presos

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Canvis.
Si hi havia ningú que tingués esperances que el nomenament de l’ex-ministra socialista Dolores Delgado com a fiscal general de l’estat canviaria res en la justícia espanyola, ja s’ho pot treure del cap. Quan Pedro Sánchez la va nomenar, la claca mediàtica afí als socialistes es va afanyar a destacar el seu ‘perfil progressista’, avalat per un president del govern que s’havia vantat en campanya electoral de controlar la fiscalia. La realitat ha estat ben diferent. Tampoc no es podia esperar gran cosa d’una fiscal amb contactes amb les clavegueres de l’estat. I finalment, tal com s’ha vist, ha acabat acatant la raó d’estat, avalant les posicions més conservadores de la magistratura i aplaudint el judici contra els dirigents independentistes que va perpetrar el jutge Manuel Marchena, al Tribunal Suprem. Un judici que ha qualificat d’exemple de normalitat institucional i compromís amb el deure i la legalitat.

Les paraules de Delgado arriben quan fa just un any que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides (UNWGAD), encarregat de controlar la protecció internacional dels drets humans, va condemnar durament Espanya per una violació dels drets humans i va exigir l’alliberament immediat dels presoners polítics catalans. El dictamen constatava textualment que les acusacions penals havien estat dissenyades per coaccionar-los arran de les seves opinions polítiques sobre la independència i per evitar que mantinguessin les reivindicacions amb mitjans polítics. Però a la justícia espanyola, els dictàmens de les Nacions Unides, o d’Amnistia Internacional o de qualsevol organització internacional de drets humans, no li fan ni fred ni calor, ni tan sols li fan passar vergonya. A la fiscal general de l’estat, tot i ser progressista, tampoc.

L’arribada del PSOE al govern no ha significat pas cap millora de la situació dels presoners polítics, malgrat els simulacres de diàleg escenificats fins ara i les bones intencions dels ministres de Podem, que no s’acaben de fer mai realitat. La situació dels empresonats va empitjorar quan un jutge de vigilància penitenciària va tombar el tercer grau que els havia atorgat el Departament de Justícia i havia enviat al Suprem la decisió que ja tenia sobre els tercers graus, però, a més, també la dels permisos per a sortir a treballar, d’acord amb l’article 100.2, que en teoria són una competència exclusiva de la Generalitat. En aquest context, qualsevol reunió de la taula de diàleg, que ara el PSOE torna a ressuscitar perquè necessita el suport d’ERC al pressupost, hauria d’incloure una reversió immediata de la repressió. A banda l’amnistia, que probablement figurarà en l’ordre del dia de la reunió que avui han acordat de començar a negociar els dos governs, la Generalitat s’ha de plantar en la qüestió dels presos. Aquest empitjorament de la situació no hauria estat possible sense un recurs de la fiscalia al tercer grau, un recurs que Delgado havia d’haver aturat si realment tingués intenció de resoldre el conflicte. Però segurament no ho pot fer ni ho vol fer, com ha demostrat amb el seu discurs.

La defensa del judici contra el procés l’ha feta durant l’acte d’obertura de l’any judicial, que anualment presideix el rei Felipe VI. Tot i reunir la plana major de la judicatura, no hi ha hagut cap esment a la fugida de Juan Carlos I, perquè la justícia espanyola és còmplice de la corrupció del rei emèrit, tot i que formalment la fiscalia fa veure que l’investiga. A cap jutge no li ha passat pel cap de presentar una ordre de detenció internacional del rei espanyol emèrit. El silenci demostra aquesta complicitat amb una situació que faria caure la cara de vergonya a qualsevol democràcia però que a Espanya ha estat compartida per tots els poders de l’estat, inclòs el govern del PSOE, per salvar el règim. Tota la condescendència del poder judicial amb la fugida del rei emèrit esdevé implacabilitat i crueltat amb els presos polítics.

MÉS QÜESTIONS
Puig continua festejant Ciutadans per al pressupost.
Com fa Pedro Sánchez a Madrid, Ximo Puig festeja Ciutadans amb vista a l’aprovació del pressupost de l’any que ve. L’excusa és el pacte per a la reconstrucció i la necessitat d’unitat per a superar la crisi econòmica originada per la pandèmia, però a Compromís i Podem no les tenen totes. El president de la Generalitat s’ha reunit amb el síndic de Ciutadans, Toni Cantó, per a abordar els comptes del 2021. El cap del consell ha valorat positivament la trobada i ha explicat que les dues forces polítiques tenien un full de ruta comú que és el pacte de reconstrucció subscrit fa un mes a les Corts. Puig ha fet un discurs a favor de la unitat, assegurant que cada formació, des de la seva perspectiva, ha de fer allò que sigui millor per als valencians i això ha d’unir totes les forces polítiques. Ho ha justificat adduint la situació excepcional i en nom de l’interès general. El síndic de Ciutadans està disposat a negociar uns comptes d’unitat i estendre així l’acord del pacte per la reconstrucció. Cantó ha demanat un consens extraordinari per a anar endavant. La disposició del president d’arribar a un gran acord aixeca un fort recel a Compromís i Unides Podem, que recorden que el pressupost ha de ser del Botànic i acordat dins el Consell.

El govern habilita Salut per imposar noves restriccions temporals a les Illes. El consell de govern ha aprovat d’habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui adoptar mesures de caràcter temporal i excepcional a determinades àrees geogràfiques de les Illes amb l’objectiu de frenar la propagació de la covid-19. L’ha autoritzat que quan la situació epidemiològica d’una illa, un terme municipal, una agrupació de municipis, un nucli de població o una zona urbana determinada perimetralment presenti una situació de transmissió comunitària de la covid-19 d’acord amb els estudis epidemiològics fets, es prenguin mesures de control i limitació de drets, especials i reforçades, per contenir la transmissió. Les mesures, que han de tenir caràcter temporal i eficàcia geogràfica limitada, podran incloure restriccions totals o parcials de la lliure entrada i sortida de persones a la zona concreta –llevat que hi hagi motius justificats– i limitacions de la circulació i la permanència en les vies i els espais d’ús públic. També inclouen la suspensió o limitació de la capacitat, els horaris i els tipus d’activitat d’establiments, locals comercials i serveis oberts al públic, a més d’establiments de restauració, locals de culte, activitats culturals i esportives. La durada de les restriccions serà de quinze dies.

Els hotelers andorrans ja preveuen un 30% menys d’ocupació durant l’hivern. La Unió Hotelera preveu una davallada de les reserves a la temporada d’hivern d’un 30%. El president de l’entitat, Carles Ramos, té unes perspectives no gaire bones per als mesos vinents i alguns hotels ja tancaran aquest setembre i octubre. També calcula que hi haurà una baixada important de clients russos i britànics, de manera que la davallada respecte de la temporada anterior pot ser molt forta. Per Ramos, si no hi ha un vaccí que es pugui estendre ràpidament, la davallada de negoci atenyerà el 30%. En canvi, no preveu que hi hagi una gran retallada de llocs de feina, però sí una contractació de personal temporal molt més selectiva, amb més formació i més experiència.

LA XIFRA
8.162 treballadors (docents i no docents) ha contractat la Generalitat de Catalunya per al curs escolar que començarà el 14 de setembre, però el conseller Josep Bargalló ha anunciat que no en descarta més si la situació sanitària ho requereix.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de setembre de 1977 es van signar els tractats Torrijos-Carter. Es pactava així la transferència del control del canal de Panamà a l’administració panamenca. Així i tot, no fou fins al desembre del 1999 que els EUA el lliuraren oficialment.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.