Josep Roca, els valors d’un sommelier

Semblança del segon dels germans del Celler de Can Roca, destacat com a millor sommelier del món

VilaWeb
Josep Roca. Fotografia: Òscar Pallarès.
Montserrat Serra
20.07.2022 - 23:01
Actualització: 21.07.2022 - 19:27

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Destacar Josep “Pitu” Roca com a millor sommelier del món no és tan sols reconèixer la vàlua professional d’un gran sommelier d’un dels millors restaurants del món, sinó que és destacar algú que mira de transmetre amb el vi uns valors de paisatge, de vitalitat i respecte a la terra i al territori, d’ecosofia, de ciència holística, de crítica enmig de l’emergència climàtica. També han destacat un sommelier que estima el país i el fa visible. I un investigador en fermentacions i alquímies. Un home amb gran capacitat organolèptica i narrativa alhora. Alguns l’anomenen “poeta del vi”.

Es va acostar al món del vi joveníssim, aprenent, descobrint, reaprenent i desaprenent, marcant una manera de vincular-s’hi que en arribar a la maduresa es va convertir en avantguarda: primer, lligant el vi amb unes altres arts, com la música i la poesia. El vi és una manifestació cultural i aquest és un element que s’ha de mantenir sempre, si s’entén com la beguda més intel·lectual que existeix.

Els seus “Vins sentits” ja són mítics: a la primera dècada del segle XXI, Josep Roca va idear una sèrie de tasts en què relacionava alguns dels seus vins preferits, provinents de grans zones vinícoles del món (la Xampanya, els Rieslings alemanys, el Priorat, la Borgonya, Jerez, Porto, sense oblidar el seu Empordà), amb peces de música clàssica que un quartet de corda, el Quartet Gerió, interpretava en directe. Les emocions que despertava entre els tastadors aquella simbiosi fins i tot a ell el sorprenien.

Després, el decenni següent, va prendre una posició crítica, política, entenent que el vi és un paisatge i uns valors. I que el gaudi és important, però que la mirada compromesa contra els estralls humans amb el planeta, arran del canvi climàtic, també es pot lliurar en el món del vi.

Cal recordar un tast que va fer per primera vegada al Fòrum Gastronòmic de Girona el 2017, que vam recollir a “Vins i incendis. Policultiu. Vins de foc i de gel“ (vegeu també aquest article). Un tast que ara, cinc anys després, en una època de sequera i d’incendis, és de més actualitat que mai. Va desenvolupar una anàlisi del moment que viu el planeta d’un punt de vista ecològic, ambiental, a partir de la importància del món agrari i natural, de mirar-nos la vida natural amb un altre paradigma, de constatar els estralls que ha causat l’home, el guany a qualsevol preu, la pèrdua de valors. I tot això partint d’un eix central, que és la vinya i el vi.

És un sommelier que en tot moment mira d’entendre cada vi que tasta, què el fa ser d’aquella manera i què fa que evolucioni com evoluciona. Primer de tot, demana respecte cap al vi que tasta, que ha passat pel cap baix per quatre estacions, però que també ha passat per les mans d’uns homes que hi han posat uns coneixements i unes prioritats, encertades o no.

En tercer lloc, i en aquest camí més filosòfic, més lligat a la gent que fa el vi, la biografia de Josep Roca també té un moment en què hem d’aturar-nos i posar-hi l’accent: l’any 2016 va publicar el llibre Rere les vinyes, que va escriure juntament amb Imma Puig. Un llibre-bíblia, que fixa el moment en què es trobava el món del vi en aquell moment determinat, gràcies a la història de tretze elaboradors, alguns dels de més prestigi del món. I si el llibre és una mina de coneixement i informació, la festa que Josep Roca va muntar al Mas Marroc per a presentar-lo ja va ser com tocar el cel.

La va anomenar la “Festa de les persones del vi”. Entre els vinicultors convidats n’hi havia dos de molt especials: la gran Lalou Bize-Leroy, madame Leroy, dels Romanée Conti de la Borgonya. Una dona que, a contracorrent de la família, fa molts anys que va decidir de tenir cura de les seves vinyes com si fossin el seu jardí i aplicant-hi els principis de la biodinàmica. L’altre mite de la vitivinicultura mundial era Pierre Overnoy, pare dels vins naturals al Jura. Un referent per als elaboradors de vins de mínima intervenció. Poca gent sap que fou en aquella festa del vi que madame Leroy i Pierre Overnoy es van conèixer i van conversar per primera vegada, tot esmorzant.

Josep Roca, el sommelier alquimista, va ser capaç d’això i és capaç de molt més. Ara, finalment, tota aquesta força i sensibilitat té el reconeixement internacional. Enhorabona!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes