09.12.2021 - 21:50
|
Actualització: 10.12.2021 - 10:43
La presentadora explica que “la família d’un nen de Canet de Mar rep amenaces” per haver aconseguit per la via judicial d’imposar el 25% de castellà a tota l’escola. Dóna pas a un periodista que en donarà els detalls amb l’ajuda d’infografia en una pantalla. “Sí, hi ha una campanya de persecució sistemàtica, no tan sols de la resta de pares que anuncien protestes, sinó també a les xarxes socials. Suggereixen de deixar el nen sol a classe, un apartheid contra ell, i fins i tot apedregar casa seva. Diversos d’aquests missatges han estat denunciats”, diu el periodista. En pantalla es veuen dos piulets, sense atribuir a ningú, amb aquests missatges. I res més. És una notícia d’aquesta setmana als informatius d’Antena 3, un exemple clar de la campanya mediàtica que es fa des de la majoria de mitjans espanyols per a convertir les víctimes en botxins, per a presentar la immensa majoria de les famílies de l’escola Turó del Drac que critiquen la sentència –i per extensió, la comunitat educativa catalana, favorable a la immersió– com uns energúmens capaços de voler mal a un nen de cinc anys.
Perquè el periodista fa aquesta afirmació: “Hi ha una campanya de persecució sistemàtica, no tan sols de la resta de pares que anuncien protestes, sinó també a les xarxes socials.” El sol fet de protestar contra aquesta sentència és convertit automàticament en un acte de fustigació contra el nen i la seva família. La notícia que presenten és que reben amenaces. Però quines són aquestes amenaces, i qui les profereix? Fins i tot parlen d’apartheid. Però tota la notícia es basa en dos piulets de dos usuaris (que ni tan sols esmenten), i res més. Que hi hagi dos piulets, o els que siguin, esdevé una campanya d’assetjament. En la mateixa notícia, una altra periodista, sobre el terreny, explica que “la família ha començat a rebre insults i assetjament, especialment a través de les xarxes socials”. I quan diu això es veu una pintada en un mur que diu “Volem escola en català”. És a dir, de l’anècdota en fan categoria per a criminalitzar les famílies dels altres nens i, per extensió, els qui volen l’escola en català.
I de l’independentisme, de pas. Perquè és així com es presenta la notícia en l’informatiu de Telecinco. La presentadora, amb una expressió molt afectada, diu això: “Al nostre país continua la campanya d’assetjament i amenaces de l’independentisme contra un nen de només cinc anys i la seva família pel fet de rebre sis hores de classe en castellà per decisió judicial. D’ençà que es va fer pública la sentència, el petit ha rebut diverses amenaces. Els seus pares han demanat a la fiscalia que les investigui.” Novament, també en aquesta notícia, tot va a parar a només dos piulets, però a Telecinco ja li va bé per dir que “a partir d’aquí apareix la cara més radical de l’independentisme català”.
Impressiona eh? Això ho veuen milions de persones de tot l'estat espanyol i li donen una credibilitat del 100%… https://t.co/uFDagtp07T
— Jose Téllez (@JoseTellezBDN) December 7, 2021
I això porta a mitjans del pes i la influència d’El Mundo a fer un editorial com el d’ahir, titulat “Pares indefensos que defensen la llei a Catalunya”. Diu: “L’assenyalament i la persecució que pateixen la família de Canet de Mar, a més de causar espant i vergonya, interpel·la directament les nostres autoritats.” És a dir, demana que la fiscalia actuï. I critica que la Generalitat, quan diu que no farà complir la sentència del TSJC que imposa un mínim del 25% de castellà, “es posa al costat dels assetjadors”. Ho diu el diari que va assenyalar nou professors de Sant Andreu de la Barca el 2017, a qui va qualificar de “els nou mestres catalans de la infàmia”, que l’endemà del Primer d’Octubre havien criticat la violència policíaca. I precisament això que fa El Mundo amb aquest editorial és assenyalar, indicar a la fiscalia quines han de ser les pròximes víctimes del lawfare. El sol fet de defensar els drets vulnerats per una sentència del TSJC aplicant una doctrina que va contra la llei i el consens a Catalunya i fent prevaldre la voluntat d’unes poques desenes de famílies a tot el Principat, és presentat com un assetjament a un nen de cinc anys.
