Krystyna Schreiber (Dresden, 1976), llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, explica que els experts i polítics de l’entorn germanòfon consideren que el cas de Catalunya s’ha de resoldre i admeten que la situació és ‘insostenible’. Ho recull el seu llibre La traducció de la independència. Com els catalans ho expliquen, com nosaltres ho entenem, que ha obtingut el premi de l’Institut de les Regions d’Europa, un premi per a donar visibilitat als problemes regionals del continent. L’escriptora, que fa deu anys que viu a Barcelona, també ha explicat a l’ACN que a Alemanya hi ha un respecte absolut per les institucions, i especialment pel Tribunal Constitucional, que és vist com un ‘àrbitre neutre’. Això, explica, fa difícil d’entendre que a l’estat espanyol les coses siguin diferents i no hi hagi separació de poders.

La reunificació alemanya fa que hi predomini la mentalitat de la de la unió i no la secessió, explica Schreiber, i per això la ciutadania que observava el procés català cap a la independència de fora estant estava molt desconcertada. ‘Hi havia molta desinformació […]. Ràpidament la premsa comparava el cas català amb alguns altres moviments europeus. Posaven Catalunya, Escòcia i la Lliga Nord al mateix calaix’, diu.

Un treball de final de grau convertit en llibre
Schreiber, llicenciada també en economia, va elaborar inicialment un treball de final de grau, però, amb el temps, s’ha convertit en un llibre de llarg recorregut sobre el procés de Catalunya cap a la independència. Segons explica, el llibre ha fet obrir els ulls de dirigents polítics destacats de la UE i n’ha matisat el punt de vista. Preocupada pel tractament ‘allunyat de la realitat’ que feien els mitjans del seu país sobre el cas català, Schreiber, a final de l’any 2012, va decidir d’aportar el seu granet de sorra per explicar amb rigor què passava a Catalunya. ‘És només una gota de la gran tasca d’internacionalització del procés’, diu. I explica també que el seu treball s’ha presentat a ciutats com ara Viena, París i Salzburg i ha arribat a mans dels principals líders europeus: ‘Em consta que Angela Merkel l’ha rebut, però no sé si l’ha llegit.’

‘La imatge que hi arribava era de nacionalisme, de regió rica egoista que quan les coses van malament fa les maletes’, diu, convençuda que de mica en mica el procés s’ha anat entenent millor al seu país. A la premsa alemanya hi havia titulars com ‘L’hora de l’egoisme’ o ‘El moviment independentista d’Artur Mas’, que sovint vinculaven el projecte únicament amb la figura de l’ex-president. Precisament, un dels aspectes que causaven més confusió era que el líder d’un partit que sempre havia actuat amb tarannà moderat, treballant per ‘l’encaix amb l’estat’, ara fes un tomb cap a l’independentisme. Mas, juntament amb la presidenta del parlament i ex-presidenta de l’ANC, Carme Forcadell; l’ex-presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; el jutge Santi Vidal; el representant de la Generalitat a la UE, Amadeu Altafaj; i la professora de la facultat d’economia de la UB Elisenda Paluzie, són les veus catalanes que ha utilitzat Schreiber per abordar tots els angles del procés. Sis persones més completen les dotze entrevistes que basteixen el llibre: hi ha, per exemple, Bernhard von Grünberg, diputat del partit socialista al Parlament de Rin del Nord – Westfàlia; i l’assessor del govern alemany en política exterior i seguretat, Kai-Olaf Lang. A més, s’hi destaca el president de l’Institut de les Regions d’Europa i autor del pròleg, Franz Schausberger, que assegura que ‘la independència de Catalunya és inevitable’.

El procés, a l’ordre del dia
A l’estudi, Schreiber explica que els moments de més acceleració del moviment sobiranista no es corresponien informativament als mitjans germanòfons: ‘No hi arribava informació i les fonts que s’utilitzaven eren unionistes, estatals. De Madrid, vaja.’ Marca com un punt d’inflexió important les grans mobilitzacions de la Diada de l’Onze de Setembre, quan arriben periodistes estrangers a Catalunya. ‘Els paguen el bitllet per venir i no tenen la visió esbiaixada de Madrid’, explica. La percepció canvia i creix l’interès per un procés que, casualment, coincideix amb el que havia engegat Escòcia, que posa rumb a un referèndum acordat amb el Regne Unit. Els experts consultats observen ‘el contrast entre fer un referèndum i portar als jutjats els responsables polítics’ de la consulta. Això fa, afirma, que persones influents en l’àmbit europeu passin a tenir un interès sincer en els fets. ‘No vol dir que siguin favorables a la separació, sinó que s’obren a escoltar i ho entenen millor.’ Fins i tot se n’informa el sector empresarial, perquè sap que la independència de Catalunya l’afectaria.

Arribats a aquest punt, Schreiber explica que els experts i polítics de l’entorn germanòfon que intervenen en el llibre consideren que és un afer que s’ha de resoldre: ‘En general hi ha una preocupació. No és una qüestió de primera fila, però no és tampoc a l’últim lloc.’ Els entrevistats coincideixen a observar que la UE ‘no hi té competències’, però reconeixen que la situació és ‘insostenible’. Kai-Olaf Lang critica que la UE ‘no tingui res preparat’ i pensa que les institucions europees haurien de posar el problema català ‘sobre la taula’. Per una altra banda, Bernhard von Grünberg creu en una solució dins l’estat espanyol i mostra la preocupació perquè si Catalunya se’n va, Espanya esdevindrà molt inestable. Tot i el perill per a la inestabilitat que podria implicar una possible independència de Catalunya, Schreiber explica que molts experts veuen molt poc possible que Espanya esdevingui un estat federal. ‘La manca de diàleg és una cosa que no entén ningú’, afirma.

De l’escepticisme a l’oportunitat?
L’autora exposa que Alemanya tenia, de bon principi, una ‘predisposició escèptica’ envers el procés català. ‘No hi havia percepció d’una identitat. Els estrangers arribaven a Barcelona pensant que era una ciutat espanyola i que el català era un dialecte. No hi veien diferència’, assegura. Així mateix, explica: ‘A Alemanya, si un tribunal declara una cosa il·legal es considera que té raó, perquè és una institució neutra. El Tribunal Constitucional alemany és més reconegut que el govern. La manca d’independència dels jutges és difícil d’entendre pels ciutadans alemanys.’ Per això no podien comprendre que Catalunya pensés a desobeir-ne les sentències.

Al llibre, Schreiber conversa amb personalitats germanòfones que veuen la sentència del TC contra l’estatut com un ‘punt límit’ que s’hauria d’haver solucionat d’una altra manera. Explica també que un dels temes de què parla amb els seus interlocutors és l’impuls ciutadà i la proposta democratitzadora del procés sobiranista. S’hi veu un caràcter ‘inclusiu i solidari’, que mira d’acostar la gent del carrer i els seus representants polítics. En aquest sentit, creu que el moviment independentista pot fer de mirall dels desafiaments que té actualment Europa. ‘[Els catalans] tenen una visió molt europeista: volen un país que sigui inclusiu, que aculli els refugiats, que no tingui inconvenients a compartir la sobirania… És un plantejament que a la UE li aniria molt bé’, raona. Els experts consultats coincideixen a dir que ‘si Europa acceptés el resultat d’una votació, la faria més democràtica’.

Schreiber vol que la seva obra serveixi per a comunicar i explicar allò que anomena ‘activisme ciutadà exemplar’. ‘És un exemple de democràcia per a Europa molt bo’, diu. I confessa que seria estimulant de fer un llibre de tot el procés si Catalunya acaba esdevenint un nou país. Mentre no arribi aquest moment, li dedica el treball ara guardonat: ‘El premi és per a Catalunya.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb