Les contradiccions de l’interinatge a la presidència del parlament sense Borràs

La situació que ha deixat la suspensió de Borràs s’ha convertit en un problema més polític que no pas executiu

Odei A.-Etxearte
22.08.2022 - 21:40
Actualització: 23.08.2022 - 09:18
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“ERC no té gens d’interès a tenir la presidència de la cambra mitjançant una substitució davant aquestes circumstàncies no volgudes”, deia el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El PSC va incrementar ahir la pressió perquè s’acabi l’interinatge a la presidència del parlament després de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta, i va instar ERC a moure fitxa perquè s’apliquin “mecanismes” per a nomenar una altra persona en el càrrec, en contra del criteri de JxCat. Salvador Illa no va concretar quins són aquests mecanismes, en l’entrevista a Catalunya Ràdio, però insinuava que la majoria forcés una substitució al parlament, malgrat que Borràs no ha dimitit el càrrec.

De fet, JxCat manté que Borràs és presidenta, encara que hagi estat suspesa en l’exercici dels seus drets i deures, i que, per tant, no es podria convocar cap ple per a rellevar-la. Sigui com sigui, Esquerra va tallar de soca-rel qualsevol especulació: la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va descartar de pactar una nova presidència sense Junts. El contrari obriria un esvoranc entre els socis de govern, en un moment en què ja hi ha executives locals que han reclamat a la direcció de Junts que es consulti la militància sobre el manteniment al govern. Però la situació és igualment incòmoda per a ERC, tal com evidenciava Aragonès mateix en una entrevista a l’ACN, malgrat que està disposada a entomar-la. Esquerra no vol presidir el parlament, però Borràs tampoc no vol dimitir i Junts refusa d’arribar a un acord amb ERC per a aplicar l’única alternativa que quedaria per a rellevar-la de facto: que Aurora Madaula, que és secretària segona de la mesa, o algun altre diputat de Junts, ocupés la vice-presidència primera, en mans d’Alba Vergés, per exercir directament les antigues funcions de Borràs.

La qüestió és espinosa perquè la mesa del parlament, que va aprovar de suspendre Borràs amb els vots del PSC, ERC i la CUP just abans de la pausa estival, no va encarregar cap informe jurídic per a aclarir les incògnites sobre l’interinatge. L’argument que van esgrimir és que l’article 40 del reglament ja estableix que són els vice-presidents, per ordre consecutiu, els qui han de substituir la presidència amb els mateixos drets, deures i atribucions en cas “de vacant, absència o impediment del president del parlament”. Tanmateix, és una previsió parlamentària pensada per a una situació temporal, i el reglament no preveu com procedir en cas de suspensió de la presidència. L’article 25.4 es refereix a la suspensió dels drets i deures com a diputat, i són aquests els que ha perdut Borràs, començant per l’exercici de la presidència. La presidenta suspesa només conserva l’escorta per motius de seguretat: no té dret de vot, ni sou, ni cap de les antigues prerrogatives. Ara bé, cap dels seus assessors no ha estat destituït fins ara. I Junts argumenta que la destitució hauria d’haver estat automàtica, lligada a la suspensió, si Borràs ja no fos presidenta.

No es preveu que la petició de reconsiderar la suspensió que ha presentat Junts a la mesa faci canviar res. ERC es manté en la mateixa posició. Madaula va demanar que la mesa es reunís per resoldre la petició durant la segona quinzena d’agost, perquè formalment ja ha començat el nou període de sessions. Però Vergés ha fet prevaldre el pacte polític de cessar l’activitat durant tot l’agost. Mentrestant, ERC no ha deixat de reclamar al partit de Borràs i Jordi Turull que restableixi l’equilibri del repartiment dels dos principals càrrecs institucionals que formava part de l’acord de govern. Però per a Junts, l’interinatge és la millor manera d’evidenciar que ha estat la mesa, i no pas una sentència condemnatòria, la que ha apartat Borràs de la presidència del parlament.

I és així com l’interinatge s’ha convertit en un problema més polític que no pas executiu, i s’agreujarà quan es reprenguin els plens del parlament. Per això Illa té pressa perquè s’elegeixi un nou president durant la primera quinzena de setembre. El curs polític s’obrirà amb el debat de política general el 27 i el 30 de setembre. Un debat que quedarà inusualment interromput pel judici contra la diputada de la CUP Eulàlia Reguant al Tribunal Suprem per desobediència, per haver-se negat a respondre a Vox com a testimoni durant el judici del procés. Vergés no tan sols haurà de dirigir el debat, sinó que la mesa també haurà de tramitar les propostes de resolució que presentin els grups, i caldrà veure si Junts o la CUP recorren a algun dels temes vetats pel Tribunal Constitucional, com l’autodeterminació o la monarquia, quan faltaran pocs dies per al cinquè aniversari de l’1-O. El debat de política general pot situar Vergés en una posició compromesa. Els anteriors membres independentistes de la mesa aniran a judici el 5 d’octubre per desobediència per aquesta raó.

La resposta parlamentària a una sentència d’inhabilitació contra Reguant és una altra de les decisions delicades que haurà d’entomar Vergés com a vice-presidenta primera amb funcions de presidenta si l’interinatge es manté. Abans d’això, haurà de decidir amb la resta de membres de la mesa si mantenen la delegació de vot de Lluís Puig o no; una qüestió que ja va causar tensions entre Junts i ERC, que ara amenacen de repetir-se. I resta en l’aire, igualment, la situació laboral dels assessors de Borràs. A l’octubre, a més, el parlament ha d’acollir la cimera de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Serà encara Vergés al capdavant de la cambra?

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes