“El fet més trist és que he deixat els estudis”: Robert Llach, detingut a les protestes contra la sentència

El seu judici s'ha ajornat a 1 de juny per una vaga de lletrats · La fiscalia i l'acusació particular demanen que el condemnin a sis anys i mig de presó

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
26.01.2022 - 12:46
Actualització: 26.01.2022 - 13:46

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Robert Llach, detingut el 2019 a Girona durant les protestes contra la sentència i empresonat prop d’un mes al Puig de les Basses, havia de ser jutjat avui al matí, però finalment s’ha ajornat a l’1 de juny per una vaga de lletrats. S’allarga mig any més la incertesa sobre què passarà amb el seu destí. L’acusen dels delictes de desordres públics, atemptats contra l’autoritat i lesions lleus, i s’encara a una petició de pena de sis anys i mig de presó, una multa de 1.200 euros i una indemnització de 420 euros per a l’agent de policia que diu que el va lesionar.

Segons el relat de la fiscalia, al qual s’ha adherit l’agent com a acusació particular, Llach –amb la cara tapada– va llançar pedres contra els agents de la policia espanyola que protegien la seva comissaria i quan tres agents s’hi van adreçar per detenir-lo va llançar una llamborda contra un agent i el va fer caure. Tot seguit, diu la fiscalia, els altres agents van detenir-lo. Per contra, ell diu que ni tan sols va participar en la manifestació perquè a aquella hora treballava, i que quan va arribar es va trobar els aldarulls. Quan se n’anava i es va quedar sol, diu, un grup de policies el van interceptar i el van detenir.

“La nostra posició és batallar per l’absolució”, diu Benet Salellas, el seu advocat. Explica que allò que fonamenta l’acusació és el llançament i impacte d’aquesta llamborda, però hi objecta: “Fan referència al llançament d’una llamborda en una zona on no hi ha llambordes; una llamborda que no es va confiscar i de la qual no hi ha cap foto. És una mena de llamborda imaginària.”

Llach va explicar quan va sortir de la presó que creia que l’havien detingut aleatòriament quan havia passat prop del grup d’agents de la policia espanyola. “Potser si hi hagués passat el meu amic l’haurien agafat a ell, crec que volien agafar algú i vaig ser el primer que van trobar”, va dir.

Segons Salellas, l’acusació contra Llach té una forma similar a la de molts altres casos de les protestes contra la sentència: “Detenció amb la minuta policíaca, informe mèdic que diu que el policia té mal i ja està. No hi ha res més a la instrucció.” Diu que el jutjat va demanar que a la causa s’hi aportessin els enregistraments dels aldarulls però que en cap vídeo no es veu el fet del qual és objecte l’acusació.

“He deixat de fer força coses, però la més important són els estudis”

Han passat prop de dos anys i mig des que el van detenir, i Llach els ha viscuts amb incertesa. Poc abans de ser empresonat s’havia matriculat a la universitat i quan en va sortir, amb la previsió inicial que el judici no trigués a arribar, va preferir esperar que passés el tràngol abans de dedicar-s’hi per a poder concentrar-s’hi. Després va arribar la pandèmia i el món es va aturar i, amb vista al curs següent, s’havia decidit a estudiar, encara que no hagués passat el judici. Aleshores, explica, el problema va ser que les notes d’accés havien pujat i no va poder entrar al grau que volia fer. “Ha deixat de fer força coses, però la més important són els estudis. Ja m’havia matriculat a la universitat quan va començar tot, per a mi ha estat el fet més trist”, relata.

Malgrat que confia que l’haurien d’absoldre, la petició de sis anys i mig de presó impressiona. “Hagis tirat pedres o no, sis anys i mig és molt desproporcionat. Hi ha gent que comet delictes pitjors i que els demanen molt menys”, diu.

La cara alegre de tot plegat ha estat la relació amb el grup de suport: “Només en puc dir coses bones. Per sort, he tingut un grup de suport que s’hi ha implicat molt. S’han mobilitzat molt, han intentat d’arribar al màxim de gent possible i han fet tants actes com han pogut. M’han ajudat en quasi tot i m’han fet molt de costat.”

Absolucions i condemnes de menys de dos anys de presó

Fins ara, tots els judicis a encausats durant les protestes contra la sentència s’han tancat amb absolucions i condemnes de presó inferiors a dos anys, que són substituïbles per penes alternatives fora dels centres penitenciaris. L’any passat van condemnar David Solé a un any i tres mesos de presó, Ernest Legaz a un any i deu mesos i Mohcine el Mesbahy i Abdessabour al Youbi a un any i mig. Alguns altres, com ara Ibrahim Afkir i Charaf Fadlaoui –que van romandre en presó provisional fins al judici, el juliol de 2020– i Guillem Padilla –colpejat per agents de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona–, han estat absolts.

Pau Sànchez, que va compartir cel·la amb Robert Llach al Puig de les Basses, tenia programat el judici el desembre passat, però també es va ajornar, fins al 6 de juliol. En aquest cas, l’ajornament va ser perquè la defensa i la fiscalia no van voler que els policies declaressin per videoconferència. Sànchez va dir que entenia el motiu de la suspensió del judici, però que per a ell l’ajornament és un pes afegit: “És com fer un pas enrere, perquè vol dir tornar a esperar.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies