Com un jutge cedeix a la pressió i l’amenaça del Suprem i tanca Forcadell i Bassa

La presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa ja sabien que la situació de tercer grau no els duraria gaire temps, perquè se’ls acabaria tan bon punt la decisió arribés finalment a les mans del Tribunal Suprem espanyol. Però no pensaven pas que la revocació d’aquesta situació, que permet d’anar a casa de divendres a dilluns i només haver de dormir a la presó fins dijous, vindria del mateix jutge que l’any passat els va permetre de mantenir el tercer grau. Què ha passat perquè en pocs mesos Jesús Ignacio Moncada Ariza, del jutjat de vigilància penitenciària número 1, hagi canviat d’opinió?

L’any passat, va fer prevaler en tot moment el dret de totes dues preses de mantenir el tercer grau i les sortides de la presó que implica fins que no hi hagués una resolució del Tribunal Suprem que digués la contrària. Era una posició diferent de la que va tenir el jutge de vigilància penitenciària encarregat de revisar la situació dels presos polítics dels Lledoners, que sí que va retirar-los el tercer grau abans no s’hi pronunciés el Suprem.

El mes de juliol, el jutge Moncada ja va refusar la petició de la fiscalia de retirar-los el tercer grau, i més tard els el va mantenir perquè s’havien apartat de la primera línia política i perquè havien fet un bon seguiment dels anomenats programes de tractament. Forcadell deia avui a RAC1: “Si realment ell creu que hem d’estar en tercer grau, si creu que hi ha les condicions, si ja hi hem estat i ho hem complert tot, crec que hauria de mantenir el mateix argument, la mateixa opinió i la mateixa jurisprudència que la darrera vegada.”

Però ara hi ha un fet que el jutge posa davant de les seves consideracions, que és la revocació del tercer grau de tots els presos polítics per part del Suprem el mes de desembre proppassat. Aquella decisió és esmentada en tot moment en la resolució d’ara sobre Forcadell i Bassa. La sala presidida per Manuel Marchena deia que encara no havien complert una quarta part de la de condemna. Ara tant Forcadell com Bassa ja l’han complerta. Però el jutge diu que no és pas l’únic argument que esmentava el Suprem, que considerava que cap de les dues (ni cap dels altres set presos) no s’havia penedit dels fets de l’octubre del 2017 pels quals havien estat condemnats per sedició.

Deia el Suprem que calia que anessin més enllà, que no n’hi havia prou d’haver reflexionat sobre allò que van fer, que no n’hi havia prou amb les activitats que havien fet a la presó orientades “al judici crític sobre la pròpia conducta”: calia que la “consecució de la reeducació dels penats no fos aliena als delictes pels quals van ser condemnats, en aquest cas un delicte de sedició i un delicte de malversació de cabals en la modalitat agreujada”. I com que la situació i l’actitud de totes dues no ha variat, tret del temps que continua passant, el jutge diu que les circumstàncies són les mateixes que les que van portar el Suprem a anul·lar el tercer grau.

I tant se val que el jutge de vigilància pensés aleshores que la seva conducta permetia de mantenir-los-el; ara aplica el criteri que va imposar el Suprem en una interlocutòria en què arribava a renyar una jutgessa de vigilància penitenciària. Ho va fer menystenint el criteri amb què va permetre a Jordi Cuixart de mantenir els permisos de sortida de l’article 100.2 del reglament penitenciari. Perquè la jutgessa aleshores deia que no podia ser que la fiscalia pretengués que Cuixart hagués de renunciar a la seva ideologia per a obtenir permisos penitenciaris. I Marchena va dir que això era “un error cridaner”, que “la premissa” de la qual partia la jutgessa era “equivocada”, que feia “un desenfocament” de la qüestió, que la condemna contra Cuixart no tenia “res a veure amb la persecució ideològica”. Per més que la seva ideologia “atempti contra els pilars del sistema”, afegia.

En aquest clima de vigilància als jutges de vigilància per part del Suprem, Jesús Ignacio Moncada ha desat les seves conviccions, s’ha doblegat als designis del Suprem i ha fet que Forcadell i Bassa tornessin abans que no es pensaven a la presó en un règim tancat. Com si no fes més de mil dies que hi són. Com si hi acabessin d’entrar.