L’adéu de Duran?

Duran i Lleida fa més de 32 anys que és diputat a Madrid, però avui les enquestes pronostiquen que no entraria.

VilaWeb
Andreu Barnils
20.12.2015 - 17:28
Actualització: 20.12.2015 - 18:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Segons les enquestes publicades fins ara, Unió Democràtica de Catalunya no aconseguiria cap escó al congrés espanyol a les eleccions d’avui. Ni el CIS ni la resta d’enquestes no preveuen que aquest partit català d’inspiració cristiana, fundat l’any 1931, obtingui prou vots. Sota el lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida (1952), doncs, Unió s’ha escindit de Convergència, ha desaparegut del Parlament de Catalunya –després de les eleccions del 27 de setembre passat– i avui pot restar fora del congrés espanyol. Si passés això, el partit estaria en via d’extinció. I Duran i Lleida acabaria una carrera de més de trenta anys de diputat al congrés espanyol. Seria l’adéu de Duran?

Duran i Lleida va entrar de diputat al congrés l’any 1982. Va viure a la primera línia els catorze anys de presidència de Felipe González (PSOE), els vuit d’Aznar (PP), els set de Zapatero (PSOE) i els quatre de Rajoy (PP). En total, trenta-tres anys que avui poden estroncar-se, i que van tenir el punt culminant en el pacte del Majestic, l’aliança entre PP i CiU que ell i Pujol van bastir. El punt més baix, segurament, ha estat el cas Pallerols.

El cas Pallerols és un cas de corrupció política demostrat no únicament per la premsa, sinó pels jutges. Es tractava de la desviació de fons de la Unió Europea destinats a ajudar els desocupats catalans. La justícia va demostrar que aquests diners acabaven finançant al partit de Duran i Lleida. Ell mateix va dir que si es demostrava el cas de corrupció dimitiria. I no va fer-ho, tot i que els acusats, subordinats seus a Unió, van acabar acceptant la culpabilitat. Parlem de l’any 2011. Poc després, la crisi havia començat a colpejar amb força. Aleshores, aquesta imatge del fotògraf Gorka Lejarcegi que va aparèixer a la premsa, on es veu Duran i Lleida esmorzant amb tot el luxe a l’Hotel Palace, també el va fer tocar fons: va transmetre una imatge de polític ric i distant, que encara arrossega ara. Durant molt de temps, Duran i Lleida ha estat un dels polítics més benvists segons les enquestes. Però la crisi i el procés sobiranista l’han allunyat de la centralitat.

Fotografia de GORKA LEJARCEGI al diari El País
Duran al Palace. Fotografia de Gorka Lejarcegi al diari El País

I això que ric, Duran i Lleida, no en va néixer. Prové d’una família del Campell, un poblet de la Llitera, però es va acabar casant amb Marta Colls, d’una família molt benestant de Barcelona, i membre d’una nissaga d’advocats, Colls i d’Alsius. Amb aquesta parella s’han comprat unes quantes cases, segons la declaració de béns que ell va fer l’any 2011 al congrés espanyol, (pdf) per les quals han demanat una hipoteca que puja a dos milions d’euros, sobretot al Banco Santander. A Barcelona, viu a Pedralbes, al costat de la Infanta Cristina i de Xavier Sala i Martín. A l’Empordà, vivia a les extenses propietats del sogre. Diuen que en aquelles propietats Duran i el sogre havien arribat a tenir reunions amb el rei d’Espanya. Pujol, en canvi, no va entrar-hi mai. Detalls que, si fossin certs, són metàfora de les tenses relacions entre Duran i Pujol, i les excel·lents relacions entre Duran i el sogre –burgesia catalana– amb les elits espanyoles.

Tots els homes de Duran‘ (2001) és un dels pocs llibres crítics escrits sobre aquest polític incombustible, Creu de Sant Jordi, eurodiputat un temps, i figura central de l’Espanya autonòmica. L’autor del llibre és un militant d’Unió, Josep C. Vergés. Un més dels antics companys de partit que Duran ha convertit en enemics arran del seu mandat de ferro. El llibre, que denuncia els casos de corrupció i clientelisme d’Unió, es pot consultar de franc a la xarxa, on l’ha penjat l’editorial Llibres de l’Índex (pdf).

Captura de pantalla 2015-12-19 a les 8.42.22 PM
Josep Antoni Duran i Lleida, 1978 (fotografia a El Periódico)

L’any 2013 Duran i Lleida ja va insinuar que plegaria. Poc temps després va tornar a donar-se d’alta per a exercir d’advocat. És l’advocat de Joana Ortega, la vice-presidenta del govern català que el govern de Rajoy ha portat als tribunals. Però no va saber plegar aleshores. El procés sobiranista va agafar més força encara i la centralitat que ell representava es va desplaçar. Sense enfilar-se al carro independentista, Duran no ha entrat al Parlament de Catalunya, i ja veurem si entra avui al d’Espanya.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes