autodetermianció

TEMA DEL DIA
Estratègia. La CUP no s’ha presentat mai a unes eleccions espanyoles perquè considera que no hi té res a fer, políticament, ni al congrés ni al senat. Era una decisió coherent amb la seva estratègia independentista i la seva manera de fer política. Però sembla que aquesta estratègia pot canviar. Fins fa pocs anys no es presentava al Parlament de Catalunya, ni del País Valencià ni de les Illes, tot i estar organitzada arreu dels Països Catalans. Però a les eleccions autonòmiques de l’any 2012, es van presentar per primera vegada a les principatines amb David Fernàndez i Quim Arrufat al capdavant. L’evolució del procés independentista va fer que la CUP considerés convenient de ser al parlament. Van obtenir tres escons, i amb el lideratge de David Fernàndez, la CUP va ser clau per a organitzar la consulta del 9-N.

A les següents eleccions, les del 2015, la CUP va passar a tenir deu escons, amb Antonio Baños com a cap de llista, i el seu pes polític va augmentar perquè Junts pel Sí va acceptar de rellevar Artur Mas com a candidat a president per Carles Puigdemont després d’haver estat vetat per la CUP. Una decisió que va acabar accelerant el procés independentista perquè Puigdemont va pactar amb la CUP d’Anna Gabriel i Mireia Boya l’organització del referèndum en canvi del suport de la CUP a la moció de confiança que havia presentat i al pressupost. Sense aquesta ‘cadena de confiances’, com les va anomenar Puigdemont, no hi hauria hagut referèndum.

Ara la CUP estudiarà si es presenta a les eleccions espanyoles. El context d’aquestes eleccions les fa especials, no tan sols per la irrupció de l’extrema dreta al congrés i al senat espanyols, sinó també perquè l’independentisme pot tenir una minoria de blocatge per a condicionar la investidura de Pedro Sánchez, sempre que el tripartit ultranacionalista no obtingui majoria absoluta. Però l’enquesta del CIS feta pública avui reforça la tesi que Sánchez guanyarà però que, probablement, haurà de pactar amb els independentistes per governar. En aquest context, que l’independentisme augmenti la representació al congrés amb els diputats de la CUP pot ser clau.

D’entrada, si la CUP decideix de presentar-se, farà baixar l’abstenció del vot independentista. Una abstenció que va més enllà de les fronteres de la CUP i que afecta electors desencisats per la paràlisi del procés. Serà més difícil d’aconseguir que l’independentisme superi el 50% dels vots emesos, perquè en unes eleccions espanyoles creix l’electorat que vota partits estatals. El PSC recollirà molt vot útil per a frenar l’extrema dreta. Com que sembla no hi ha llista única, la presència de la CUP també aconseguiria d’eixamplar la base electoral de l’independentisme allà on ERC i Junts per Catalunya no arriben.

El debat important que condicionarà la decisió de la CUP és què s’ha de fer a Madrid: la CUP no anirà a Madrid a fer política convencional. El debat és, segons el document enviat a la militància, sobre si és possible de bastir una minoria de blocatge que condicioni la governabilitat per aconseguir el reconeixement del dret d’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Amb la CUP al congrés espanyol, per exemple, és impensable una investidura de Sánchez en canvi de res. De moment, ERC i Junts per Catalunya encara no han explicat oficialment què pensen fer la legislatura vinent a Madrid, però ja han avançat que aquesta vegada demanaran de cobrar per endavant abans d’investir Sànchez. Si hi ha la CUP al congrés espanyol la capacitat de pressionar de l’independentisme augmenta. L’experiència del Parlament de Catalunya ho demostra.