L’assenyalament comença amb els pares que s’organitzen per protegir la immersió en català dels seus fills. L’ABC parla d’un escrit que la família que va portar als tribunals l’exigència d’augmentar l’escolarització en castellà va enviar al TSJC, on parlava del grup de WhatsApp que havienn creat un grup de famílies de l’escola que s’havien mobilitzat per a defensar el català com a llengua vehicular. Són més d’una vintena, tal com explicaven alguns d’ells a VilaWeb I han creat una web, “El Turó en català”, amb manifest inclòs. Doncs aquest grup de WhatsApp és motiu de queixa al TSJC, segons l’ABC, perquè la família que ha fet canviar el programa lingüístic de l’escola diu que allà els han amenaçat. I tot plegat ho han fet de la mà de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, una entitat unionista situada a l’òrbita de Ciutadans creada el 2014. Conjuntament amb Hablamos Español, una organització presidida per Gloria Lago, activista contra la normalització del gallec, han engegat l’acció mediàtica i judicial de reacció a les protestes per la imposició del 25% de castellà a l’escola de Canet de Mar.
La base mediàtica d’aquest lawfare ja hi és, doncs, per a acompanyar una ofensiva judicial contra l’ensenyament en català que fa molts anys que dura, i que es va activar sobretot després de la sentència del TC contra l’estatut. El relat acompanya l’acció judicial i la justifica. I El Mundo reforça el relat amb titulars com aquest: “Suport massiu al 25% de castellà als col·legis de Catalunya, tot i que la majoria creu que no s’aplicarà”. Hom pot pensar d’on deu sortir una dada com aquesta, si és possible que una sentència com la del TSJC que atempta tan directament contra la immersió en català pot ser aplaudida majoritàriament a Catalunya. Però l’enquesta de Sigma Dos per a El Mundo ha recollit una mostra a tot l’estat espanyol; allò que importa per a determinar el grau d’acceptació de la immersió o de rebuig de la sentència és l’opinió dels espanyols, no pas dels catalans.
El relat ja l’han construït i no hi ha marxa enrere, ha quedat establert. Una ofensiva judicial contra l’escolarització en català que ve acompanyada d’una forta agressivitat dels mitjans espanyols per a demonitzar tots els qui a Catalunya alcin la veu en la defensa dels seus drets. No tan sols dos usuaris a Twitter, sinó tothom. El relat l’han creat: els independentistes assetgen un nen de cinc anys perquè vol fer una hora més de castellà. I el govern espanyol surt a reaccionar d’acord amb aquest relat, i fins i tot en fa premissa. Així s’entén la reacció que hi ha hagut de diversos ministres del govern de Pedro Sánchez.
La ministra de Justícia espanyola, Pilar Llop, ha sortit a donar suport a la família que va denunciar la immersió lingüística en català, tot i haver reconegut que no tenia “un coneixement exacte dels fets” i que calia “veure els expedients i què ha passat”. No està al cas ben bé de què ha passat, però “per descomptat, tot el nostre suport a la família, tot el nostre suport”. Llop no dóna pas suport a les famílies que han vist com, per un sol cas, l’escolarització dels seus fills en català queda disminuïda. Perquè queda clar qui són les víctimes i qui són els agressors. Vet aquí el missatge implícit en les paraules de Llop, aparentment i falsament prudents.
Una cosa semblant ha fet el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, que, d’una banda, ha dit que no s’havien de fer servir les llengües com una “eina de confrontació”, però, d’una altra, no s’ha deixat de donar suport a la família suposadament “assetjada”, de qualificar l’assetjament de lamentable i de condemnar-lo. I el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha afegit que “les amenaces seran investigades”, i que calia “tenir confiança en la investigació de les forces de seguretat.”
Tots els aparells de l’estat van alhora, novament: el judicial, el mediàtic, el polític. És el lawfare aplicat contra els mestres catalans.
