La solitud d’Aragonès al parlament: allarga la mà però Junts i el PSC s’hi giren d’esquena

  • El president ha presentat el nou govern, però ha topat amb l'evidència que solament li fan costat els 33 diputats d'ERC

VilaWeb
Fotografia: EFE/Quique Garcia.
Arnau Lleonart
19.10.2022 - 11:03
Actualització: 19.10.2022 - 12:22

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president Aragonès manté l’esperança que Junts no el deixi sol malgrat el trencament del govern, però avui ha constatat que no li serà fàcil. Ja ho havia dit aquestes darreres setmanes, i ho ha reiterat al ple del parlament, en què ha comparegut per explicar com pensa abordar la nova etapa que ara comença, amb un govern d’ERC en minoria absoluta. Aragonès ha deixat enrere l’enuig del ple anterior amb qui encara era el seu soci de govern i ha allargat la mà a Junts perquè sostingui l’executiu al qual es va girar d’esquena.

“Caldrà abandonar l’immobilisme i qualsevol esperança d’enroc. Això implica arribar a acords i construir enteses”, ha dit. Aragonès encara ara allò que en el parlamentarisme es coneix com a geometria variable, que no és res més que cercar socis diferents segons cada projecte en compte de mantenir una aliança sòlida i sostinguda en el temps amb actors concrets. Hi ha insistit unes quantes vegades: “Mesura a mesura, projecte a projecte. Negociant, sumant complicitats i construint aliances i consensos.”

La intervenció d’Aragonès ha estat fermament centrada a recosir llaços amb Junts, a qui ha demanat explícitament que aprovi els comptes de l’any vinent. “El pressupost del 2023 no incorpora cap canvi substancial que pugui compensar de manera coherent un canvi de posició”, ha dit, tot i que després ha afegit, sense despentinar-se per la contradicció, que volia encetar una ronda de converses amb els agents socials i econòmics per a incorporar-hi “millores i propostes”.

Del seu escó estant l’escoltava Salvador Illa, cap de l’oposició, que quan ha pres la paraula li ha recordat que tot i que sigui president Aragonès, les eleccions les va guanyar ell. Ha tingut paraules dures per al “govern més feble de la història” i li ha etzibat: “Quina viabilitat parlamentària té el seu govern? No improvisem. Els primers passos que hem vist del seu govern són decebedors i molt preocupants.”

Illa combinava els atacs amb la mà allargada, i fins i tot ha arribat al punt d’oferir-li el suport del “govern alternatiu de Catalunya”, aquell organisme inventat pel PSC per a mirar d’aparentar vocació de govern i del qual ningú al carrer té cap notícia. Més enllà de la sortida de to, Illa ha volgut entrar al carril central i ha tornat a oferir un pacte per a aprovar el pressupost. Justament, allò que a ERC refusen amb força, però que al govern no acaben de descartar del tot, conscients de la seva feblesa. “Té tot el dret de rebutjar-ho, però li ofereixo una majoria per a aprovar el pressupost”, ha expressat.

Junts: “Vostè està sol”

Tot i que Aragonès ha dedicat gran part de l’exposició a ensabonar Junts –“em dol i em sap molt de greu que la decisió del seu partit faci que no puguem continuar treballant plegats”– i ha lloat l’acció de govern dels antics consellers, les paraules d’ara han topat amb les costures estripades del passat. El portaveu de Junts, Albert Batet, li ha retret que no faci autocrítica i que sempre “centrifugui la responsabilitat en els altres”.

“Com pensa tirar endavant la legislatura? Quina confiança parlamentària té, el seu govern? La realitat és que vostè està sol, i és una decisió exclusivament seva”, li ha dit, i l’ha responsabilitzat de no haver estat capaç de reconduir la crisi de govern abans no esclatés tot: “Tenia més opcions: complir els acords de la investidura, però ha dimitit d’aquesta responsabilitat. El màxim responsable que es trenqui la coalició de govern és del seu president.” També ha expressat el malestar per alguns dels fitxatges que han substituït els consellers de Junts i ha furgat en les tesis més allunyades de l’independentisme de Quim Nadal, Gemma Ubasart i Carles Campuzano, que menystenen el valor del Primer d’Octubre com a referèndum.

I si Aragonès pretenia aproximar-se a Junts, la resposta de Batet li ha recordat que ara són un partit d’oposició, tot i que no ha tancat la possibilitat d’arribar a acords: “En tot allò de defensar la solvència i la independència, nosaltres hi serem. Serem lleials al mandat del Primer d’Octubre i a les necessitats de la ciutadania.” I ha conclòs: “Sap on som, sap qui som i sap quin és el nostre projecte polític. Serem lleials a la ciutadania i al nostre país per millorar el seu benestar i per assolir la independència.”

A les respostes, Aragonès ha abaixat una mica el to amable amb Junts, ha contestat que qui va decidir sortir del govern va ser la seva militància en una consulta i ha demanat directament: “Vostès s’inhibiran de les responsabilitats polítiques que tenen amb la ciutadania de Catalunya? Participaran en el blocatge o en la solució?” A més, ha defensat l’entrada de Nadal, Campuzano i Ubasart al govern: “L’independentisme ha avançat quan ha sabut sumar.”

Quan li ha tornat a tocar parlar, Batet ha reiterat: “Serem ferms, responsables, exigents i propositius”, i li ha dit que si vol negociar, sap com trobar-los: “Vostè ja sap on som, com som, què defensem i quin és el nostre projecte polític. Si vol acords amb nosaltres ja sap el camí que ha de recuperar i rectificar. Nosaltres no dimitirem de les nostres responsabilitats.”

El govern dels ex

Tampoc no ha trobat més suport en la CUP, el primer partit amb qui ERC va tancar un acord per a la investidura i del qual no va trigar a perdre el suport. Xavier Pellicer ha definit el nou executiu com “el govern dels ex”. “Dels ex-convergents, ex-socialistes i ex-comuns”, ha dit en referència a Campuzano, Nadal i Ubasart. Pel diputat de la CUP, aquests noms són una declaració d’intencions que Aragonès presidirà un govern de sociovergència i de normalització de la relació amb l’estat espanyol que tindrà el suport del PSC i els comuns.

Li ha retret que s’ha negat a avançar cap a l’autodeterminació i ha lamentat que han cremat l’oportunitat d’obrir un nou cicle polític amb la independència a l’horitzó, tal com consideren que ja passava fins ara. La CUP fa una esmena a la totalitat al projecte d’eixamplar la base de l’independentisme gràcies a la bona gestió que pregona ERC, principalment perquè els límits de l’autonomia no permeten d’exhibir una manera de fer diferent.

“La garantia per avançar és sumar el projecte independentista a les lluites per la garantia de tots els drets. Mostrar que no és possible dins aquest estat, que només des del projecte independentista podem garantir-ho”, ha dit. Amb la polèmica per les acusacions de politització dels Mossos encara sobre la taula, ha demanat que, si cal, el govern s’oposi als jutges que ordenen desnonaments. “Si els jutges vulneren drets, s’han d’aturar. Això té conseqüències, ho sabem perfectament, però s’ha de fer.” I ha continuat: “Si això implica retirar la competència judicial dels Mossos d’Esquadra, què passarà? Vindrà la Guàrdia Civil i la policia nacional? Doncs que vinguin. La gent d’aquest país no vol desnonaments, això és el consens del 80%.”

Aragonès ha contestat que sí que volen avançar cap a l’autodeterminació, i que la proposta que fan és un acord de la claredat que defineixi d’acord amb l’estat espanyol quan i com exercir-la. Abans ja havia reivindicat la proposta, per bé que topa amb la negativa del govern espanyol com sempre han fet els intents a pactar un referèndum: “Sóc molt conscient que no serà fàcil, però és un camí transitable i possible. No em fa por obrir camí, és la meva responsabilitat. Assumeixo que quan cal obrir camí qui va davant és qui més ha d’apartar esbarzers i rebre esgarrinxades. Però algú ho ha de fer.”

Albiach reclama un compromís explícit amb la fi de la unilateralitat

Les intervencions del parlament se succeïen i abans d’arribar a Ciutadans i el PP, que han demanat eleccions anticipades, ha estat el torn de Jéssica Albiach, cap d’En Comú Podem, el soci parlamentari amb qui ja es va entendre per aprovar el pressupost. Però ni en els comuns no ha trobat paraules amables. Albiach li ha retret que són un govern en minoria absoluta que parla del 80%, però que té el suport del 21% i l’ha avisat que com més va més veus voldrien eleccions.

“Estarà d’acord amb mi que la cosa no ha començat amb bon peu”, li ha dit en referència a la crisi a la cúpula dels Mossos d’Esquadra i la destitució d’Estela, i li ha retret: “Hi ha hagut una crisi de govern que podria haver aprofitat per destituir Cambray.” Albiach, que havia estat molt crítica amb la coalició amb Junts malgrat que va pactar un pressupost amb el conseller Giró, diu ara que no sap si ERC tota sola té res a oferir més enllà d’allò que feia amb Junts, i ha demanat claredat: “Ens han vingut a demanar un acte de fe, i jo li he de dir: els actes de fe, a l’església. Nosaltres som ací per a negociar llei a llei, decret a decret per obrir una nova etapa.”

Els comuns són plenament conscients que són necessaris per a fer bascular Aragonès cap a una relació més dependent encara amb el govern espanyol, i, en aquesta posició, li han reclamat que expliciti un compromís amb la fi de la unilateralitat i l’opció per la taula de diàleg. Sabent-se imprescindibles si Junts manté el seu “no” a sostenir el govern, han llançat un dard a Salvador Illa, que havia ofert una majoria alternativa: “Senyor Illa, vostè serà el president del govern alternatiu, però en aquest parlament té 33 escons. ERC en té 33 més. Això fan 66 escons, insuficients per a fer cap majoria. No parle en nom d’uns altres grups d’esta cambra.”

Així i tot, Albiach li ha dit que podrà negociar amb els comuns, però que si ho vol haurà de presentar garanties que complirà els acords. A més, l’ha posat en el dilema de no tocar gaire el pressupost que va fer Giró per aconseguir el suport de Junts o fer-li una sacsejada perquè ells hi votin a favor. “No ens pot presentar el mateix pressupost que ens presentaria el conseller Giró”, li ha dit, i ha demanat un impost a les rendes superiors als 170.000 euros i unescut social, “no un colador social”, quantificat en 1.000 milions d’euros, per sobre dels 300 milions de les mesures anunciades al debat de política general.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes