23.05.2017 - 19:12
VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
La jutgessa que ha investigat l’accident de la Línia 1 de Metrovalencia, que el 3 de juliol de 2006 va provocar la mort de 43 persones i ferides a altres 47, dedica una part de la interlocutòria en la qual arxiva la causa a rebatre quatre qüestions sobre l’accident que considera que han sigut objecte de “debat extra processal” i en els quals s’han “omès importants detalls que consten en el procediment, de forma intencionada o no, generant dubtes sobre qüestions de nul·la incidència en la decisió final adoptada”.
La magistrada Nieves Molina rebutja a més la sol·licitud de noves proves pericials sol·licitades pel fiscal i una de les acusacions, l’exercida per l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Julio, que considera que no estan “justificades” perquè coincidixen amb diligències ja practicades.
I qüestiona amb duresa esta petició: “El dissentir o no compartir el contingut dels informes pericials duts a terme per tècnics independents, la major partix funcionaris públics, no justifica sol·licitar noves perícies amb igual objecte, baix el pretext d’intentar qüestionar, desacreditar o desprestigiar, sense cap fonament, la professionalitat d’aquells”, la qual cosa, al seu juí, “tristament ha sigut una tònica generalitzada al llarg d’esta segona fase d’instrucció”.
En la seua opinió, accedir a la pretensió de l’acusació pública i una de les parts –l’AVM3J– suposaria “una irregular aplicació de la normativa que regula la prova pericial” i rebutja les noves pericials “tenint en compte el resultat de les nombroses diligències practicades, no solament les pericials, sinó les nombroses testificals i prova documental incorporada a la causa i partint de la professionalitat i competència dels qui han intervingut en la redacció dels diferents informes, en no existir dada algun que porte a qüestionar-los”.
Així mateix, fa front als escrits de les acusacions en els quals es “suggerix” la seua “incompetència” com a instructora per a acordar el sobreseïment de la causa, ressaltant que els filtres previs a la celebració del juí en la llei processal espanyola pretenen evitar que el titular del dret a la presumpció d’innocència es veja sotmès a un procés penal i juí públic, amb l’anomenada ‘pena de banqueta’, i també integra eixe dret “la garantia de no ser portat a juí per acusacions no sostenibles”.
FRENS I LLIBRE D’AVARIES
Així, al final de la interlocutòria, de 217 pàgines, la magistrada fa referència a quatre qüestions sobre les quals considera que ha existit el debat extra processal que “excedix” l’objecte de la instrucció penal: l’existència d’una fallada en els frens 13 dies abans de l’accident; la desaparició del llibre d’avaries; l’esborrat de les dades de la caixa negra (Teloc) i la identificació dels cadàvers del maquinista i la interventora.
Sobre el primer punt, rebutja que l’unitat sinistrada tinguera alguna fallada en els frens 13 dies abans de l’accident –com, diu, esgrimia el fiscal en l’escrit que va presentar per a demanar la reobertura– i assegura que esta asseveració partix d’una publicació periodística que al·ludia com a font a un sindicat i que va resultar ser una circumstància “falsa”.
En relació amb la desaparició del llibre d’avaries, la jutgessa entén que manca de rellevància perquè l’important per al tractament de les incidències era usar la via de l’avís a l’Operador d’Avaries i Manteniment (OAM) i que d’este fet es va tractar en el Comité de Seguretat. En una reunió d’este òrgan es va concloure que “no era probable” que tinguera informació de rellevància en la investigació i que els maquinistes que van conduir la unitat sinistrada eixe dia abans de l’accident no van detectar cap fallada ni van anotar gens.
Sobre este tema, afig que la bolcada del tren i la fractura dels cristalls va produir l’eixida de la unitat de passatgers i utensilis i que el cap de l’operatiu policial va declarar que eixir “es pot dir que va eixir despedit tot i que tenint en compte que la ubicació del llibre d’avaries era un caseller, fàcilment podria haver eixit per la finestra”. I la jutgessa s’inclina per l’opció que isquera desprès a les vies i no que la desaparició fóra intencionada perquè creu que esta opció no té sentit.
De l’esborrat de les dades de la caixa negra, assenyala que el bolcat d’esta Teloc es va fer en presència policial, en una actuació emparada en les competències que els atribuïx la llei i que eixe esborrat no ha de confondre’s amb la fiabilitat del contingut del bolcat de les dades i la seua posterior lectura. Es va entregar a la Policia, que la va custodiar, assenyala. I les dades es van bolcar en un disquet entregat a l’agent policial que es va portar a la Prefectura i es va incorporar a l’informe policial.
I, finalment, sobre els cadàvers de maquinista i interventora, la magistrada creu que, amb al·legacions que apunten a què estaven en l’interior de la cabina, s’intenta generar “de forma irresponsable” dubtes sobre les dades “clares” que obren en la causa. Així, recalca que no estaven en l’unitat sinistrada i que no existix mínim dubte d’on van aparéixer, ja que van eixir despedits com reflectixen les lesions que presentaven els cossos. Per a la magistrada, “manca de tota lògica” intentar “envoltar de misteri l’aparició del cos del maquinista en les vies”.
8.200 FOLIS I 30 TOMS
Segons les dades facilitades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la causa consta de més de 8.200 folis distribuïts en 30 toms, als quals cal afegir nombrosos arxius informàtics amb un volum superior als 2.000 folis. S’ha pres declaració a tres investigats i a 100 testimonis. Des de la reobertura, al gener de 2014, han comparegut davant la jutgessa 21 maquinistes de la Línia 1.
