalans (o en català, digueu-ne com més us agradi) és una vergonya.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
21.02.2023  ·  22:56

Enhorabona pel premi, ben merescut al meu parer, no només per la trajectòria des d’uns inicis d’internet poc conegut sinó sobretot per l’abast nacional i en català que oferiu.
Ara bé, em permeto l’atreviment de suggerir la creació d’un mecanisme per corregir errades de llengua als vostres articles. Com a professional de la mar, sovint em trobo usos incorrectes de vocabulari del sector. Estaria bé que via comunicació prèvia, els lectors o socis us poguéssim assessorar i poder corregir-los en les noves edicions d’una nova notícia.

joan rovira
joan rovira
21.02.2023  ·  22:59

Sr. director, totalment d’acord i enhorabona a tot l’equip de VilaWeb pel premi de la votació popular de Plataforma per la Llengua.

Vivim en un present no resolt. Però, mentre estem alliberats i no ho som encara correm el risc de perdre’ns, en tant no afirmem i bastim el català com la confluència d’interessos econòmics, socials i culturals compartits per a participar en el món planetari actual.

Perquè, d’igual manera que l’home no neix lliure sinó que ha de construir, mitjançant la pràctica, la llibertat. El mateix val per a la llengua comuna, de tota mena d’interessos de la societat que habita un territori, per tal de viure la quotidianitat de manera conscient.

Per tant, cal posar especial atenció, intenció i acció a desenvolupar la llengua (comuna) que en català és compartir mentre en castellà -és me pertenece- o (ciutadà) que en castellà -és sometido a las leyes- mentre que en català és que té drets i deures.

S’assemblen els continguts com un ou a una castanya. La qual cosa és emprada mitjançant la dissonància cognitiva per afeblir la llengua catalana com a saba entre el treball i el capital d’un mateix territori, com arreu del continent, quotidià.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
21.02.2023  ·  22:59

Totalment d’acord amb l’editorial. Pateixo quan llegeixo diaris en català tan mal escrits. Traduccions literals del castellà… Acostumo a llegir premsa digital i em refereixo a un diari que té la capçalera de color groc.
Pel que fa a TV3, quina llàstima! Els diners destinats a promocionar el català invertits sense exigir qualitat.

Jaume Riu
Jaume Riu
21.02.2023  ·  22:59

LLARGA VIDA A VilaWeb EN CATALÀ
El periodisme és suporta en una llengua i, com diu Blanca Serra, no som un país bilingüe sino una nació bilingüitzada, de manera que desitgem llarga vida a VilaWeb en català.

jaume vall
jaume vall
21.02.2023  ·  23:02

Avui és fàcil de comentar/discutir sobre l’encertat editorial.
Completament d’acord, “el bon ús de la llengua és una mostra de respecte al lector” i alguns diaris no l’apliquen.
Però…
Una societat que es reclama de qualitat no es pot permetre acceptar la falta de respecte a la nostra llengua, per part de multitud d’empreses residents i facturant al nostre país, i malgrat això continuant comprant-ne els productes. Em refereixo a l’etiquetatge en català.
Oh, és que costa de trobar productes en el nostre idioma, es dirà. Doncs miri, sí. És cert. Responsabilitat del govern, per no fer-se respectar, però responsabilitat nostra, per no continuar buscant. N’hi ha de productes etiquetats en català. Però cal comprar-los per tal de que amb els nostres diners, fem política correcta.
És molt fàcil votar Filmin, o la Bressola, o Vilaweb. I pensar que ja em fet la feina. Que un bon cafè, o iogurt, o pasta, o fruita, o vi, o aigua, és igual si la comprem etiquetada en castellà i en anglès.
Doncs, no. No és igual. Pensar que no té importància podria qualificar-se de “mesellanisme” , si és que aquest terme existeix, però ja s’entèn.
Per cert, parlant de respecte a la llengua. Hauríem de publicitar els que el tenen. I per començar, pels qui els agradi els escacs, hi ha la pàgina “Chess.com” que permet identificar-te com usuari de Catalunya, amb la senyera, i té el català, normalitzat, al costat de les altres llengües.
Fem-ho servir, si volem donar una bona retroalimentació (feedback) als que ens ho permeten.

Jordi Estrada
Jordi Estrada
21.02.2023  ·  23:04

I aquest mateix article n’és un bon exemple. Gràcies!

Martí Millanes
Martí Millanes
21.02.2023  ·  23:14

El català està, malauradament, molt malferit. Articles com aquest haurien de ajudar a incentivar-lo. Però com en altres temes, tenim l’enemic a casa. Començant pel Govern, i seguin per l’IEC.

