Le Pen tanca la campanya electoral a Perpinyà amb les enquestes a favor

L’any 2017 Marine Le Pen va arribar per primera vegada a la segona tanda de les eleccions presidencials gràcies a un estret avantatge sobre la dreta gaullista clàssica. Era la segona vegada a la història que l’extrema dreta del Front National accedia a la segona ronda i arribava a un pas del Palau de l’Elisi: el 2002 el seu pare, Jean-Marie Le Pen, havia estat ensorrat amb un pobre 17,79% dels vots, contra el 82,21% de Jaques Chirac, que va rebre el suport de tot l’espectre polític en canvi de barrar el pas a la ultradreta. El 2017, però, quan la seva filla Marine Le Pen i el candidat liberal Emmanuel Macron es van enfrontar, l’avantatge no va ser tan contundent com quinze anys enrere. Macron va guanyar còmodament, amb el 66,1% dels vots, però la candidata del Front National va doblar el resultat del seu antecessor, amb un 33,90%. La distància es va reduir encara més als territoris més allunyats de París i el resultat va ser particularment bo per a ella a Perpinyà, ciutat que l’extrema dreta governa del 2020 ençà. Allà, Le Pen va rebre el 40,29% dels vots en la segona tanda, però a la primera havia estat la primera força, amb el 25,86%. Macron, per contra, hi va ser tercer –darrere el candidat d’esquerres Jean-Luc Mélenchon–, amb el 19,72%.

Els bons resultats del Front National –ara, Rassemblement National– a Perpinyà s’han treballat durant anys. Abans d’arribar a la batllia el 2020, Louis Aliot, vice-president del partit i ex-parella de Marine Le Pen, ja havia arribat a la segona tanda el 2014 i el 2008, quan va recuperar la presència a l’ajuntament. Havent assolit el govern, el Rassemblement National va escollir Perpinyà per a fer-hi el congrés del partit. És per tot plegat que no ha fet estrany que Marine Le Pen hagi escollit el Parc d’Exposicions de Perpinyà per a tancar la campanya electoral abans de la primera tanda de les eleccions presidencials, que es faran diumenge.

Le Pen arriba al tram final de la campanya acrescuda per les enquestes favorables. Si fa pocs mesos va arribar a témer de ser eclipsada pel polemista Éric Zemmour –enfortit principalment per la retòrica obertament racista, antifeminista i contrària a les mesures anticovid–, aquestes últimes setmanes Le Pen ha remuntat posicions en els sondatges i ja tothom creu que passarà a la segona volta, a prop de Macron. I amb vista a la segona votació, que es farà el 24 de març, el marge previst és tan estret que no es descarta que Le Pen pugui convertir-se en la primera presidenta de França.

Durant tota la campanya, Le Pen ha volgut erigir-se amb un perfil presidencial que ha plasmat en el seu lema: dona d’estat. És per això que ha mirat de diluir la xenofòbia esgrimida tradicionalment i ha situat les crítiques contra la immigració en els efectes que té sobre l’economia francesa. Amb tot, el racisme que nia en Le Pen emergeix a causa de la guerra d’Ucraïna quan es felicita per l’acolliment de refugiats ucraïnesos, cosa que contrasta amb l’oposició clara a l’hora d’ajudar els qui fugien de la guerra de Síria.

La guerra d’Ucraïna també és una pedra a la sabata per a algú que durant anys s’ha desfet en elogis al president rus Vladímir Putin, fet que casa poc amb el clima anti-Putin que s’ha imposat a Occident. Le Pen ha hagut de fer equilibris entre allunyar-se de Putin per aspectes indefensables com la matança de Butxa i ser coherent amb si mateixa per a no perdre la credibilitat davant els seus seguidors. Aquesta incomoditat fa que desplaci el debat sobre la guerra a les conseqüències econòmiques que té en la vida dels francesos i sigui ambigua amb les sancions que s’han d’aplicar contra Rússia.

Poca oposició antifeixista al míting de Perpinyà

Un altre dels efectes que el Rassemblement National hagi fet forat a Perpinyà aquests darrers anys és l’absència destacada de mobilitzacions convocades contra el míting de Le Pen. El Casal de Perpinyà acollirà a les 18.00, coincidint amb l’acte al Parc d’Exposicions, una conferència sobre els perills de l’extrema dreta, organitzada per la plataforma VISA 66 (Vigilància i Iniciatives Sindicals Antifeixistes), on s’exposaran els punts de vista nord-català i occità.

A banda, hi ha convocada la celebració d’un carnaval anarquista a la plaça de les Esplanades. És un acte crític amb les eleccions presidencials en general i, particularment, amb Marine Le Pen. “Amb motiu de l’arribada de la rica hereva en cap, que com tots els burgesos creu que tot arreu és casa seva, us convoquem el dijous 7 d’abril a les 17.30 a la plaça de les Esplanades per assistir al procés de dretització del món. Convocarem les personalitats que ens dirigeixen, en especial el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, figura destacada del Ressemblement National”, diuen. I animen a assistir-hi disfressats i maquillats per a ballar i cantar la ira contra ells.