09.11.2022 - 18:56
|
Actualització: 09.11.2022 - 22:41
La fiscalia ha demanat de repetir al Tribunal Suprem espanyol el judici contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum del Primer d’Octubre, atès que un dels acusats és diputat al congrés espanyol i, per tant, aforat davant d’aquest tribunal.
La fiscalia s’ha pronunciat sobre la competència per jutjar als síndics, segons ha avançat el digital el Nacional, després de la sentència de l’Audiència de Barcelona del mes de juliol d’anul·lar l’absolució i ordenar la repetició del judici. Arran d’aquesta decisió, els cinc síndics (Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Tània Verge i Josep Pagès) s’han reforçat amb la contractació de nous advocats. Matas té ara Gonzalo Boye com a advocat; Isabel Elbal defensarà Josep Pagès i, Benet Salellas, portarà la defensa de Marta Alsina. Per la seva part, l’actual consellera Tània Verge i Marc Marsal continuaran amb Ramon Setó. La fiscalia en demana dos anys i nou mesos de presó per desobediència i usurpació de funcions.
Els síndics van ser jutjats el febrer del 2021 per la justícia ordinària, però actualment dos d’ells tenen la condició d’aforats: Tània Verge davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després de ser nomenada consellera de Feminismes, i Josep Pagès davant del Suprem d’ençà que va prendre possessió de l’escó com a diputat de Junts. La fiscalia considera que els cinc encausats han de ser jutjats en un sol procediment atès que existeix una “connexitat material” entre els fets atribuïts als aforats i als que no ho són.
Sobre això, argumenta que els cinc eren membres de la Sindicatura i a les seves mans, com a “òrgan col·legiat”, hi havia la decisió d’adoptar mesures per a garantir la bona marxa del referèndum, de manera que tots ells participaven en els acords que es van dictar. A més, l’escrit de la fiscalia, presentat davant del jutjat penal número 11 de Barcelona, que va jutjar el cas, insisteix que, si fossin jutjats de forma separada, es generaria “el risc d’incórrer en resolucions contradictòries” davant uns fets idèntics. Així, opta pel Suprem perquè es tracta de l’òrgan jeràrquicament superior.
Els síndics van ser nomenats el 7 de setembre del 2017 pel parlament, però van cessar en els seus càrrecs al cap de dinou dies, després de la decisió del Tribunal Constitucional espanyol d’imposar una multa coercitiva de dotze mil euros diaris a cadascun.
El jutjat penal número 11 de Barcelona els va absoldre, perquè no es va acreditar que “actuessin, es reunissin, tramitessin i realitzessin acords” una vegada van tenir coneixement de l’advertiment del TC del seu deure d’impedir qualsevol iniciativa encaminada a fer la votació. No obstant això, l’Audiència va considerar que la sentència patia de “contradicció interna” i d’una “deficient construcció” en diversos dels seus passatges i va optar per ordenar la repetició del judici amb un jutge diferent, en comptes d’obligar la magistrada a redactar una nova sentència, en entendre que podria estar condicionada per la seva actuació precedent en enjudiciar el cas.