Gràcies Vilaweb per defensar-lo i enhorabona pel molt merescut premi.

Albert Beltran
Albert Beltran
21.02.2023  ·  23:21

Enhorabona pel premi, Vilaweb. Estic orgullós de vosaltres.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
21.02.2023  ·  23:24

Senyor Partal, jo no cantaria gaire victòria amb el suposat bon català que fa servir Vilaweb. He llegit articles on compaginaven al mateix text tant “vacuna” com “vaccí” i l’únic que aconseguiu amb això és confondre el lector.

I sobre les normes nefastes de l’IEC, en algun article suposadament no supervisat pels correctors, les he vist es aplicades. I també un correu electrònic adreçat als lectors de Vilaweb feia servir fa dos anys l’espanyolada de posar l’article a “Nadal” un munt de vegades.

Als caps de setmana és quan Vilaweb s’assembla més a ElNacional.cat perquè no hi ha article que no se salvi de les incorreccions atès que els correctors són de vacances de cap de setmana.

Anna Linares
Anna Linares
21.02.2023  ·  23:33

Moltes grácies pel vostre compromís, i felicitats per un premi
merescudissim, per molts anys!

Xavi Solé
Xavi Solé
21.02.2023  ·  23:36

Hi ha hagut vegades en què un titular de noticía semblava dir el contrari del que deia el text de la notícia. Hauríeu de tenir encara més cura en la revisió dels textos.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
21.02.2023  ·  23:51

Sr. Director, enhorabona. I gràcies, també.

Núria Castells
Núria Castells
22.02.2023  ·  00:35

Enhorabona pel premi, Vicent.
Molt merescut. Tot i que en aquesta edició no era fàcil triar! Molt bé, tots tres.
Sobre el respecte per la llengua, totalment d’acord: és imprescindible! Més que mai, ara, que està tan adulterada en tants àmbits… Es llegeixen i s’escolten autèntiques barbaritats.
Sovint no hi diem res. Perquè és cansat… però, mira, més amunt algú parlava d’un determinat diari digital i he pensat que a partir d’ara em queixaré. Perquè allò passa de mida, francament!

Volia comentar també que, encara que el toc d’alerta al buscador Google va tenir molt ressò, puntualment, la cosa no ha millorat.
Hauríem de conjurar-nos per fer una piulada massiva PERIÒDICA: cada mes, per exemple.
No parar de donar la tabarra.
Mentrestant, jo faig servir l’estratagema que explicava algú per twitter:
Poso el/s mot/s clau al buscador i , al davant, la paraula “amb”. Fent això, surten les contestes en català en primer lloc.

Respecte de la nostra llengua, el govern, com en tantes coses, fa gala d’una desídia o una ineptitud absolutes.
Cal recordar-ho quan anem a votar.
Necessitem dirigents que estimin el país i siguin competents.

Lluís Masgrau
Lluís Masgrau
22.02.2023  ·  00:49

Enhorabona pel premi a tots els treballadors de vilaweb. Per a mi és un honor ser-ne subscriptor. La cura linguística del diari és un dels aspectes que més valoro i més gaudeixo. Quan t’acostumes al català correcte, àgil i modern de Vilaweb, costa molt llegir segons quins altres diaris “suposadament” escrits en català. L’any passat, un dissabte al matí em vaig dedicar a llegir bona part del llibre d’estil de Vilaweb. I em va resultar una lectura ben interessant. Hi vaig trobar moltes casuístiques pertinents, distincions lingüístiques oportunes i més d’una vegada criteris o tries que em van aclarir algun dubte lingüístic sobre qüestions gens fàcils. O sigui que, Vicent, moltes gràcies per tenir cura que Vilaweb sigui un diari “amb estil”.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
22.02.2023  ·  04:27

Una vegada més: Enhorabona pel premi Martí Gasull!
Molt orgullosa de formar part de VilaWeb encara que només sigui com a subscriptora.

MARIA ELENA MORELL
MARIA ELENA MORELL
22.02.2023  ·  06:19

Gràcies, gràcies, gràcies!

Ismael Ros
Ismael Ros
22.02.2023  ·  06:37

Enhorabona pel premi Vicent , a València ciutat sabem que és això del bilingüisme suïcida. El castellà és una llengua insaciable .Ho devora tot !!

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
22.02.2023  ·  06:42

Enhorabona VW, orgullós de ser subscriptor. Salut.

