La Internacional Progressista com a possible nou model de fer política i d’organitzar-se

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, des d'un punt de vista molt plural

Vicent Partal
11.05.2020 - 19:51
Actualització: 11.05.2020 - 20:44
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquesta setmana s’ha activat la Internacional Progressista, una nova organització mundial que vol bastir una alternativa política, cultural i social al món en què vivim. El projecte naix amb el suport de noms importants del pensament i l’activisme de tot el món, i crida molt l’atenció pel model d’organització i participació que proposa i també per les consideracions ideològiques que fa.

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals –amb un partit representant cada nació o estat–, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, partint d’un punt de vista molt plural. Es proposa de coordinar accions a escala mundial, bastir una plataforma de reflexió i pensament i posar en contacte mitjans progressistes de tot el món amb una perspectiva de lluita per un seguit de valors: democràcia, descolonització (que totes les nacions puguen determinar el seu futur lliures de pressió), justícia, igualtat, alliberament personal, solidaritat, sostenibilitat, ecologia, pau, postcapitalisme (recompensar totes les formes de treball, abolint el culte al treball), prosperitat (eradicar la pobresa i invertir en un futur d’abundància compartida) i pluralitat (celebrant i encoratjant la diferència).

El projecte naix de la plataforma de suport a Bernie Sanders als Estats Units i del moviment per la Democràcia a Europa, el cap més visible del qual és Ianis Varufakis. I entre els impulsors es destaca la presència de la primera ministra d’Islàndia, Katrín Jakobsdóttir; de Noam Chomsky; de Naomi Klein; de Carola Rackete; d’Arundhati Roy; i de Rafael Correa, per exemple. Però és molt significatiu i encoratjador que entre els membres del consell hi haja gent pràcticament de tot el món, gent que ha lluitat pels drets personals, culturals, nacionals, socials i ambientals, en situacions tan diferents com ara els drets dels pobles de Micronèsia, les llibertats civils a Rússia, els drets socials a Egipte, els drets de la dona al Brasil i la lluita contra el canvi climàtic a les illes Fiji. El fet que de bon començament aquesta Internacional Progressista abrace amb normalitat els interessos de països petits i grans, de lluites molt consolidades i poc conegudes palesa que les coses es poden fer d’una altra manera.

Sobre això, és especialment interessant, i estimulant, la nova manera de fer que proposen. No hi ha cap cos ideològic tancat ni dogmàtic, sinó una voluntat de crear-lo a partir de la pluralitat i encoratjant la diferència. I és molt revelador, i denota un gran coneixement del món actual, que aquesta nova Internacional apel·le els mitjans que vulguen a formar-ne part –cosa que VilaWeb ja ha fet, inscrivint-s’hi.

En aquests moments de desorientació general i de desencís amb les organitzacions tradicionals, la Internacional Progressista pot obrir nous camins, enfront del dogmatisme i els interessos de la política tradicional de partits. Però també pot ser un referent per a determinar com s’han d’organitzar avui els moviments. Pense concretament que el model –no l’organització en si, sinó la manera de fer que proposa– podria ser una manera, també, de trencar la paràlisi creada pels partits polítics per a recuperar el pols i la força del moviment independentista als Països Catalans.

 

PS. Supose que molts lectors deuen tenir curiositat per a saber què en pensa, aquesta internacional, del problema català. Acaben de començar i de manera explícita no en diuen res, però entre els membres del consell hi ha molta gent que ha pres posició contra la repressió espanyola i en favor de dret de decidir. A més, el seu discurs anticolonial és d’entrada incompatible amb la negació del dret d’autodeterminació.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
11.05.2020  ·  22:16

Gràcies Vicent per inscriure Vilaweb en aquesta internacional. Aquest vespre he llegit que ERC també s’hi ha inscrit tot i que la editorial no parla pas d’inscriure-hi partits.

LIDIA URREA
LIDIA URREA
11.05.2020  ·  22:17

Aquesta notícia es com aigua de maig. Un raig d’esperança per superar l’actual crisi política, que per mi paralitza la reforma profunda de les societats. Ha estat llegir-la i pensar quan arribarà aquesta iniciativa a casa nostra.
Gràcies com sempre Vicent !

francesc felip
francesc felip
11.05.2020  ·  22:21

A qualsevol lloc podem trobar gent que simpatitzi amb nosaltres i amb l’1-O, però, per exemple, els nostres presos segueixen on son quan tot el món sap que es un escàndol. Estem absolutament sols, Sr. Partal, i a aquestes alçades tots ho hauriem de saber.

Josep Usó
Josep Usó
11.05.2020  ·  22:23

Si el món canvia, cal canviar també la manera de fer les coses. Al capdavall, el passat és passat, malgrat que molts dels qui en formen part np ho saben.

Joan Benet
Joan Benet
11.05.2020  ·  22:41

Molt bona notícia…
És pot donar suport a títol individual?
Ara que vigilin no s’infiltrin els merdes que se les donen de progres i empastifen tot el que toquen. Aquí en tenim uns quants d’aquests…

teresa labourdette
teresa labourdette
11.05.2020  ·  22:45

Gràcies Vicent. Aquesta és una bona notícia. A veure si d’aquest confinament sorgeixen noves idees i aconseguim fer un canvi de rumb.

Victor Serra
Victor Serra
11.05.2020  ·  22:47

Un projecte molt interessant. Difícil de fer funcionar, però val la pena intentar-ho.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
11.05.2020  ·  22:50

M’ha sorprès la dada que ha donat un suscriptor respecte a s’havia inscrit ERC.
Si es veritat, és una mala notícia i un mal començament perquè deixarien inscriure partits polítics que serien la base de la seva destrucció.
Malauradament els partits, tots, han esdevingut dictadures internes que després traslladen al país quan prenen el poder.
Solució: llistes obertes.
Pel que fa a aquest nou moviment espero que hi hagi filtres per que no entrin personatges com per exemple Bill Gates el filantrop? O el jefe d’Inditex, un altre mecenes.

Jordi Isern
Jordi Isern
11.05.2020  ·  22:52

Partal, a aquestes alçades encara amb ingenuïtats? Els catalans d’aquests en podem esperar el mateix que de tots els altres: res.

Joan Mollà
Joan Mollà
11.05.2020  ·  22:58

Em sembla un camí molt interessant a explorar. Pressuposa trencar amb la tradició de partits dels diferents estats, sempre presoners d’aquests, i una certa transversalitat dins dels valors emergents del progressisme, tant traïts i oblidats per l’autoanomenada esquerra.
En certa manera, i a nivell català, és el que proposo en la part final d’una entrada al meu blog de Vilaweb, per si a algú li interessa:
https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/2020/05/02/les-emergencies-globals-i-el-nostre-futur/

Jordi Miralda
Jordi Miralda
11.05.2020  ·  23:06

Com a subscriptor, m’alegro molt i dono tot el meu suport que Vilaweb s’hagi inscrit a la Internacional Progressista. Coincideixo que és un moviment molt interessant i prometedor. Podria ser una mena d’Òmnium internacional, un moviment polític i cívic que no es presenti com a partit polític a cap país, sinó que impulsi que diferents partits polítics es presentin a cada país sota un acord de principis bàsics d’aquest moviment progressista que ha de crear el nou sistema social i econòmic de cooperació mundial. Els partits polítics ja sabem el problema que tenen, que són fàcilment co-optats pel sistema. Per això hi ha d’haver un moviment polític civil internacional que es mantingui apart dels partits.

Fèlix Arias
Fèlix Arias
11.05.2020  ·  23:08

Benvolgut Director

Gràcies per la informació i l’apunt sobre aquest moviment.

La teva descripció ens porta un alè d’esperança. En aquest moment en que sembla que se’ns vingui a sobre irremediablement la distòpica “nova normalitat”, ens calen eines per fer-li front. Pot ser aquest moviment una eina poderosa per aturar-la? Dependrà de nosaltres!

M’inquieta una dada que no menciones en el teu article: Ada Colau s’hi va mostrar favorable assistint a una trobada ara fa un xic més d’un any als EEUU amb Sanders, Varoufakis i altres personalitats progressistes.

Tinc ganes de participar-hi a qualsevol moviment que es proposi crear una societat postcapitalista i per tant, passaré de puntetes sobre el recolzament de la Colau i m’hi apuntaré personalment, encara que els lectors de VilaWeb ja hi som gràcies a tu i el teu equip.

Prudència, determinació, salut i República.

Matilde Font
Matilde Font
11.05.2020  ·  23:08

Molt interessant este moviment mundial. I una bona oportunitat d’intentar canviar la manera de funcionar que tenim actualment. Tenim l’emergència climàtica, sanitària i econòmica damunt la taula.
Què més necessitem per veure que hem de canviar el sistema actual?
Espere que VilaWeb ens mantindrà ben informats com sempre sobre este nou moviment mundial. Gràcies una vegada més.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
11.05.2020  ·  23:22

Excel.lent iniciativa, obre camí a l’esperança. Altre vegada vilaweb s’avança en la defensa dels Drets Fondamentals passant de les paraules als fets en subscriure’n. Gràcies

Josep Salart
Josep Salart
11.05.2020  ·  23:27

Crec que aquesta nova organització mundial acabarà fins i tot amb el Club Bilderberg.

Per fi s’acabarà la fam al món, la mort d’infants , de dones maltractades , de polítics corruptes, els tractants d’armes no sabran a on comprar, desapareixeran les monarquies repressores i fins i tot els catalans no ens haurem de moure del sofà per ser lliures i tenir un estat independent.

Enric Queraltó
Enric Queraltó
11.05.2020  ·  23:33

El “com” que faltava ahir podria ser aquest.

Carme Jaume
Carme Jaume
12.05.2020  ·  00:33

Gràcies Vicent, avui aniré a dormir amb il·lusió pel proper dia. M’agrada l’idea, m’agraden les persones que en formen part. A veure com s’encarrila i posar-nos a treballar

Gemma R.
Gemma R.
12.05.2020  ·  01:18

Doncs dés del començament he pensat en el Consell x la República. Els catalans podriem ser el primer sub-consell del Gran Consell, que representés una de les minories nacionals a defendre. Podríem funcionar dés del Consell per la República per pensar i votar sobre el nou món que volem conformar dés d’ un pensament global però amb actuació local i participar com a col.lectiu dins la Internacional Progressista aportant totes les nostres visions sobre els problemes q ens afecten. És una llum enorme aquesta iniciativa! Per primera vegada penso que quelcom positiu en pot sortir d’ aquesta crisis global. Estic realment esperançada de cop. Gràcies x fer-vos suscriptors Vilaweb. Sería un luxe poder estar al día de què es cou a la llavor de la nova era!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
12.05.2020  ·  01:32

01. He entrat a veure-hi què n’hi havia. Fa bona pinta. Nosaltres som uns 12 milions de persones en un món de 7500 actualment. Per tant, per molt que ens posàrem a picar pedra en aqueix sentit, la nostra aportació, com passa sovint, quedarà aigualida. Només fent el que fem ja hi aporta a la internacional progressista. Eixa és la nostra tasca. Ser un paradigma reeixit per a ells. A aquesta web s’apuntaran milers de “15-M’s” de tot arreu, per pur esnobisme; i a la primera de canvi ens diran que som “nacionalistes” i quedarem desqualificats o els que resistisquen en romandre seran assimilats i desllavassats en un món que tampoc tindrà el menor interès en aquesta situació nostra que succeeix en molts altres lloc i més anguniosos.

02. Aquesta cultura té la força de la innovació intrínseca com per a NO anar a pidolar que ens facen cas i que se’n recorden que nosaltres existim i tenim dret a un lloquet al món. Això és que m’enamorà d’ella. L’autosuficiència i confiança en nosaltres mateixos.

03. Dictadures alienes i els propis pujolismes, pugismes, campsismes, antichismes, junquerismes i maragallanismes ens van conduint al “captarisme” i viure de caritats alienes. i això ens va desviant de traçar la via que hem de triar per pròpia decisió.

04. Fa dies que rumie sobre la gran lliçó de la pandèmia actual ens està ensenyant i que cal actuar amb les mateixes pautes que el COVID-19. Sigil·losament i eficaç. Infectant tot déu amb el nostre exemple i treball. Sense partidismes i com una plaga que s’escampa. Cal actuar com fa la mateixa Natura; què ens ensenya un capteniment sense apriorismes ni pre-judicis que només ens fan ser ineficaços.

05. Avui un bon amic de València m’ha alliçonat sobre la duresa del meu comentari d’ahir envers la Sra. Gispert, què vaig utilitzar com a boc expiatori. En sóc conscient, però com a virus ací he vingut a infectar tot el que puga. No he vingut a fer taules, sinó a guanyar aquesta guerra de descolonització que portem endavant entre tothom que venim a VW. I no cal que se’n dispersem allà on volem arribar-hi. El temps corre, i saber-lo gestionar, és fonamental en qualsevol escomesa. Les estatístiques i els nombre aportats ahir, en són per lleialtat a nosaltres mateixos i a vós també, doncs anem en el mateix creuer, que, jo no tinc cap dubte que vós sou impel·lida per ella mateixa lleialtat.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
12.05.2020  ·  03:02

Bona idea. Ho seguiré amb interès. Moments com aquest em fan estar content de ser subscriptor de Vilaweb. En tot cas, recordem que a casa nostra cal descentralitzar. Abastament.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
12.05.2020  ·  05:58

No m’en refio ni un pel d’aquestes coses, tot està inventat i no n’hi a cap que funcioni una mica ‘decentment’. Fins que no es vegi com actua, aquesta ‘Internacional Progressista’ no es garantia de res. Respecte al Catalanisme, ni en Ianis Varufakis no ho té clar(Com a simpatitzant de Podem) . I suposo que a en Bernie Sanders això li sonarà a xinès(Ha tirat la ‘tovallola’ en benefici d’en Joe Binden que es ‘establishment’, suposo que a canvi d’un substancial increment del seu Patrimoni, ves a saber si a les Illes Caimán..)

Salut, República i AMNISTIA

Pepi Oller
Pepi Oller
12.05.2020  ·  07:20

Per fi, llum!
Tot pren sentit
A Jordi Cuixart li agradarà
Gràcies Vilaweb

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
12.05.2020  ·  07:58

No cal esperar cap miracle: només podrem obtenir allò que lluitem per assolir. I sí, és bo compartir grans objectius, rebre (i donar) escalf, fer camí amb companys de viatge… Però cal lluitar, fer sacrificis i renúncies, aprendre de les segures derrotes per gaudir d’eventuals victòries. Ens cal assaltar (i conquerir) el palau d’hivern, amb les baixes que siguin. Som-hi!!

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
12.05.2020  ·  08:02

He llegit ERC ? Miau , miau….!!

Jaume Riu
Jaume Riu
12.05.2020  ·  08:03

“No em faria mai soci d’un club que m’admetin a mi com a soci”…., deia més o menys Groucho Marx.
Hem de tenir les antenes atentes des de VilaWeb i des del Consell per la República p.e., però no fa bona impressió que alguns partits polítics i personatges populistes vagin remenant la cua al voltant de Bernie Sanders i de la Internacional Progressista.
Gràcies Vicent Partal per la informació, i ja veurem cap a on es dirigeix el rumb d’aquest transatlàntic. De moment pugem a bord.

josep soler
josep soler
12.05.2020  ·  08:06

Més aviat o més tard ha de començar l’era del post partidisme. Portem massa anys amb partits S.A.. Recentment ho hem pogut comprovar a casa nostra: com un partit fa 2 anys i 7 mesos deia que no havia terceres vies, i aviat ho va oblidar quan va veure amenaçades les subvencions i els càrrecs. Ràpidament va canviar el mandat de les urnes per a pensar-se que el dret a decidir és del càrrec electe, no pas del votant. Partit i República és un oxímoron.

És una bona iniciativa, tot que amb tota probabilitat els COMUNS s’hi posaran de 4 grapes a modus individual. Com ha passat amb ADE, i els COMUNS són la marca blanca del PSOE/PSC. O sigui, de l’IBEX35.

Pep Agulló
Pep Agulló
12.05.2020  ·  08:13

TANT DE BO NO SIGUI UNA INTERNACIONAL ” LAMPEDUSSIANA”

Quan la III Internacional de Lenin (Komintern) va convertir-se en una organització burocratitzada d’obediència obligada a la URSS de Stalin que no tenia res a veure amb els interessos dels treballadors, va sortir en sectors revolucionaris la necessitat d’una nova internacional socialista, la IV Internacional de Trotsky en la qual vaig militar. Els resultats de totes aquestes lluites estan a la vista de la història. Neixen amb uns ideals molt legítims i poden acabar degenerant, engolides pel Sistema.

Cal anar amb compte perquè els canvis necessaris per portar a terme el seu ideari són immensos, revolucionaris. Un detall, p. ex. no sabem com es finançarà…

Per tant un bon punt de partida, però tota la meva prudència perquè el problema no és l’organització sinó qui la representa. Sempre hi ha una direcció (implícita o explícita) per més assembleària que es defineixi, que li dona un rumb ideològic.

Només hem de pensar amb l’ANC, com va néixer i com l’han colonitzat els partits… Aquí ho deixo.

Marià Puig
Marià Puig
12.05.2020  ·  08:15

Amb vergonya, tinc de confessar que lo primer que m’ha vingut al cap ha sigut Shangri.La. Suposo que es per que estic tant escarmentat per les mentalitats que dominen el Món, que he pensat automàticament, que es masa maco per que ho permetin. Ara, mes fredament, segueixo pensant el mateix. Pot ser els hi farem pessigolles (ara em dono compte que he dit farem, ostres, no ho vull esborrar per que m’agrada veure que en el subconscient, ja m’he donat d’alta). Dons vinga, som-hi !!

Júlia Laforga
Júlia Laforga
12.05.2020  ·  08:17

Em dono per assabentada i em quedo a l’aguait a veure quin paper hi juguen i quina influència tenen els qui ja hem patit

josep SELVA
josep SELVA
12.05.2020  ·  08:34

Aixó es una noticia que mereix un editorial. Anem be

Jordi Torres
Jordi Torres
12.05.2020  ·  08:59

Molt interessant la iniciativa, la seguirem de ben a prop. Per suposat que patirà els riscos inherents a qualsevol organització d’aquesta mena, però val la pena intentar-ho. La lluita per la llibertat ha d’adaptar-se i renovar-se cíclicament, igual que ho fan els sistemes que oprimeixen.

Pel que comenta el Pep Agulló sobre el finançament, a l’article que fa “Democracy in Europe movement 2025” sobre la Internacional Progressista hi diu això.

“The Progressive International is funded exclusively by donations and member contributions. We do not accept money from lobbyists, or executives of fossil fuel companies, health insurance and pharmaceutical companies, big tech companies, big banks, private equity firms, hedge funds and agribusinesses.”

I a la mateixa web de PI, si entres a fer una donació surten unes condicions que has d’acceptar abans de fer la contribució, ben interessants: https://progressive.international/support

Ja veurem com evoluciona però de moment fa bona pinta, ni que sigui només per rendibilitzar al màxim aquest tram final, esperem que molt llarg, de l’activisme de Noam Chomsky.

Salut!

Estrella de
Estrella de
12.05.2020  ·  09:03

He vist fotografías de la Colau fa un parell d’anys compartint taula amb Sanders i Varufakis en una reunió de la Internacional Socialista, com si fos del mateix nivell. No em sembla que triïn bé la companyia. On estigui aquesta dona…

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.05.2020  ·  09:14

Bona iniciativa mundial. A Catalunya ens cal aquesta lluita però més urgent encara l´estat propi. Som majoria però descoordinats . Ha de sortir d´una vegada una plataforma unitària directa cap al nou estat d´Europa.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
12.05.2020  ·  09:23

Com a subscriptora us felicito per donar suport a aquesta iniciativa tan interessant. Pot ser un primer pas cap a propostes de governança global? Seguiu informant si us plau, sobre qui s’hi afegeix i com evoluciona tot çlegat! Necessitem gent nova i idees positives pels canvis que haurem d’afrontar. De moment el què proposen els de sempre no ens servirà per avançar.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
12.05.2020  ·  09:31

Ho seguirem amb un cert interès, però no m’agrada que ens tornem a abonar a la idea que una organització internacional ens salvarà el cul. Aquí tenim molta a feina a fer si ens volem assemblar a alguns dels integrants d’aquesta nova organització.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
12.05.2020  ·  09:33

Una porta oberta, veient a l’horitzó un bye,bye als partits, que tot ho parteixen. Que hi haurà persones magnífiques i d’altres sinistres, probablement, però aquestes últimes no poden parar la força de les veritats.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
12.05.2020  ·  09:35

Fa gràcia que hi hagi gent que esperin que, tot de cop, un grup humà esdevingui angelical i no hi hagi paràsits, demagogs, vanitosos, racistes, i tota la caterva de tipus humans indesitjables. També n’hi haurà. I també es manipularà.
Però és una bona notícia perquè és un camí. I és una bona notícia perquè no és cap triomf del nacionalisme dels estat, sinó que reprèn la idea que només la solidaritat per sobre dels estats pot portar a alguna fraternitat humana.
Malgrat tot, només si els progressistes són tant intel·ligents i decidits com els actuals capitostos mundials hi haurà esperança per a la humanitat, perquè la crisi climàtica-demogràfica-bèlica no és lluny.

David Mascarella
David Mascarella
12.05.2020  ·  09:42

Anem bé, d’entrada hi ha confusió, crec, sobre el fet d’estar subscrit a VW, conferint automàticament una representativitat on no hi és.
Abans de res, algú ja reparteix autoritzacions sobre qui hi podria ser o no?

Potser el seu abast supera el nostre (meu) desconeixement, però està totalment fora de lloc posar sortides a les nostres expectatives on no toca. Ni pel moment, i tampoc pel plantejament global a llarg termini. En tot cas, d’aquí a un temps potser podrem conèixer amb més informació el seu abast.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
12.05.2020  ·  09:47

Aquest moviment em genera una certa esperança i molts dubtes, d’entrada.
L’esperança d’obrir el debat per viure en un món millor, ara que el canvi climàtic i la pandèmia ens ensenyen com no s’han de fer les coses i ens possen data de caducitat. De revisar el model econòmic i social en el bon camí. Aprendre dels errors.
I, a partir d’aquí, tots els dubtes del món. Desde la prudència que tan bé planteja en Pep Agulló.
Els qué, quí i com, que anirem veient, ens donaran la resposta. Qui s’hi afegeixi i qui s’en despengi, seran una pista del qué i del com. Veurem.
La primera qüestió que jo plantejaría és sobre la superpoblació. Ja que parlem d’ecología i de sostenibilitat (i tot de boniques i grandiloqüents paraules), com pensem traduïr paraules en fets concrets? I de la globalització, qué en pensem?
Volem arreglar el món, per poder arreglar casa nostra (sería la idea de comuns i erc, per exemple)? O, com jo, pensem que la millor manera d’arreglar el món, és arreglar primer casa nostre i servir d’exemple als veïns? La resposta ens donarà l’utilitat, o no, per la nostra causa…

ramon Feixas
ramon Feixas
12.05.2020  ·  09:58

És una bona noticia que es remogui un moviment humà solvent sense fe en el déu de la religió capitalista. De totes maneres els processos no són bufar i fer ampolles. Que el el poble ras en molts indrets ja va despertant del malson d’una societat basada en el consum i la competició, en total desequilibri social i en el pensament de “mantres normatitzats” que basen el comportament segons el càstig. A vegades les coses són més madures del que sembla, però hi ha un escull mi olt important. un os de mal rompre, que és l’organització humana per estats. Uns estat que bàsicament s’han dibuixat per criteris de victòries o potencials militars. Catalunya és un bon exemple de la duresa d’aquest os. Tot fa pensar, a pesar de l’estil polític del passat , que una Catalunya independent gaudiria de criteris morals i socials més propers a aquesta nova organització. Si al camp punteja la vianda i la pluja la rega, és bo de cuidar-lo i herbejar-lo, tot i ésser una artiga on hi campaven les males herbes de la corrupció, i on tenir criteris humanistes no tenia espai per créixer. Una hora o altra haurà de ser, ja que el “bombollisme” capitalista ho torna tot insostenible i sense recursos propis pel que aporta. Coneixements com el del virus fan moure coses, endavant i enrere, cap una banda i cap a l’altre, i depèn de la maduresa en termes socials, si porta a encabritar la fera dictatorial o bé cau algun mur que permet als homes i dones ser més humans i integradors.

