El cotxe on hi havia el geolocalitzador del CNI, aparcat davant la casa de Waterloo

Segons diversos especialistes que VilaWeb ha consultat, la presència d’un geolocalitzador al cotxe en el qual viatjava el president de la Generalitat podria motivar la invalidesa de la seva detenció un cop que s’hagin aclarit els detalls de com s’ha instal·lat i s’ha fet servir. Una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans, precisament de fa poques setmanes, pot servir-ne de referència.

El 8 de febrer, el Tribunal Europeu de Drets Humans va fer pública la sentència de l’anomenat cas Ben Faiza contra França, amb la xifra 31446/12. La resolució deixa clar que posar un geolocalitzador en un cotxe sense una base legal concreta i amb la finalitat de seguir-ne permanentment tots els moviments és contrari a l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Atempta contra la vida privada i la llibertat de moviments, segons el document.

S’escau que la col·locació d’un geolocalitzador al cotxe de Puigdemont va ser advertida fa setmanes pels Mossos d’Esquadra que l’acompanyen i ell mateix la denuncià a les autoritats belgues, cosa que pot jugar ara un paper clau. És la prova material que es feia un seguiment il·legal contra una persona que aleshores no era acusada de cap delicte. Una notícia de l’agència EFE de dilluns 26 de març que esmenta fonts de la investigació afirma que membres del CNI havien col·locat un dispositiu de seguiment al vehicle de Puigdemont, cosa que hauria fet possible detenir-lo.

Pablo Llarena hauria hagut d’aprovar de manera obligatòria la col·locació de l’eina, però de moment no hi ha cap constància que sigui així. És possible que fes servir la peça secreta separada que va obrir el 16 de març per a donar cobertura a la instal·lació de l’aparell al cotxe del president de la Generalitat d’acord amb l’article 588 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal. També podria ser que el CNI hagués obtingut l’autorització del magistrat especial que es fa càrrec de les actuacions. Però en aquest cas, la seva decisió hauria d’haver estat incorporada a l’auto de Llarena. Si el dispositiu hagués estat instal·lat sense autorització, l’actuació dels policies seria il·legal i fins i tot els portaria conseqüències penals.

Encara en el cas que Llarena ho hagués autoritzat, tot i això hi ha dubtes jurídics de resolució complicada perquè, tal i com consta en l’article 588 bis a, col·locar un dispositiu en un cotxe només pot fer-se si serveix per perseguir un acte delictiu concret, d’acord amb el principi d’especialitat, no permet ‘autoritzar mesures d’investigació tecnològica que tinguin per objecte prevenir, descobrir delictes o confirmar sospites sense base objectiva’.

Deixant de banda el fet molt rellevant que Espanya no té competències per a instal·lar un aparell en un cotxe a Bèlgica, en el moment que es va implantar el dispositiu i es va denunciar a les autoritats belgues, Carles Puigdemont no era perseguit a Bèlgica per cap delicte perquè no hi havia cap euroordre dictada contra ell. Per tant, el jutge Llarena no podia indicar cap raó jurídica vàlida en territori belga i que estigués d’acord amb la legislació espanyola per monitoritzar els moviments del president de la Generalitat.

En base a això, els advocats podrien argumentar ara que la detenció del president Puigdemont ha estat il·legal, perquè la informació que la policia espanyola va servir a l’alemanya per tal que procedís a la detenció va ser aconseguida al marge de la llei.

El cas Ben Faiza com a precedent
La decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans en el cas Ben Faiza és un precedent important en aquest tema. Mohammed Ben Faiza és un ciutadà francès sospitós de tràfic massiu d’estupefaents. El 3 de juny de 2010, la justícia francesa va autoritzat que la policia durant un mes instal·lés al seu cotxe un dispositiu de seguiment com el de Puigdemont. El geolocalitzador de GPS va servir per a detectar que havia viatjat als Països Baixos. La defensa de Ben Faiza ja va qüestionar als tribunals del seu país la presència de l’aparell, però els tribunals francesos van dir que el resultat de la investigació va permetre que fos detingut important droga dels Països Baixos, cosa que dotava de proporcionalitat a la decisió. Ben Faiza va ser condemnat a dotze anys de presó.

Tanmateix, la Cort Europea dels Drets Humans, en una sentència dictada per un tribunal de set jutges encapçalats per l’alemanya Angelika Nussberger ha afirmat ara que la col·locació del dispositiu és una violació de l’article 8 de la Convenció Europea dels Drets Humans atès que Ben Faiza ‘no ha gaudit del nivell mínim de protecció que reclama la preeminència del dret en una societat democràtica’. Segons la cort europea, la col·locació del dispositiu, encara que és emparada en l’article 81 del codi penal francès, no va tenir ‘les garanties adequades i suficients contra el perill d’abusos inherent a qualsevol sistema de vigilància secreta’ perquè no era vinculada a una operació en concret, ans cercava obtenir dades de qualsevol moviment del cotxe. La Cort aclareix que, amb posterioritat, el 2014, França es va dotar d’una legislació que limita l’ús d’aquests dispositius i reforça la protecció del dret del respecte de la vida privada.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb