Jon Iñarritu: ‘Josep Borrell és el ministre més reaccionari que es pot nomenar’

El senador d’EH Bildu Jon Iñarritu és un parlamentari molt actiu: ha presentat més de set-centes preguntes al govern espanyol i moltes són per a demanar més informació sobre clavegueres de l’estat, les maniobres del govern contra Catalunya i la repressió del primer d’octubre. Per aquest motiu és dels polítics que desperta més simpaties entre el sobiranisme català. Hem volgut parlar amb ell i que ens expliqués per què EH Bildu va votar a favor de la moció presentada per Pedro Sánchez, què li semblen els nomenaments dels ministres i què pot significar per als interessos de Catalunya.

—Dimarts l’Audiència espanyola va empresonar els quatre joves d’Altsasu que estaven en llibertat condicional i sense que hi hagi sentència ferma. Us ho esperàveu?
—Lamentablement, amb l’excepcionalitat que té el cas Altsasu, era previsible que continués l’absurditat. El cas Altsasu parteix d’un muntatge policíac que ja ha estat desmuntat al judici. Però aquest muntatge, sumat al setge mediàtic que hi va haver, va originar que uns fets que eren una brega o una baralla de poca gravetat en un bar es convertissin en el relat oficial i es tipifiqués de presumpte terrorisme. Tothom sabia que no ho era i que era impossible que fossin condemnats per terrorisme, però l’objectiu no era aquest, sinó tenir una excusa per a treure el cas del seu jutjat natural i dur-lo a l’Audiència, a aquest tribunal d’excepció.

—Creieu que volien una sentència més dura?
—Sí. Oh, quina casualitat que precisament la jutgessa que presideix la sala que jutja el cas sigui Concepción Espejel, una senyora que és casada amb un coronel de la Guàrdia Civil, que ha estat condecorada per aquest cos i que es va haver d’inhibir del cas Gürtel per la seva proximitat al PP. En canvi, en aquest cas, tot i tenir una implicació i una proximitat familiar directa amb la Guàrdia Civil, no és separada del cas.

—Per què dieu que el cas Altsasu té un caràcter excepcional?
—Jo interpreto el cas Altsasu com un avís a navegants. Darrerament hem tingut notícia de nombroses agressions d’agents de la policia. No solament baralles de bar en ambients festius i a altes hores de la nit, sinó que hem sabut que hi havia hagut agressions com les d’Algesires. I a ningú no li passa pel cap de titllar aquests fets de terrorisme, ningú no demana que es jutgin a l’Audiència espanyola i molt menys que en condemnin els autors a penes dures com ha estat el cas dels joves d’Altsasu. Cercaven caps de turc per donar un missatge a aquells que s’atreveixen a criticar la presència de la Guàrdia Civil al País Basc. Veiem com intenten agafar caps de turc i, amb un càstig exemplar però desproporcionat, crear un pànic col·lectiu.

—Les imatges de la seva detenció us recorden els anys més durs del País Basc?
—Sí, òbviament. Els muntatges policíacs no són nous, els hem viscuts al País Basc. És absurd que set joves, per una baralla de bar amb el resultat d’un turmell ferit, siguin empresonats, condemnats a molts anys de presó i estiguin en unes pèssimes condicions penitenciàries. Per si no n’hi hagués prou, ahir vàrem veure de nou els desembarcament de desenes de guàrdies civils a Altsasu, provocant i multant gratuïtament veïns del municipi. No s’entén aquest desplegament perquè els joves sempre que han estat citats han acudit als jutjats. No s’han amagat mai i per això crec que la detenció es va fer de manera desproporcionada i injustificada.

—Les sentències dels joves d’Altsasu, de Valtònyc i Hasél… Com llegiu la duresa de la justícia espanyola?
—Hi ha una involució clara a l’estat en termes de llibertats i drets civils. Així ho demostren els casos que heu enumerat. Que hi hagi titellaires detinguts, que hi hagi rapers, rapers, que hagin d’entrar a la presó, que hi hagi piuladors que siguin a la presó… Això és una absurditat a l’Europa occidental. I veiem com a Espanya, coses que no passaven fa trenta anys, en l’època posterior a la dictadura, passen ara. Hi ha una involució en termes democràtics. Veurem què farà ara el govern del PSOE, veurem si es modifica o se suspèn la ‘llei mordassa’, veurem també quins nous candidats hi haurà en un futur a ser membres del CGPJ… Però en aquest moment la legislació permet que jutges molt conservadors s’engresquin amb una legislació d’excepció. Veurem també qui escullen de fiscal general de l’estat.

—Sí que sabem qui serà la nova ministra de Justícia, Dolors Delgado. Us agrada?
—Com a independentista basc, no tinc la millor opinió de la manera com Delgado actua amb les qüestions del País Basc. Però espero, vull creure, que fos alguna cosa del passat, en un ambient d’excepcionalitat, i espero que tingui un altre criteri. Ella va ser una de les fiscals en els macrojudicis contra l’esquerra independentista basca.

