La reina de la bellesa de Leenane
Marta Marco és Maureen a 'La reina de la bellesa de Leenane'. (fotografia: Bito Cels).

‘Tant de bo passis mitja hora al cel abans que el diable sàpiga que ets mort.’ Amb aquesta dita irlandesa, Julio Manrique resumeix La reina de la bellesa de Leenane, un drama rural de quatre personatges que s’aferren a aquesta ‘mitja hora al cel’ amb les ungles i amb les dents. L’opera prima del dramaturg anglo-irlandès Martin McDonagh parla d’uns personatges devorats per la rancúnia en un poble remot de l’oest d’Irlanda. Amb aquesta obra, Julio Manrique dirigeix per primera vegada un muntatge de la Perla 29, que es representarà a la Biblioteca de Catalunya fins al 14 d’abril.

Mag Folan (Marissa Jossa) i la seva tercera filla Maureen (Marta Marco) viuen al petit poble de Leenane, a la comarca de Connemara, a l’oest d’Irlanda. Les seves germanes ja s’han casat i se n’han anat de casa, i Maureen passa els dies veient com la joventut se li’n va tenint cura de la mare. L’arribada de Pato (Ernest Villegas) i Ray Dooley (Enric Auquer) sacsejarà la rutina de mare i filla i farà créixer la tensió entre totes dues. És un món femení, i quan apareixen els personatges masculins ho trenquen tot.

Ernest Villegas i Marta Marco a ‘La reina de la bellesa de Leenane’ (fotografia: Bito Cels).

Diu Marta Marco que recordarà tota la carrera el personatge de Maureen per la seva complexitat i l’evolució que fa: ‘Què considerem que és la bogeria? Per què ens diuen bojos, els altres? En un poble tan petit, on tothom es coneix, tot allò que fas és jutjat.’ El títol de l’obra es refereix a ella, a Maureen: és una frase que li diu Pato i que resumeix, també, aquesta ‘mitja hora al cel’. Aquest intent a la desesperada de sortir de ‘l’infern’ de Leenane.

El personatge de Maureen és el protagonista absolut de l’obra. Una dona forta i venjativa i, alhora, feble. Un dels personatges femenins potents de Martin McDonagh. Així la defineix Manrique: ‘La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada. I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh.’

El text, de diàlegs ràpids, és amarat d’humor. Humor negre i ‘tarantinesc’, en paraules de Manrique. Un humor molt àcid que és molt necessari en aquesta obra, on el públic té tota la informació que els personatges no tenen, i que si la tinguessin, segurament podrien ser feliços.

Marta Marco i Marissa Jossa (fotografia: Bito Cels).

Irlanda: un personatge més

Aquesta obra forma part de la primera trilogia de McDonagh titulada The Leenane Trilogy, que inclou A Skull in Connemara (‘La calavera de Connemara’) i The Lonesome West. Totes ambientades en un poble petit de la Irlanda rural. I no és casual, això, perquè tant el clima com el país i l’urbanisme hi tenen un paper clau. A La reina de la bellesa de Leenane, el poble, Leenane, és un personatge més.

El clima plujós, que obliga a romandre a casa o a la taverna. El temps difós, que sembla que s’hagi aturat. La misèria d’aquella Irlanda on apareix amb molta intensitat la qüestió de la immigració i la crítica a tot allò que els anglesos els han robat. També s’hi veu el racisme dels anglesos cap als irlandesos, en una casa on tot allò que ve de fora entra per la televisió i la ràdio. En una obra on la els personatges masculins irrompen arran de la festa de comiat d’un veí que se’n va a provar sort a Boston.

Julio Manrique, director de l’obra (fotografia: Bito Cels).

La reina de Connemara, la Maureen de la vida real

L’equip artístic de La reina de la bellesa de Leenane va anar a Irlanda per veure el paisatge que protagonitza l’obra. Allà van conèixer la història de Bina McLoughlin, la reina de la bellesa de Leenane de la realitat. A la làpida de McLoughlin, hi apareix la inscripció ‘Queen of Connemara’ (reina de Connemara). La boja del poble. Quan van demanar qui era, els van respondre: ‘Ella era diferent.’ Actors i director imaginen que McDonagh, durant les vacances a Irlanda quan era petit, va conèixer Bina McLoughlin o en va sentir a parlar i va plasmar-ne la història en aquesta obra, on diuen que pot veure’s tant en el personatge de la mare com en el de la filla. Dues etapes de la vida d’una dona ‘diferent’.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb