13.03.2017 - 13:15
|
Actualització: 13.03.2017 - 16:56
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dos anys d’inhabilitació l’ex-president Artur Mas, un any i nou mesos l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i un any i mig l’ex-consellera Irene Rigau per desobediència en l’organització de la consulta del 9-N. El tribunal no ha considerat procedent la condemna per prevaricació, que és el delicte que implicava penes més altes. El judici, fet a principi de febrer, va deixar molts dubtes oberts sobre la capacitat del fiscal de demostrar els delictes que imputava als tres acusats, però el tribunal ha decidit que hi havia proves suficients per a la condemna. És la primera condemna contra un president i membres del govern de la Generalitat en el marc del procés cap a la independència i ara s’obren incògnites sobre les conseqüències que tindrà. Vegem-les a continuació.
El recurs al Suprem i al TC
Des d’una perspectiva legal, Mas, Ortega i Rigau tenen ara dret de presentar un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència. En el recurs hauran d’exposar les raons per què creuen que la sentència no s’ajusta als fets i a la llei i el Suprem l’haurà d’estudiar. La resolució del recurs pot no ser immediata ni imminent. Alguns experts en els viaranys de la justícia espanyola diuen que pot ser cosa de mesos i, fins i tot, d’un any. Amb tot, la justícia espanyola ja fa temps que treballa a un ritme diferent quan es tracta dels afers de l’independentisme. Per tant, és impossible de saber quan pot caure aquesta resolució.
La presentació del recurs al Suprem implica la suspensió de la sentència del TSJC temporalment fins a la resolució. Per tant, mentre no hi hagi un pronunciament del Suprem, els condemnats podran mantenir la seva condició civil actual. La diputada Rigau és l’única que té un càrrec públic i podrà mantenir-lo. Mas i Ortega no tenen actualment cap responsabilitat institucional i, per tant, la sentència tan sols els afecta com a possibles candidats en un procés electoral futur o, si fos el cas, en un nomenament hipotètic per a càrrecs de govern.
El camí cap a Estrasburg
Amb tot, el circuit legal no s’acabarà al Suprem. Si l’alt tribunal espanyol refusa el recurs presentat o confirma la sentència condemnatòria –ni que la suavitzés–, la defensa podrà acudir al Tribunal Constitucional. Al TC s’hi podrà presentar un recurs d’empara que tan sols podrà justificar-se per la vulneració de drets fonamentals recollits en la constitució. Aquest serà l’últim graó del recorregut jurisdiccional espanyol i el pas previ a la presentació d’un nou recurs al Tribunal Europeu d’Estrasburg. Per acudir a la justícia europea cal haver exhaurit prèviament totes les possibilitats de l’estructura judicial estatal. La resolució del conflicte des d’un punt de vista jurídic pot arribar d’ací a uns quants anys, quan el conflicte polític ja sigui en un estadi molt diferent de l’actual.
El curs polític i les altres sentències
La sentència que condemna Mas, Ortega i Rigau tindrà evidentment conseqüències polítiques. Com dèiem, és la primera sentència contra polítics responsables del procés cap a la independència. Hi ha pendents la sentència contra Francesc Homs, a mans del Suprem, i el judici contra Carme Forcadell per haver permès el debat i votació de les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent. El TSJC va unificar en una sola causa una segona querella contra Forcadell i tres membres de la mesa del parlament –Lluís Corominas, vice-president primer, Anna Simó, secretaria primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta– per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum d’enguany. La sentència d’avui i les resolucions d’aquests altres casos marcaran el curs polític i l’avenç del procés cap a la independència.
Reaccionar amb el referèndum?
D’entrada, s’ha estudiat si les condemnes contra els responsables polítics havien d’implicar la convocatòria del referèndum abans de l’estiu. Hi ha molts motius tècnics que aconsellen de fer el referèndum al setembre perquè el resultat es pugui aplicar sense més problemes dels prevists. Però aquesta decisió és política i seran el govern i la majoria parlamentària que decidiran si els atacs judicials s’han de respondre accelerant el full de ruta actual. És una possibilitat, però el president Puigdemont s’ha reservat en tot moment la potestat de prendre la decisió més adient en cada moment.
Ratificació de Rigau al parlament
Un altre aspecte a tenir en compte és la reacció que pugui tenir el parlament en relació amb Rigau, que n’és diputada activa. És cert que la presentació d’un recurs aparcarà tècnicament la seva obligació de dimitir, però el parlament deixarà aquesta qüestió com si es tractés d’un tràmit legal? O hi donarà una resposta i ratificarà Rigau en una resolució específica? A més, s’inclouran en aquesta possible moció els casos de Mas i Ortega? En aquest sentit, és previst que el president Puigdemont i el govern facin també una comunicació solemne contra la sentència.
Mobilització popular
Per una altra banda, els màxims responsables de les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium i AMI) han dit aquests darrers mesos que la mobilització seria una de les claus per a arribar al moment del referèndum amb condicions de guanyar-lo. Per tant, s’estudiarà ara quina pot ser la resposta popular a la sentència del TSJC. Si el dia que començava el judici quaranta mil ciutadans es van plantar davant la porta del tribunal, quina serà ara la mobilització arran de la condemna?
Impacte als mitjans internacionals
Finalment, la sentència pot tenir una gran repercussió mediàtica a escala internacional. L’obertura del judici ja va ser tractat a bastament per la premsa internacional i és previst que la sentència tindrà també un gran impacte. Caldrà veure quins arguments o quin enfocament aconsegueix fer forat a les capçaleres. Serà una sentència de l’estat espanyol contra la voluntat democràtica dels catalans? Serà una condemna per haver vulnerat la llei i les instruccions dels tribunals i prou?
Aquesta sentència, la d’Homs –que és previst que es dictarà aquesta setmana– i les que puguin arribar sobre Forcadell i els membres de la mesa encausats establiran un criteri de repressió judicial contra l’independentisme. Les pròximes hores serviran per a anar esvaint alguns d’aquests dubtes que s’obren amb la sentència del TSJC contra Mas, Ortega i Rigau.
