02.05.2016 - 22:00
Els batlles de les principals ciutats de l’àrea metropolitana esperen trobar una estratègia comuna contra el recurs parcial a la llei d’emergència social, un recurs que ha presentat el govern espanyol al Tribunal Constitucional. Núria Marín, Dolors Sabater, Juli Fernández i Núria Parlon, a més d’Ada Colau, es reuneixen amb el president Carles Puigdemont. Els batlles han explicat que la petició del consell de ministres de suspendre la part de la llei 24/2015 que fa referència a l’habitatge era un ‘atac gravíssim’ a les persones i a les institucions catalanes. Les batllesses de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i el batlle de Sabadell lamenten que l’estat espanyol no faci costat a les persones més vulnerables i asseguren que el municipalisme no permetrà que els ciutadans restin abandonats.
A la reunió amb Puigdemont també hi haurà entitats com ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació Catalana de Municipis i la Taula del Tercer Sector.
L’Hospitalet de Llobregat reivindica un nou instrument legal
Una de les instigadores de la reunió d’avui, Núria Marín, confia que serveixi per a dotar els ajuntaments i les entitats socials d’un ‘nou instrument legal, útil i efectiu’ per a continuar impulsant mesures que garanteixin el dret d’habitatge de les famílies més desfavorides fins que el TC emeti una sentència.
Tot i que Marín deixa clar que va ‘radicalment en contra’ de la decisió del govern espanyol, ha descartat de desobeir la suspensió de la llei perquè els ajuntaments –diu– hi són ‘per a respectar i fer complir les lleis’. Per això confia en la Generalitat per trobar una nova eina legal que permeti de tirar endavant totes les polítiques d’habitatge.
La batllessa de l’Hospitalet considera que el recurs del govern del PP és ‘inoportú, inoperant i contra tota lògica’ i creu que fa perillar la feina feta per molts consistoris. Critica la mesura perquè ‘va contra els interessos de les famílies més desfavorides’ i recorda que ‘la política ha d’anar orientada a ajudar les persones i no els interessos dels poderosos’.
Marín recorda també que l’Hospitalet té uns 1.700 pisos buits en mans de bancs, que és a punt de tancar un conveni amb el BBVA per a la cessió d’uns 40 habitatges i que ja ha començat a gestionar 32 expedients d’expropiació d’habitatges contra les entitats financeres que s’han negat a cedir els pisos buits, concretament amb el Banc Popular i el Santander.
A més, com una mesura complementària, a l’últim ple municipal es va habilitar una partida extraordinària de 300.000 euros per a rehabilitar els habitatges que els bancs posessin a disposició del consistori. Totes aquestes accions podrien quedar aturades ‘sense una llei que faci més sensibles les entitats financeres’, lamenta.
Badalona es proposa de desobeir
En aquesta mateixa línia, la batllessa de Badalona, Dolors Sabater, defensa la vigència de la llei 24/2105 contra l’emergència social com una ‘eina útil i eficaç’ per als municipis en la lluita contra la precarietat residencial i per donar suport a les famílies que es troben en aquesta emergència.
Segons Sabater, precisament l’apartat que ha estat objecte de recurs al TC és el que fins ara havia servit perquè les entitats financeres es mostressin predisposades a negociar el lloguer social i evitar desnonaments: ‘Ara l’estat espanyol es posa al costat dels bancs, en lloc de donar suport a les persones més vulnerables, i el municipalisme no ho pot permetre.’
De la reunió amb Puigdemont, Sabater n’espera sortir amb una estratègia comuna per a ‘aturar l’atac a la governança municipal i als drets de les persones’, mentre el govern municipal analitza internament les possibles conseqüències de l’eventual suspensió de la llei, també en relació amb les mesures de pobresa energètica, i posa sobre la taula ‘la possibilitat de desobeir’.
Sabadell critica la ‘igualtat de la misèria’
El batlle de Sabadell, Juli Fernàndez, acusa el govern espanyol de recórrer contra la llei fent servir d’excusa la igualtat dels ciutadans i diu que això que es pretén és ‘la igualtat de la misèria’. ‘Si una família de Sabadell podia tenir garantit que no li tallessin la calefacció, com que a Valladolid no passava han decidit que en comptes de donar la mateixa oportunitat a la de Valladolid calia prendre-la a la de Sabadell’, diu.
Assegura que el consistori que presideix continuarà aplicant els mecanismes que hi ha ara, elaborant els expedients de vulnerabilitat i enviant-los als jutjats. Espera que de la reunió amb Puigdemont sorgeixin ‘vies d’empara legal per a poder aplicar la llei’ i mantenir aquestes eines, perquè els ciutadans en risc d’exclusió viuen situacions de vulnerabilitat.
El batlle de Sabadell creu que el municipalisme és el que més rep les situacions de vulnerabilitat dels ciutadans i diu que els batlles catalans es troben ‘junts davant aquesta suspensió injusta’.
Santa Coloma clama contra la desemparança dels ajuntaments
La batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, opina que la decisió del govern espanyol ‘traeix la voluntat ciutadana’, a més de deixar els ajuntaments catalans en un ‘espai d’inseguretat jurídica’. Per ella, la supressió del marc jurídic deixa els consistoris desemparats i sota tota la pressió ciutadana.
Parlon, a més, recorda que la impugnació del govern del PP aprofundeix en un aspecte que ja amb la llei era complex per als municipis petits: l’accés al parc d’habitatge de grans tenidors, que gestiona la Generalitat i ‘arriba als ajuntaments amb comptagotes’. Aquestes dificultats, afegeix, duu problemes associats, com ara l’ocupació il·legal dels habitatges i problemes veïnals.
A Santa Coloma de Gramenet, en aplicació de la llei 24/2015, l’ajuntament va atendre 1.298 persones l’any 2015, que van rebre ajudes públiques contra la pobresa energètica. En un 30% dels casos aquestes ajudes provinents del fons de contingència es van destinar a evitar talls d’aigua, llum i gas. En total, el consistori hi va destinar 360.000 euros.
L’ofensiva del govern contra la pobresa social
L’any 2015 van entrar en vigor cinc normatives relacionades amb l’habitatge a Catalunya, inclosa la 24/2015 que ara s’ha situat al focus del debat. Les primeres van ser la llei 20/2014 sobre el codi de consum –s’havia aprovat el desembre de l’any anterior– i el decret llei 1/2015 que estableix el dret de tanteig i retracte de la Generalitat, ajuntaments i entitats socials sobre els pisos buits dels bancs i grans propietaris.
També es van aplicar la llei 14/2015 per establir l’impost sobre pisos buits –suspesa pel TC a petició del govern espanyol– i la llei 19/2015, que modificava el codi civil català i establia unes altres fórmules de propietat privada immobiliària com ara la temporal o la compartida. Aquesta normativa, ara com ara, no l’ha impugnada el govern espanyol, però encara és a temps de fer-ho.
