22.05.2020 - 21:50
Ahir a la tarda, els assistents a la conferència telemàtica del Cercle d’Economia, en què intervenia el president de CaixaBank, Jordi Gual, es devien quedar ben parats quan els va etzibar que el panorama econòmic que tenim davant és més complicat que no diuen habitualment i que hem d’estar preparats ‘per a una situació que es prolongui dotze mesos, divuit o potser, fins i tot, vint-i-quatre’. Va explicar que alguns sectors trigarien mesos a recuperar-se i no podrien operar amb normalitat fins que no es tingués un control efectiu de la pandèmia, fet que també pot repercutir en el conjunt de l’economia, va dir. I va insistir en el fet que, en un començament, es pensava que la crisi del coronavirus era només un xoc temporal, però que s’ha acabat veient que el control de la Covid-19 i les seves conseqüències encara duraran temps.
Unes hores abans, s’havia fet públic un estudi de Manpower Group amb estimacions sobre l’evolució del mercat laboral que li donaven la raó fil per randa. L’estat espanyol podria trigar gairebé una dècada a recuperar la pèrdua d’ocupació causada per la Covid-19, venien a dir com a titular i resum de l’estudi. Déu n’hi do! Diuen que si es confirma que el perfil de la crisi és en forma d’una V particularment aguda, el 2021 haurem d’assistir a una millora de l’ocupació, potser del 2%. Però en la hipòtesi que el 2021 un 25% dels ocupats protegits avui en l’esquema dels ERTO acabessin perdent la feina, hauríem d’esperar fins al 2026 per reabsorbir les pèrdues d’ocupació causades per la pandèmia de la Covid-19. L’anàlisi que fa Manpower es basa en les xifres de les afiliacions a la Seguretat Social.
Segons el seu autor, el catedràtic Josep Oliver, ‘la caiguda de l’ocupació és d’una magnitud sense precedents per la seva rapidesa i intensitat, tot i la molt notable contenció de la destrucció d’ocupació que impliquen els ERTO i del suport als autònoms’. ‘El tancament de l’activitat, total i parcial, i les difícils condicions econòmiques que s’entreveuen han afectat durament les expectatives de consumidors i empresaris, cosa que es tradueix en unes pèrdues històriques de llocs de feina.’
I passem de les previsions a les enquestes sobre el passat recent, que sempre tenen més fiabilitat. Doncs, afanyem-nos a dir que tampoc no apunten bé. Segons l’índex PMI (directors de compres), publicat ahir i elaborat per la consultora Markit, l’activitat total de la zona euro va augmentar del seu nivell mínim rècord de 13,6 punts, registrat a l’abril, fins al 30,5 al maig. Ara bé, com que es manté molt per sota del nivell neutre dels 50 punts, continua indicant un ritme de contracció superior a tots els nivells observat abans del brot de la Covid-19. El nivell mínim anterior, de 36,2 punts, es va registrar durant el febrer de 2009, el pitjor moment de la crisi financera mundial.
Markit comenta que, malgrat la duresa de la situació, podria haver-hi una petita escletxa de llum. És cert que aquest maig la zona euro ha registrat una nova caiguda de l’activitat comercial, però com a mínim les dades de l’enquesta sembla que mostren signes que la desacceleració ja va tocar fons a l’abril. Per països, s’observa que les taxes de declivi de l’activitat total es van atenuar a França i Alemanya, a més de reduir-se col·lectivament en la resta de la regió, enfront de les caigudes sense precedents observades a l’abril, encara que en tots els casos van continuar essent les més marcades que en qualsevol altre moment anterior al brot de la Covid-19. Això fa pensar que la desacceleració hauria de continuar moderant-se a mesura que s’aixequessin més restriccions del confinament cap a l’estiu.
Una de les preocupacions addicionals que surt arreu és la probabilitat que la demanda encara sigui extremadament feble durant un període prolongat, cosa que faria més pressió a les empreses per a reduir l’ocupació de manera dràstica a mesura que els programes d’ajuda dels governs acabin. Ara com ara, les dades de desocupació i afiliació que tenim fins a l’abril ens diuen ben poca cosa, perquè els afectats pels ERTO no consten ni com a aturats registrats ni com a baixes de la Seguretat Social. Probablement, fins a les dades del juny no començarem a tenir les idees més clares sobre la magnitud del drama que vivim.
Per últim, només assenyalar que Markit preveu que el PIB es desplomi gairebé un 9% el 2020 a la zona euro i que la recuperació total trigui uns quants anys. La conclusió és la mateixa, si fa no fa, que les de Jordi Gual i Josep Oliver. I estic segur que no s’han ‘copiat’ entre ells.