Joan Begue
Joan Begue
12.05.2020  ·  10:13

Moltes coses en venen al cap després de llegir l’article i els comentaris.
La necessitat que com a individus i encara no ciutadans del planeta es veu l’alegria i l’intensió de crear un mon més acord als nostres anhels. El ser un Estat lliure República Català està molt bé, però si el volem per a tenir el nostre raconet de poc contribuirem al mon millor.
Jo vull un Estat República Català perquè com a poble i crec que podem aportar quelcom a la civilització occidental de moment i pot ser suficient.
En segon lloc els caps de llista esmentats tenen un crèdit moral per a començar la feina, per ser aquesta no va de milers d’anys ni de milions d’anys tampoc, és una feina que porta intrenseca l’evolució del planeta. L’humanitat com un element pont entre aquest propòsit i l’anomenada natura.
I tercer més aprop hem de pensar que el sistema dominant aquestes darreres generacions el patró $ dòlar està a les acaballes ara més que mai es paper de water. Han fabricat tant i tants bilions que dins el mercat “el seu mercat” ja està desacreditat. Un fet com el COVID-19 era necessari el temps i la distancia ens ho dirà

Alfons Tur
Alfons Tur
12.05.2020  ·  10:26

Jo no hi confiaria gaire en aquest projecte. Voldria posar el focus en la qüestió lingüística, és un web fet i pensat en anglès, amb algunes traducions parcials a un grapat de llengües “importants” i res més. Reprodueix de manera fidel i mesella l’actual ordre lingüístic mundial que és una mena d’apartheid: una lllengua superior i llurs parlants, que són qui tenen tots els drets, unes quantes llengües grans amb uns drets limitats i totes les altres sense cap dret, ni tan sols de fer-se visibles. Poden fer les declaracions “progressistes” que vulguin, pels seus fets els coneixereu.

Elisa Vilaret
Elisa Vilaret
12.05.2020  ·  10:28

El que de veritat necessito entendre (que algú m’expliqui) és l’equilibri “miraculós” entre públic i privat en economia, perquè els dos extrems històricament han acabat sent dolents.

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
12.05.2020  ·  10:32

D’entrada, gran alegria per una notícia que ja no creia que arribés. Després, cautela. Un nou invent per tapar vergonyes dels polítics? Finalment, esperança en un món millor.

Mikel Forcada
Mikel Forcada
12.05.2020  ·  10:41

Entre les forces del nostre país que s’hi han unit, hi ha Esquerra Republicana (https://twitter.com/Esquerra_ERC/status/1259909958025560075) i Esquerra Valenciana (https://twitter.com/EsquerraVal/status/1259979857578074112).

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
12.05.2020  ·  10:56

Això no neix del confinament. La Naomi Klein explica al seu llibre “No n’hi ha prou amb dir que no.” algunes experiències prèvies per resoldre concretes i comenta que hi estaven treballant. El projecte és el resultat de molt d’esforç, compassió i generositat. Ens indica un camí nou on el ciutadà es fa responsable i pren decisions compromeses. En Puigdemont i en Comín ho van entendre amb l’estratègia Boye a Europa. El futur és la democràcia des dels subjectes.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
12.05.2020  ·  11:04

En un món dominat pels sectarismes corporatius de tota mena, on la raó lliure i crítica ha acabat esdevenint una greu amenaça a qualsevol poder, gran o petit, llunyà o pròxim, és imprescindible aixecar el vol amb valentia i iniciar un nou viatge per transformar la vida i salvar el planeta. Un trajecte que ha de ser lliure i solidari, en el què haurem de ser moltes i molts, una riuada de gent d’arreu disposada a aixecar formes culturals i de relació social orientades al bé comú i basades en el respecte a les diferències, el foment de creativitats col.laboratives i l’expansió radical de la democràcia com a sistema per governar tots els nivells de la nostra qüotidianitat, des de a baix fins a dalt.

Per això considero que aquesta editorial és molt valenta i encertada. Des del principi fins al final.

jaume vall
jaume vall
12.05.2020  ·  11:10

Sobre l’editorial d’avui. Fa un parell d’anys m’hagués entrat una eufòria en veure que una part de la societat encara té empenta i capacitat d’organitzar-se pel bé comú. A la manera de Pepi Oller, Jordi Torres, Marià Puig, Josep Selva i d’altres.
Actualment, m’apropo més a l’escepticisme mostrat per Alfons Tur, Joan Begué, Ramon Feixas, Josep Castelltort, Fco. Sánchez, Pep Agulló, Josep Soler. I el comentari de Josep Blesa, com quasi sempre, que l’interpreto com un avís sobre la doble condició humana i social, com un crit de fatalisme que paradoxalment vessa activisme positiu, tasca sísifica, irremediable. Voler el millor, preparar-nos pel pitjor.

Sobre la proposta 4a. Concretem la prèvia d’ahir.
Aquest “consell de cent” de ciutadans compromesos amb la qualitat democràtica de la República Catalana, representants dels següents col·lectius ,treballen un termini de 18 mesos abans de ser substituits. No poden ser representants en dos periodes consecutius. La Sindicatura de Greuges, OMNIUM, ANC, són els encarregats de planificar, organitzar i liderar el funcionament d’aquest consell. Quan sigui una realitat, es limitaran a tutelar el bon compliment de la seva tasca.
Consell Assembleari República Catalana. 100 persones representatives de :
15 Sindicats + Empresa
30 Universitat. Àmbit científic . Àmbit humanístic. Recerca.
15 Art i Cultura
9 ONG i Associacions
30 Individual. Prèvia inscripció a “registre voluntaris”
1Representant Parlament (amb veu, sense vot)

Hi haurà una avaluació semestral de la tasca de l’executiu i del legislatiu. Es podran fer informes sobre aspectes de millora d’ambdós cossos institucionals. Els informes tindran efectes informatius sempre, i efectes decisius d’obligatori reconeixement quan es donin els següents percentatges :
66% o més de vots negatius (65 vots sobre 99 possibles) per bloquejar i refusar un projecte de llei del Parlament.
51% o més de vots positius (51 vots sobre 99 possibles) per incloure un projecte de llei al Parlament.

Adrià Guixà
Adrià Guixà
12.05.2020  ·  11:35

Estic molt d’acord amb el comentari d’en Josep Agulló. Però això pot generar una immensa il·lusió en un sector de la població mundial que se sent orfe de representació i representativitat a les institucions amb poder de decidir, perquè el sistema polític vigent que hauria d’estar al servei de la gent (el poble és el que mana) s’ha transformat en uns agents únicament al servei dels interessos econòmics de les grans corporacions mundials que sols pensen a córrer endavant fins que l’hòstia serà suprema. Els que ja tenim molts anys estem frustrats amb l’actitud i comportament del sistema politicoeconòmic actual perquè ara no hi ha cap contrapès que moderi la seva ambició. Per això ens cal celebrar que neixi i es consolidi aquest projecte.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
12.05.2020  ·  11:53

ERC, ? Colau ?
Individus o partits ?

ai…ai…ai….

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.05.2020  ·  12:50

Una gran majoria de comentaris són un bany de realisme que ens pot fer prudents i astuts.
La notícia és engrescadora.

Utilitzar la frase feta “tot està inventat” és una manifestació de la falta d’esma o de nul·la imaginació.

“Tot està per fer i tot és possible”.

Quasi tot està per inventar. Benvinguda sigui aquesta iniciativa. La faig meva.

Daniel Ferrer
Daniel Ferrer
12.05.2020  ·  13:09

Bona noticia!
Whait & see.
Pujar al tren.
Marfiar fins de la pròpia hombra!
Temps al temps!
Per això soc subscriptor de VW! Perquè us hi adheriu!

Salut i República Catalana!

Gaspar Coll
Gaspar Coll
12.05.2020  ·  13:56

Estic d’acord amb Gemma R. Gràcies Vicent per ser al cas i per arriscar. Obviament ja es veurà, però no es poden bandejar iniciatives com aquesta.

Roser Caminals
Roser Caminals
12.05.2020  ·  16:09

Comparteixo l’esperança i la prudència a parts iguals.
En principi, benvinguda una alternativa, que fins ara no havia arribat, al capitalisme salvatge que s’ha instal.lat al món. L’aspecte que em preocupa és que s’hi inscriguin partits, ERC, Comuns, etc, d’ideologies estretes, en comptes d’individus o col.lectius que ja siguin plurals internament–ANC, Omnium i, com suggereix Gemma R, el Consell per la República. Si hi entren gaires partits, acabaran monopolitzant l’organització. I no he vist enlloc que no acceptin donacions de partits.
També m’agradaria veure una agenda de propostes concretes a sota de les utòpiques.
Seguim a l’aguait.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
12.05.2020  ·  16:34

Vamos que una especie de Tsunami Democràtic pero en internacional.

En fin, había pensado argumentar algo más mi comentario pero la verdad ¿para qué perder el tiempo? Total, nadie se lee la letra pequeña, a saber quiénes son los que conforman este nuevo movimiento. Un potpurri de activistas a lo Greta Thunberg, un porrón de activistas abogados que influyen tanto como Boye en el Tribunal Supremo, unos cuantos pesos pesados dinosaurios del mundo universitario cuyo radio de acción no sobrepasa, precisamente el mundo universitario, teóricos de lo que ocurre fuera de la universidad pero que nunca llegan a incidir en lo que ocurre fuera de la universidad porque sus discursos los entienden ellos y sus camarillas, un Ianis Varufakis al que cierto pueblo griego quisiera colgar del palo más alto del puerto de El Pireo (ahora propiedad de los chinos) y organizaciones financiadas en gran parte por George Soros y la London Economics School como lo es Open Democracy.

Cuando surge un movimiento, antes de leerse lo que dice, hay que leerse quienes lo componen. Es ahí donde, y es el caso, puedes descubrir cuál será su recorrido y, a veces, incluso te puedes ahorrar la lectura de qué es lo que dicen.

A la ensaladilla rusa (por la de ingredientes variopintos, luego a la larga expuestos a diluirse en el éter de las controversias internas) que componen este “nuevo” movimiento se ha añadido hoy la escalivada de cierto conocido partido político catalán de rancio abolengo. Por cierto ¿no iba la cosa, también, de transcender partidos políticos? ¿Sí o no?

Lo que me cruje es que un periódico como Vilaweb se atreva a insinuar (afirmarlo sería por supuesto un atrevimiento que le podría costar caro) que quizás “Progressive International” (manda huevos con el nombre, ni la Procter & Gamble hubiese podido dar con un nombre tan redondo para lo que no deja de ser un producto comercial, como Tsunami Democràtic), me cruje que Vilaweb nos venda, sin vendernos que “Progressive International” pudiese ser una plataforma para que Catalunya alcance su independencia. Espere usted sentado sr. Partal que yo seguiré de pie.

Gerber van
Gerber van
12.05.2020  ·  17:21

No ho veig res més com una altra Think Tank creada per alguns polítics jubilats o fracasats. És interessant el que hi diuen i segur tindran _alguna_, influència, però ens servirà de ben poc. Estic amb Gemma R. que el nostre club on hem de treballar és el Concell per la República i els seus Consells Locals. L’uníc que val és la feina que fem ara i aquí per a aconseguir la independència de Catalunya. No hi ha ningù a fora qui ens ajudarà.

Si ens sortirà i ho fem bé amb una societat Catalana mundial (com diu el full de ruta del Concell) i una banca Catalana que és de tots (una banca convencional o a través de criptomonedes o el què sigui) el món ens (ad)mirarà pels fets consumats. Això és el que val i el què necessitem. La resta és somniar truites des del sofà.

jma vialis
jma vialis
12.05.2020  ·  17:33

Un parell de comentaris m’han fet dubtar sobre la coveniencia de donar una opinió ,malgrat això doncs un parell de comentaris i una opinió.
Es una ventatge que no hi participin directament els partits perque sovint, molts ,fan signes de sectarisme de partit i lider , els afiliats als partits tenen tendencia al sectarisme ideològic per molt respectable que ho siguin al costat de partits que son sectaris ,excloïents i reaccionaris desde el dia del neixement. Ens haurem d’acostumar a rebre les critiques tipus ventilador de personatges que en les seves paraules ja clarifican la seva absoluta intolerancia .
Tornant als partits imaginem es poguessin inscriure partits com el del sr Iceta i la sra Granados , sense comentaris.
Potser organitzacions amplies que superin les fronteres adminitratives de unitats estats-funcionaris siguin efectives per superar les fronteres establertes per aquells grups que sempre han demostrat la seva capacitat per matar mes gent d’altres entitats que han intentat, amb tots els seus defectes també, sobreviure.

Jordi Buira
Jordi Buira
12.05.2020  ·  18:41

Tant d bo q el naixement d’aqta nova organitzacio mundial signifiqui un referent q aglutini sense partidismes, els defensors d’un altra manera d fer politica, mes basada en la prioritzacio dels valors humans, ambientals, socials i d llibertats nacionals. Es evident q aqta Internacional d Progres tindra dificultat, pero el moment q vivim com societat es tan critic, i els reptes tan inajornables, q m’aferro en l’esperança del seu exit, i per descomptat celebro q Vilaweb s’hi hagi adherit. Demanar,a sobre, q resulti un ferm aliat per la nostra independencia, crec q ja ratlla en la utopia.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
12.05.2020  ·  19:56

Internacional Progresista

Una grande iniciativa para expandir la Democracia, la Libertad y los Derechos Humanos en el mundo y contrarrestar las fuerzas reaccionarias…

Le deseamos lo mejor.

Todos podemos apuntarnos… Lo que hay que mantener es la transparencia de los principios…

Es el único modo de evitar desagradables infiltraciones… Gente y estructuras autoritarias que se disfrazan de democráticas y progresistas… Porque el “fascismo” en su voluntad de potencia, capacidad de llegar al poder e imponerse con la prepotencia y la violencia es encima de todo mentira, engaño y degradación moral.

Nadie mejor que nosotros que luchamos para el derecho inalienable a la Libertad y a la Independencia de Catalunya conocemos esta inmunda perversión de los partidos españoles que se proclaman de izquierda y que son al revés expresión del más fétido autoritarismo finalizado a la conservación de las extructuras de poder más totalitario y liberticida.

Enric Carbó
Enric Carbó
12.05.2020  ·  23:12

M’agrada tot menys el nom. Psc i comuns han pervertit la paraula ‘progresista’

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes