27.01.2023 - 06:00
L’any 1996 es publicava el primer volum de l’Edició Comentada de l’Aplec d’En Jordi d’es Racó (Antoni Maria Alcover), una actualització amb gran qualitat i amb mirada crítica, rigorosa i divulgativa d’una de les grans obres de la literatura catalana i que ha servit com a introducció a la lectura en català a diverses generacions de mallorquins. Ara, 26 anys i vuit volums després, el projecte arriba a la fi.
L’Aplec d’Alcover és considerat el corpus folklòric més extens i complet del sud d’Europa, comparable amb les Rondalles dels germans Grimm. En ell, el folklorista i canonge de Manacor va reunir 270 rondalles que va recollir directament de la gent, amb la intenció de salvar la tradició oral dels contes dels pobles d’arreu de Mallorca abans que desaparegués.
A més, “independentment del seu valor en la rondallística, l’obra té un altíssim valor literari. Però en l’àmbit de la literatura catalana l’Aplec ha tingut un reconeixement, si és que l’ha tingut, molt residual”, destaca Jaume Guiscafrè. “Una obra amb aquests valors no se mereixia circular només en una edició popular, rònega, que ha prestat i presta un bon servei. Se mereixia una edició semblant a la de les bones col·leccions de clàssics de les altres literatures”, escrivia Josep A. Grimalt, catedràtic emèrit a la Universitat de les Illes Balears, fa uns anys en l’equador del projecte.
Si el primer Aplec eren 24 volums, la nova edició comentada són nou volums de gran qualitat (tapa dura, il·lustracions). S’hi recullen aquelles rondalles –més algunes no incloses en l’Aplec sinó que aparegueren a altres publicacions–, acompanyades de notes crítiques i comentaris a dos nivells: el del lector general no especialitzat interessat en la rondallística, i el de l’especialista o estudiós. Les rondalles es presenten organitzades en àrees temàtiques (meravelloses, d’animals, religioses, etc.), segons el sistema internacional Aarne/Thompson/Uther, la qual cosa permet descobrir les connexions existents amb les cultures, les religions i les mitologies del món.
Volum IX, culminació d’un projecte
L’últim volum que ara es presenta conté textos que no són estrictament rondalles sinó més aviat llegendes relacionades amb personatges històrics com el Rei en Jaume o Sant Vicenç Ferrer, o relats de bruixeries, ‘fullets’, encantaments i dimonis, o ressonàncies de l’Antic Testament. Eren textos que estaven integrats en sèries i que haurien d’haver aparegut en volums anteriors però que els editors van optar per no separar i mantenir així la unitat temàtica.
A més, també inclou els índexs de la col·lecció, entre els quals Guiscafrè destaca l’índex de narradors i narradores que contaren a Alcover el corpus de rondalles mallorquines que després va reescriure i publicar. En total són 246, procedents de 33 poblacions de l’illa. A més del seu nom, d’ells s’hi aporta alguna informació rellevant, com la seva professió, localitat o el grau d’amistat o de parentesc amb d’Alcover, com “un reconeixement a la feina d’aquests narradors, sense els quals no hi hauria Aplec”.
El lector també hi trobarà els textos de les llibretes on Alcover anotava les rondalles que li narraven, i que són les versions manuscrites prèvies a la versió definitiva que enviava a la impremta. Hi ha des d’anotacions molt esquemàtics fins a altres que barregen versions que li van contar diferents persones. Per Guiscafrè, aquest material és doblement valuós: “Permet veure que Alcover no es va inventar res, tot el que publica és perquè algú abans li va explicar i ell ho va recollir. I també permet veure el procés creatiu d’Alcover –què hi va aportar, què hi va millorar o què hi va empitjorar– i fer el recorregut des de la tradició oral fins al text imprès”.
De Na Magraneta a La Blancaneus
La bella i la bèstia, La Ventafocs, La Blancaneus… Moltes rondalles que coneguem per Disney i pels contes dels germans Grimm apareixen també a l’obra d’Alcover. I les trobem igualment en les mitologies, la Bíbilia i en relats universals tan antics com Les mil i una nits, les Gesta Romanorum o en les Històries d’Heròdot de fa 2.500 anys.
L’Aplec a cura de Josep A. Grimalt i Jaume Guiscafrè permet descobrir les coincidències i diferències entre unes i altres versions. Per exemple, explica Guiscafrè, a la Na Magraneta, que seria l’equivalent a La Blancaneus, quan l’heroïna és expulsada del castell per la madrastra, es refugia en una casa amb dotze lladres “d’estatura considerable”. Aquesta versió és la que recull Alcover i la que apareix a la rondallística als països al sud d’Europa, mentre que en els països del nord, els dotze lladres gegants es transformen en set nans. I aquesta última és la versió que s’ha popularitzat gràcies als germans Grimm i a Disney.
Com destaca Guiscafrè, “les rondalles mallorquines són circumstancialment mallorquines però també molt universals, perquè es troben a moltes cultures arreu del món”. I és “això el que les fa molt atractives”.