Matilde Font
Matilde Font
22.02.2023  ·  06:44

Felicitats a tot l’equip de VilaWeb pel premi merescut Martí Gasull.
Els altres finalistes també se’l mereixien, per descomptat.
Ara a gaudir-lo i a seguir treballant amb tan d’entusiasme. Sort en tenim de VilaWeb. Gràcies!

Mariona Toll
Mariona Toll
22.02.2023  ·  07:02

Una de les bones coses que puc dir de Tv lleida, és la normalització de l’occità-Aranès, sempre i sense traducció a cap més llengua, quan diàriament ens donen notícies d’aquesta zona de Catalunya.

Jordi Torres
Jordi Torres
22.02.2023  ·  07:22

Enhorabona a VilaWeb i a tot l’equip que el feu possible, per aquest premi. Sou un oasi de continguts de qualitat en català dins el món digital. Gràcies.

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
22.02.2023  ·  07:40

Enhorabona VilaWeb , felicitats Vicent !
Però sobretot gràcies per ser-hi .

Joan Colom
Joan Colom
22.02.2023  ·  07:47

Enhorabona Vicent. Jo soc suscriptor i tambè 0s he votat. Moltes gràcies VilaWeb.

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
22.02.2023  ·  07:58

Enhorabona pel premi!! Molt merescut! Es un bon reconeixement a la feina ben feta. Jo si q us vaig votar.
Si hagues pogut us hauria votat a tots tres finalistes doncs merits no us en falten a tots!

Eduard Baró
Eduard Baró
22.02.2023  ·  08:12

Aquesta inèrcia a l’auto despreci forma part de l’autèntic procés de substitució ètnica i lingüística que vivim els catalans. L’arma més poderosa de l’estat hispànic per a exterminar la llengua és el bilingüisme. El bilingüisme és un assassinat. L’obligació d’aprendre la llengua INVASORA als PPCC és un dret de conquesta que els castellans utilitzen per matar-nos la llengua. Fins que no treballem i lluitem, obertament, clarament i sense por per NORMALITZAR, de veritat, el país omplint-lo de gent que desconegui la llengua castellana, tota lluita, com la de Vilaweb, serà molt d’agrair, però maleuradament infructuosa.

Josep Vilà
Josep Vilà
22.02.2023  ·  08:18

Ben dit. I que serviu d’exemple a tots aquells catalas esquizofrènics (perdó) que posem les #etiquetes d’instagram en castellà i anglès per a tenir suposadament més difusió.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
22.02.2023  ·  08:38

Avui, més que mai, hem de seguir fent activisme lingüístic.
Parlem sempre en Català, canviem a un altre idioma només quan sigui molt evident que l’interlocutor no entén la nostra llengua.
Parlem-la amb orgull, amb la il·lusió de mantenir viva la principal ensenya del Poble Català, dels Països Catalans.
Parlem-la perquè fent-ho ajudem a trencar l’esborronant imatge de derrota que darrerament estem oferint al món.

Moltes gràcies VilaWeb !!!

PD: Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint… amb o sense l’ANC. És urgent !!)

Roser Sidera
Roser Sidera
22.02.2023  ·  08:41

Enhorabona Vilaweb pel premi. Molt d’acord amb l’editorial, senyor Partal! I gracies per tot.

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
22.02.2023  ·  08:54

Sí, enhorabona Vicent i al equip de VW. en especial a Assumpció Maresma. Vaig veure el videu.
Sabieu el que volieu fer, que calia fer i amb optimisme vareu engegar endavant.
He après i corretgit molt llegint el diari. I pensseu que encara tinc diglòssia. I he anat a classes de català per adults.
No sòc ni estic a Barcelona ni el seu voltant. Això fa més fàcil que des de fa molts anys no parlo mai castellà.

Antoni Morros
Antoni Morros
22.02.2023  ·  09:14

Enhorabona pel premi mrescudíssim!!
Tinc un dubte: en català “arranquem a còrrer” o “apretem a còrrer”?
Jo sempre ho he dit i ho he sentit a dir de la segona manera.
M’ho pot aclarir algú?

Dolors Farré
Dolors Farré
22.02.2023  ·  09:17

Gràcies per l ‘article ,Vicent.No tinc prou paraules per dir com agraeixo aquest reconeixement a la nostra llengua.

Carles Serra
Carles Serra
22.02.2023  ·  09:22

Gràcies Vicent per la teva lluita incansable pel català, així com el reconeixement/premi que us han ofert a Vilaweb.
Amb respecte el català Vicent, que vols que et digui alçades d’ara, només cal anar pel carrer i els llocs públics per veuré la seva realitat, el seu genocidi.
Aquesta realitat també es viu a la majoria de les cases d’aquesta colònia catalana, els avis tenim que viure i veure com els néts/nétes no tenen cap problema a prescindir del català i comunicar-se en espaÑol, si amb espaÑol, així ho diuen TOTS els espaÑols, amb els seus amics, ja que dir parella.
Aquesta falta de consciència la estic vivint en una coral que participo a la zona d’Osona, ja que dir si fos en el cinturon rojo, ep!!! i gualda; la directora, ella catalaneta, ens proposa 6 noves cançons, només dues en català.
Com comentar els gestors/polítics d’aquesta gestoria mal anomenada govern de Catalunya, sobre la seva gestió amb respecte el català, com ja fa esment més d’un subcriptor.
En fi Vicent, el català com ja ha passat a la Catalunya nord i en el cinturon rojo ( cinturó de Barcelona) ja s’ha fet el seu genocidi, malgrat que és segueixi negant aquesta realitat, però la realitat Vicent és tossuda.

Victòria Grasa
Victòria Grasa
22.02.2023  ·  09:34

Enhorabona pel premi i per el vostre treball!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.02.2023  ·  09:36

Gràcies per canviar el titular, Vicent. Jo també tinc precisament aquest diagnòstic i no t’imagines la feina que tenim els activistes en salut mental a aclarir que l’esquizofrènia no té res a veure amb la personalitat múltiple, essent en realitat un procés de desorganització del pensament i de la recepció d’informació. No crec que sigui casualitat que, en el meu procés d’estabilització, hagi esdevingut un autèntic tècnic de la informació, des de l’anàlisi de mitjans periodístics (tipus de titular, nivell d’objectivitat, qualitat de redactat, si consten les fonts… Tot allò que a Madrid fan tan malament, per cert!) a com funciona la informació en relació a l’art (nivells d’informació, informació no gramàtica -curiosament!-, allò inesperat…).

Josep Manuel Busquets
Josep Manuel Busquets
22.02.2023  ·  09:41

L’excel•ència en l’ús de la llengua és fonamental. Som funcionari i tenc una cura extrema amb els meus escrits perquè han de dignificar l’organització pública per a la qual faig feina i també la nostra llengua.
I el mateix amb els correus electrònics, una conversa amb un ciutadà, una mesa de contractació, un examen d’oposicions…hem de respecrar sempre la nostra llengua.

Ed Garrido
Ed Garrido
22.02.2023  ·  10:00

Excel.lent editorial, enhorabona

Pep Agulló
Pep Agulló
22.02.2023  ·  10:17

Cal que continuem remant en aquest sentit.

A mi em pertorba l’anglofília injustificada, que fa que la contaminació i colonització permanent de la nostra llengua, es vegi com un plus de modernitat… Parlo de mots que tenen correspondència amb el català.

Josep Soler
Josep Soler
22.02.2023  ·  10:24

Felicitats pel premi i que serveixi per estimular tothom per defensar, pulir i retornar a la llengua el mareixement que li correspon.
Algund no entenen que sense la llengua no som res.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
22.02.2023  ·  10:29

El millor indicador de la força que heu pres és que comencen a emergir certes crítiques, mencions, retrets bàsicament guiades per l’enveja i el sectarisme. En una cosa tant difícil com el periodisme a Catalunya, heu aconseguit que la vostra idea de diari digital sigui seguit i respectat i això val molt.

Joan Pagès
Joan Pagès
22.02.2023  ·  10:32

Gràcies per la feina que feu per la llengua i el país i enhorabona pel premi

Marta Tomás
Marta Tomás
22.02.2023  ·  11:15

Un premi merescut. Enhorabona!

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
22.02.2023  ·  11:29

Felicitats pel premi, però sobretot felicitats pel diari que llegint-lo ens fa més lliures.

Ventura Mallol
Ventura Mallol
22.02.2023  ·  12:09

Tenim una expresio tan bonica com “Tant si com no” i sento tots els periodistes utilitzar el “si o si” que es terriblement lleig
Serveixi auxo com exemple i denuncia a tots els periodistes que cauen en paranys com aquest

Aleix Gaus
Aleix Gaus
22.02.2023  ·  12:13

Felicitats pel premi,el catalá és el nostre idioma i no l´hem de deixar mai seguim

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
22.02.2023  ·  12:24

Si no existix Vilaweb, s’hauria de crear un Vilaweb, per a seguir existint, gràcies i molts anys de vida!

Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny
22.02.2023  ·  12:25

Tot i que ningu, ni res és perfecte vull felicitar VW pel premi que és l’unic diari que se’l mereix. Els altres diaris, en paper o digitals fan pena, realment! A veure si fan tots un esforç. La nostra llengua en depèn.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
22.02.2023  ·  12:32

Sense la llengua Catalunya mai serà independent i, sense la independència, el català mai estarà fora de perill.

Enhorabona pel premi, tot i que vaig votar per la Bressola, el futur del català.

Núria Coma
Núria Coma
22.02.2023  ·  12:40

Realment s’agraeix llegir aquest mitjà i és molt lamentable fer-ho en alguns d’altres.
Només vull posar algun exemples…
Llegint la notícia de l’enèssima persequció de l’estat contra Josu Ternera, al Nacional, després d’un punt i a part comença la frase: Vedella, referint-se òbviament a Tetnera. Fa riure però penós oi?
Un altre titular del mateix mitjà sobre alguna cosa de Mercadona. En majúscules doncs era el títo sortia MERDADONA.
EN tinc un munt, totes amb captura de pantalla. No són faltes ortogràfiques pròpiament es desídia, deixadesa…
Molta tristor

josep ortinez
josep ortinez
22.02.2023  ·  12:46

Enhorabona per el premi.
Respecte TV3 i Catalunya Ràdio, fa vergonya sentir periodistes que per el seu llenguatge sembla que no hagin estudiat ni ensenyament primari.

david graupere
david graupere
22.02.2023  ·  12:52

És de doldre que hom no aprofiti per posar en evidència la manca d’un estàndard unificat, que des del meu punt de vista hauria de partir del model clàssic de la llengua. No podem fer servir ni la primera persona del singular de l’indicatiu.

Sr Partal, el català no es pot comparar a les llengües d’Estat, justament perquè no són dins d’un procés de substitució amb tot el que comporta de calc sistemàtic vers les llengües dominantes.

Carles Viñals
Carles Viñals
22.02.2023  ·  13:26

Els diaris de què parla el Sr. Partal es publiquen en països sobirans on l’ús de la pròpia llengua és tan normal com la respiració, i no requereix accions heroiques ni absorbeix diariament una part substancial de les pròpies energies. Falta saber què faria la gent en aquests llocs (feliç de tenir el que a uns altres ens és negat), de trobar-se al nostre lloc.
Això no vol ser una justificació dels catalans, periodistes o no però és, si més no, una explicació.

Montserrat Figuera
Montserrat Figuera
22.02.2023  ·  14:16

La Isabel Llopis ens diu: “El bilingüisme és un estadi transitori que porta al procés de substitució. Per això hi ha mala fe en aquells que el defensen”. Te tota la raó, sí que hi ha mala fe perquè bé ho saben el que passarà, però dissimulen per semblar que no prohibeixen el català.
Actualment les Esglésies i les Parròquies van augmentant el nombre de misses bilingües i els bisbes i també sacerdots, callen perquè, en el fons a alguns no els hi pesa que es perdi la llengua catalana. Després es queixen que a Catalunya hi ha tanta indiferència a la religió, que esperen si ni accepten la llengua pròpia del País?

Marta Sanchis
Marta Sanchis
22.02.2023  ·  15:20

Sr. Partal i equip de Vilaweb, Moltes felicitats per la feina imprescindible que feu.
I moltes gràcies per la sensibilitat vers les persones que pateixen malalties mentals.

Carles Pàramo
Carles Pàramo
22.02.2023  ·  16:36

Teniu tot el meu reconeixement

Francesc Navarro
Francesc Navarro
22.02.2023  ·  17:23

L’enhorabona a Vilaweb pel premi!
Penso, parlo i escric sempre en català perquè vull “viure” en català i a fe de món que costa…

Anton Boqué
Anton Boqué
22.02.2023  ·  20:36

Enhorabona VILAWEB

NOMÉS PODREM PROTEGIR LA NOSTRA LLENGUA DE DOS FORMES
UNA, TOTS ELS CATALANS Q EN SIGUEM , UTILITZAR-LA
DOS, QUE LES NOSTRES INSTITUCIONS FACIN LES MESURES, LLEIS Q CALGUIN PER FOMENTAR-NE LA SEVA UTILITZACIÓ. AIXÒ PROBABLEMENT COMPORTA SER UNA NACIÓ INDEPENDENT….COM MALTA POTSER?

Jordi Nogués
Jordi Nogués
22.02.2023  ·  20:59

Enhorabona pel Premi Vicent, i feu-ho extensiu a tot l’equip de redacció. I no defalliu!, gracies a tots vosaltres tenim un excel.lent diari en la nostra llengua. Respecte a la feina que fan les nostres institucions i alguns mitjans com TV3, vergonya i pena

Maria Josep Virgos
Maria Josep Virgos
22.02.2023  ·  21:37

Enhorabona per un premi merescudíssim! Sou imprescindibles!
Dues observacions:
-Trobo que podríeu haver deixat l’esquizofrènia. Aviat no podrem dir res.
-No entenc per què esteu en contra de les propostes de l’IEC. No seria millor per al català anar a una en aquests temes? M’agradaria que n’expliquéssiu els motius. Si ja ho heu fet, un recordatori.

Josep Pericas
Josep Pericas
22.02.2023  ·  22:18

Com diu algú, Vilaweb de vegades sorprèn negativament. Aquest mateix diumenge vaig haver de queixar-me de

“…Això no va pillar desapercebut Arrarats…”

i vaig qualificar el nivell lingüístic de catastròfic.

Alguna cosa vau fer, i va quedar substituït per

“…Això no sorprendre Arrarats: ”

Que, vaja, no acaba d’estar bé.

Pel que fa als qui comenten que s’haurien de seguir les noves normes de l’IEC: jo tampoc no les segueixo. S’han volgut fer els moderns i simpàtics eliminant accents “perquè es pugui escriure més fàcil”. No, s’escriurà igual de fàcil (tot i que es comptabilitzaran menys faltes) però es llegirà amb més dificultat. En una època en què cal fomentar l’hàbit lector…Tampoc per al tractament automàtic són bones, converteixen en ambigus textos que no ho eren.

Antoni Sans
Antoni Sans
22.02.2023  ·  22:38

Enhorabona pel premi. Gràcies per la feina i la cura de la llengua

JOSEP M CUSTÒDIO
JOSEP M CUSTÒDIO
22.02.2023  ·  23:02

Hi ha persones amb bones intencions que afavoreixen els objectius de qui ens vol esborrar del mapa. Potser saben molt de llengua, però no són Fabra. Se salten les normes de l’Institut i s’esforcen a promoure una llengua estrafolària ben allunyada de l’ús dels parlants. Ho fan amb bones intencions, però s’equivoquen. I això sap greu. De vegades troben mitjans que els permeten predicar les seves dèries. No respecten la manera de parlar dels entrevistats i són capaços de fer parlar de vós un punkie. És inversemblant. Quina llàstima! Doncs no, el català no està en la situació ni de l’alemany, ni del portuguès, ni del francès ni del…

Aureli Ferrando
Aureli Ferrando
22.02.2023  ·  23:51

Antoni Moros, “apretar a córrer” m’ha traslladat al meu valencià: quan jugàvem al meu poble de xiquets sempre ho deiem. Doncs ja ens cal que apretem a córrer tots junts pel català!!! Ah, l’enhorabona a VW pel premi.

Georg Sedlak
Georg Sedlak
23.02.2023  ·  00:00

Sobretot: Felicitats pel premi.
Però també alhora estic en xoc.

Primer, la mateixa Generalitat va finançar – i potser encara finança – el castellà? Però quin interès pot tenir-hi? No existeixen ja prou institucions que promouen i protegeixen al castellà? Des de tenir una constitució espanyola, però només una llei orgànica catalana, fins a les quantitats de subvencions?
Ja s’ha oblidat que el català s’ensenya més arreu del món que a l’estat espanyol?
https://www.wikiwand.com/ca/Catal%C3%A0_al_m%C3%B3n
https://www.llull.cat/catala/aprendre_catala/mapa_llengua.cfm
https://www.vilaweb.cat/noticia/4182369/20140330/catala-sensenya-arreu-mon-lestat-espanyol.pdf
I perquè al castellà i no a les altres llengües espanyoles – el gallec, l’eusquera, l’occità, l’asturlleonès, l’aragonès –
https://ca.wikipedia.org/wiki/Carta_europea_de_les_lleng%C3%BCes_regionals_o_minorit%C3%A0ries
o veïnes, europees i/o internacionals com el francès, el portuguès, l’anglès, l’alemany, l’àrab, l’amazic, el xinès o l’italià?

Quantes llengües té Catalunya?
https://www.eixdiari.cat/territori/doc/17556/quantes-llengues-te-catalunya.html
Usos lingüístics de la població
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10364
Coneixement de llengües: català, castellà, anglès i francès
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10367&tema=cultu

És un clar menyspreu del català. Mostra que el considera un idioma de segona categoria, ja que no busca ni un equilibri, p. ex. traduint premsa escrita en altres idiomes al català.
Aquí rau una de les més grans fal·làcies que fins avui no entenc per què tants catalans hi cauen: si realment Catalunya formés part d’Espanya i la identitat espanyola i tots/es els/les espanyols estimessin la seva identitat plural, doncs perquè els idiomes espanyols no són cooficials a tot l’estat?
La Constitució espanyola defineix els altres idiomes com de segona categoria. Aquest article deu ser en contra dels drets humans i si rebés recursos d’inconstitucionalitat, segurament des de les Corts Europees (TJUE) aquest article s’hauria de suspendre, o per incompatible amb els drets humans (TEDH).

I em xoca una altra cosa que, suposo, és només un lapsus o una inadvertència per part de l’autor, o no comparteix l’estratègia conceptual que no hi veig aplicada. Parlo de l’ús de la paraula “espanyol” com a sinònima de la paraula “castellà”. Entenc que alguns pensen: Aquí som Catalunya i parlem “català” i allà és Espanya i parlen “espanyol”, no volem tenir-hi res a veure. Aquest pensament em sembla perillós, perquè Catalunya de facto no és independent i per aquesta fase, encara que la vulguis veure com a transitòria, s’ha de tenir una estratègia que porta al ple reconeixement del català.
Per posar-hi èmfasis, encara diria que, fora d’aquest article, em sembla, simptomàtic per alguna cosa que es podria anomenar “autosabotatge català” del qual la immensa majoria dels catalans no està conscient, un també podria parlar d’una “submissió (lingüística) voluntària”.
Aprofito per cridar l’atenció sobre la massa poca consciència sobre els efectes que implica a dins i a fora d’Espanya no ser coherent i curós en l’ús del denominador lingüístic. Advocar per un d’actitud més que necessària respecte a l’ús i el concepte. Acceptar que “espanyol” equivaldria a “castellà” és lingüicida. Ara m’explico.

Com reaccionaria algú del país si li demanéssim:
“Parla’m en belga.”
“Vull aprendre a parlar suís.”
No existeixen aquests idiomes. Una mala concepció nacionalista del terme “nació” (que neix a partir del segle XIX) intenta equiparar país i idioma i és incapaç d’imaginar-se països multilingüístics i, especialment a França i Espanya, països federats amb múltiples constitucions o països sense cort constitucional, com és el cas de Suïssa.

No existeix cap llengua espanyola.
Acceptar-ho és acceptar una concepció monolingüista d’Espanya que no està no coberta per la Constitució espanyola. Allà clarament es parla del castellà.

Quina frase és retòricament més convincent?
“Et cagaràs perquè som a Espanya i m’has de parlar en espanyol”.
“Parla’m en castellà, això és Espanya”.

Què s’ha de respondre a algú que diu?
“Parla’m en espanyol.”
Per coherència intel·lectual, s’hauria de contestar en una barreja de tots els idiomes espanyols o, com a mínim, en un que no és el castellà per desemmascarar a l’interlocutor.
Un interlocutor que reconeix la diferència entre Espanya i el castellà com a idioma ja està reconeixent que, a part del castellà, existeixen altres idiomes al país.
Utilitzar la paraula “espanyol” per a referir-se al castellà és discriminatori respecte els altres idiomes espanyols.

La propaganda de parlar de l’espanyol com si existís, és un invent de l’imperialisme lingüístic castellà i ajuda al supremacisme del castellà.
És un èxit mundial. Es parla de Spanish, Spanisch, espagnol, spagnolo…
Hi ha excepcions en idiomes que també van patir l’imperialisme castellà: A Mèxic, els nahuatlaca (gent que parla nahua, l’idioma dels asteques) tenien clar que venien els “kaxtiltekatl”. En maia també es refereix a l’idioma com a “káastlan t’aan”.
https://aulex.org/

S’hauria de fer una crida a tots els lingüistes catalans fer el que sigui per a obligar un ús respectuós de les paraules i de només fer servir la paraula “espanyol” quan es refereix al país i “castellà” quan es parla de l’idioma castellà. En àmbit alemany penso en Tilbert Dídac Stegmann, Axel Schönberger que, a més a més estan vinculats als romanistes. Si les universitats comencessin a imposar ús antidiscriminatori de les paraules, molt estaria guanyat. En tots els àmbits hi ha “political correctness” (correcció política), però amb els idiomes espanyols no? No pot ser.

Exemplifico el terreny actual:
El diccionari alemany més important, el Duden, reconeix la paraula “kas­ti­lisch” advertint que té una freqüència d’ús molt baixa, mentre que la paraula “Spanisch” es considera vocabulari de principiant (A1) d’alemany. A més a més, només reconeix “kastilisch” com a adjectiu, és a dir com a referent a “Kastilien” que defineix com un “imperi històric d’Espanya”. No coneix “Kastilisch” com a substantiu, és a dir no coneix ni l’idioma i això significa que una concepció monolingüista del país. La Viquipèdia alemanya redirigeix de “Kastilisch” a “Idioma espanyol”. Si avui es preguntés a algun alemany que vol dir “Kastilisch”, no t’ho sabrien dir, ni sabrien escriure-ho bé, ja que és molt estrany que no s’escriu amb dues “l” (fa la primera “i” llarga, seria comparable a dir castella amb accent a la “e”).
El diccionari francès Larousse coneix “castillan” com a “Dialecte parlé (autrefois) en Castille et devenu la langue espagnole officielle. Synonyme: espagnol”.
El Cambridge Dictionary coneix “Castilian” com a “lengua española originaria de Castilla”.

Com a estranger, tinc molt clar que l’existència de les classes d’idioma de “Spanisch” (castellà) ha fet que no sabia que existeixen altres idiomes a “Spanien” (Espanya). Si es parlaria de “Kastilisch”, tothom es preguntaria per què es diu així i s’hauria d’explicar que no és l’únic idioma del país, com passa molts altres països.
I també el fet que moltes vegades va acompanyat de la bandera espanyola. Ningú posaria una bandera belga o suïssa per mostrar que es tracta del francès o alemany tot i que són els idiomes majoritaris de Bèlgica o Suïssa. A més a més, pensant en Nogueras, tots sabem que la bandera actual és herència del franquisme i antidemocràtica i que l’única oficial d’una democràcia espanyola pot ser la republicana. Algú s’imagina que la bandera alemanya actual s’assemblés a la dels nazis? Doncs, molta gent estrangera no sabria distingir la franquista de l’actual.

Ja que soc alemany, dic que, des de fora, en certs contextos veig els col·lectius que parlen idiomes minoritzats a Espanya com col·lectius traumatitzats. A primera vista podria suposar com a resultat de l’acceptació inqüestionada de conceptes franquistes en una mena de síndrome de Stockholm, però sabem que tot això és fruit de segles i neix molt abans – segons Antoni Simon i Tarrés a l’època medieval.
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-antoni-simon-unitat-espanya-coercio-catalunya/

Penseu al cas de Serrat. Ja que no sé fins a quin punt a Serrat li importa el català, no sé si al cas concret és així, però veig que el castellà està arrelat a la memòria col·lectiva com l’idioma de l’autoritat (franquista).
Coneixeu l’experiment de Milgram i l’observació a què persones que accepten algú com a autoritat són capaços de fer. Contra això recomano llegir al voltant dels processos contra els nazis on es va negar que el fet de seguir ordres tragués la responsabilitat de la decisió individual.

Desafortunadament, no tinc les eines psicoterapèutiques per curar aquest trauma, però vull compartir eines útils com

– el “malignant shame” (vergonya maligna):
L’individu que s’avergonyeix és com una guineu que ha estat entrenada per caçar-se a si mateix fins a l’esgotament mentre els gossos s’asseuen i gaudeixen de l’espectacle.
https://youtu.be/kMeehIpxH5k

– la indefensió apresa:
https://youtu.be/t4NJTcKil44
https://youtu.be/bkxygUbwdN0

Un últim punt, ja que s’ha parlat de la FAZ alemanya, vull reivindicar també el Feuilleton (fulletó) que en un diari de centredreta, conservador-liberal dóna espai a parlar de literatura, arts escèniques, etc. Veig poc en diaris catalans una voluntat d’eloqüència, elegància, de poesia, de fer jocs de paraules, dites i frases fetes. Ja que a la Generalitat li semblaven o semblen sobrar diners per l’idioma, doncs, que inverteixin més en la promoció del català. Vull veure el dia que hi hagi una promoció de l’idioma comparable amb la d’altres països. En alguns diaris, sembla que hi ha gent que no està conscient que significa fer una traducció. ChatGPT no està ni conscient que no té arxivats els seus poemes en l’idioma original. A veure si algú aconsegueix fer un article en català intraduïble al castellà.

Jeroni Parera
Jeroni Parera
23.02.2023  ·  00:19

Gràcies als Suscriptors que regularment comenten els Editorials i Articles de VilaWeb.
Cap mes diari te tantes i tant interessants aportacions.
Enhorabona el equip de VilaWeb per la qualitat periodística i defensa del català i Catalunya.

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
23.02.2023  ·  00:24

Jo soc Catalunya, jo soc la meva llengua, jo soc Vilaweb…
Enhorabona!!!
Seguim!!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any