MÉS QÜESTIONS

Puig es dóna setanta-dues hores per decidir si avança les eleccions o no. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que ‘no hi ha novetat’ respecte de la possibilitat d’avançar les eleccions que s’han de fer el 26 de maig però ha deixat la porta oberta a un possible avançament. Ha assegurat que està en ‘un procés de reflexió, de deliberació i de decisió’ i que en comunicarà el resultat abans del 5 de març. L’opció d’avançar les eleccions ha pres força però compta amb l’oposició frontal de Compromís. Les afirmacions del president de la Generalitat han coincidit amb l’aprovació definitiva a les Corts de la reforma de l’estatut que garanteix una millora de les inversions de l’estat espanyol al País Valencià, perquè a partir d’ara hauran de ser proporcionals a la població. La reforma s’ha aprovat amb el vot a favor de tots els grups tret de Ciutadans, que s’ha abstingut. El text preveu d’incloure l’apartat 4 a l’article 52 i no pas una disposició addicional a l’estatut, com s’havia tramitat en un principi. S’hi recull que la Generalitat ‘participarà en les decisions’ sobre la inversió de l’estat espanyol al País Valencià i que, per complir l’article 138 de la constitució espanyola, aquesta participació serà, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, equivalent al pes de la població del País Valencià en el conjunt de l’estat ‘per un període de set anys’. Amb aquest objectiu es crearà una comissió negociadora integrada per la Generalitat i l’estat espanyol que negociarà futures inversions.

La Generalitat es personarà en el cas Erial per recuperar els diners ‘robats’. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que el Consell es personaria en el cas Erial per recuperar els diners presumptament ‘robats’ per responsables de l’etapa de govern del PP. Puig ho ha anunciat durant la sessió de control a les Corts, en què ha lamentat que continuï havent-hi ‘rèpliques del terratrèmol de la corrupció’ dels governs del PP. El cas Erial investiga el presumpte cobrament de comissions derivades de la concessió de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) fetes el 1997 durant la gestió d’Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat i del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana posat en marxa el 2003.

El congrés espanyol aprova el règim especial per a les Illes. El règim especial de les Illes Balears (REIB) ja ha estat aprovat, gràcies a la convalidació al congrés espanyol, per 306 vots a favor, cap en contra i 32 abstencions, entre les quals les dels diputats de Ciutadans i Coalició Canària. Una delegació encapçalada per la presidenta del govern, Francina Armengol, ha seguit l’intens debat, en què no s’ha aconseguit el consens necessari a l’hora de votar si es tramitava per via d’urgència com a projecte de llei. Després de la convalidació, el REIB s’inclourà cada any en el pressupost de l’estat i servirà perquè les Illes rebin inversions estatals en la mitjana del conjunt de les autonomies. La ministra de Política Territorial i Funció Pública espanyola, Meritxell Batet, ha dit que, amb l’aprovació del REIB, es donava resposta a ‘una reivindicació generalitzada a l’arxipèlag que és reflectida en la constitució espanyola’.

Espot renuncia al govern per dedicar-se de ple a les eleccions del 7-A. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha presentat al cap de govern, Antoni Martí, la renúncia a la cartera ministerial per centrar-se exclusivament en la pre-campanya i la campanya com a cap de llista de la candidatura  de Demòcrates per Andorra a les eleccions del 7 d’abril. Ho ha explicat ell mateix, que continuarà en el càrrec fins demà, quan es farà efectiu el cessament. Espot, que ha avançat que serà el cap de govern qui assumirà la seva cartera a partir de demà, ha explicat que era una decisió estrictament personal i amb la qual no pretén crear cap precedent ni tampoc que serveixi de model a altres ministres. Segons que ha dit, encapçalar una candidatura nacional no li permetria de satisfer la dedicació que requereix un ministeri com el que dirigeix.

LA XIFRA
20 periodistes són els que hi havia damunt els vehicles de la Guàrdia Civil davant el Departament d’Economia el 20-S, segons que ha explicat Albano-Dante Fachin davant el Suprem espanyol, on ha declarat com a testimoni durant el judici contra el procés. Els danys d’aquests vehicles, els utilitza la justícia espanyola per acusar de rebel·lió Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de febrer de 1986 van assassinar Olof Palme, primer ministre de Suècia. La responsabilitat de l’assassinat encara avui és una incògnita. Palme va ser un dels referents de la socialdemocràcia europea.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.