—I el nomenament de Grande-Marlaska, què us sembla?
—Grande-Marlaska es destaca per haver estat vinculat a les pàgines més fosques de la repressió, de l’excepcionalitat i del ‘tot és ETA’. Recordem que la majoria de condemnes a Espanya del TEDH per no haver investigat tortures, van ser casos que van passar per les seves mans. Veurem com actua en el futur, però vist el seu passat no és pas gaire esperançador.

—Si el tinguéssiu al davant, què li demanaríeu?
—Si farà autocrítica de la seva gestió en el passat i si ha canviat els seus postulats.

—EH Bildu va votar a favor de la moció. Amb quina prioritat?
—Com a sobiranistes bascs, el nostre vot per a Sánchez no va ser de suport, ni perquè ens faci tenir pas gaire confiança, ni perquè creguem que el PSOE esmenarà els errors del PP dels últims anys, sinó perquè crèiem que per higiene democràtica s’havia de fer fora el PP del govern. És un partit que havia convertit les institucions en una font de finançament pròpia, un partit amb el nombre més gran d’encausats de la UE. De fet, té més encausats que tots els partits de la UE en conjunt. Era una necessitat vital fer-los fora de les institucions. Ara, no creiem pas tampoc que el PSOE sigui el més oposat a tot això que ha fet el PP. De fet, alguns ministres que de moment s’han nomenat poden ser positius per a les qüestions socials i el conflicte territorial amb Catalunya i el País Basc. Però d’altres, com Josep Borrell, que és el més reaccionari que es pot nomenar. Per tant, veurem com va actuant el PSOE.

—Des de l’òrbita basca, l’entrada del PSOE era el millor moviment per a frenar l’auge de Ciutadans?
—Bé, com sabeu Ciutadans no té representació al País Basc. Té un regidor i prou… És cert que algunes lectures assenyalen que el bipartidisme hauria pogut fer una tenalla contra Ciutadans i que qui ha sortit més perjudicat de la moció són ells. Però veurem com evoluciona tot. Sí que és cert que Ciutadans té un rebuig més gran als drets forals, al concert econòmic i a la quota, però en altres aspectes són bastant semblants. Però també és cert que Ciutadans ha triat com a cavall de batalla per a pujar electoralment l’anticatalanisme i l’antibasquisme. Ara, observant la història recent, els partits, quan arriben al govern, no són tan radicals com sembla. Per això, no hi veig canvis gaire substancials amb el PP.

—Sou molt actiu fent preguntes parlamentàries al senat. N’heu fetes més de set-centes. Recentment us vàreu trobar que l’estat es va negar a respondre quantes vegades havien utilitzat funcionaris espanyols balises de seguiment. I es van emparar en una llei franquista. És corrent, això?
—No és pas gaire freqüent, però tampoc no és cap excepcionalitat. Quan preguntes sobre un afer que els incomoda, acostumen a al·legar que és secret. Ja ho van fer amb l’operació Copèrnic que va reprimir el referèndum del primer d’octubre, fins que va comparèixer el ministre i va decidir de donar xifres i dades. Algunes, no totes. És absurd que per una banda no es vulgui donar informació en seu parlamentària a parlamentaris que tenim dret de saber-la, i que per una altra banda el ministeri les faciliti a alguns mitjans de comunicació. Va ser el Ministeri d’Interior que va revelar que hi havia hagut agents, tant policíacs com d’intel·ligència, que havien participat en seguiments amb balises al senyor Puigdemont. Però quan vàrem preguntar per això ens van dir que era secret. I, per acabar-ho d’adobar, que s’emparin en una llei franquista. És un escàndol. Moltes vegades el PP insisteix a dir que no hi ha rastre del franquisme, que l’única cosa que volem fer és ridiculitzar-los, però són ells mateixos que s’aixopluguen en lleis franquistes per no donar més informació.

—Quina és la resposta que més us ha impressionat?
—És bastant habitual que no responguin. Quan més m’he estranyat ha estat quan m’han mentit clarament. El govern té l’obligació de dir la veritat i de donar-me informació fidedigna.

—I creieu que us han mentit?
—He vist com m’han negat l’existència d’informes de temes bascs, per exemple, i que després han estat publicats a la premsa. Per exemple, em van arribar a dir que no hi havia un informe policíac sobre la influència de l’esquerra independentista en l’educació pública a Navarra, però aquest informe ha estat publicat en un mitjà com El Mundo. Només és un exemple.

—Això us serveix per a conèixer les entranyes de l’estat espanyol.
—Moltes d’aquestes preguntes no les faig solament per a obtenir informació per a fer de control del govern, sinó també per a posar en evidència i denunciar els fets. Aquestes preguntes parlamentàries al govern figuraran per sempre al Butlletí Oficial de les Corts i posaran en evidència l’estat davant les seves incongruències i contradiccions en algunes respostes. Ja he animat tots els parlamentaris a interpel·lar sobre allò que ens grinyola de l’estat. Més enllà del que llavors puguin respondre de manera escrita.

—Moltes preguntes són sobre les clavegueres de l’estat, les maniobres de l’estat contra Catalunya o la repressió del primer d’octubre. Per què us centreu tant en Catalunya?
—Bé, en primer lloc sóc portaveu de la comissió d’Interior i moltes vegades em toca de tractar d’aquests temes. En segon lloc, EH Bildu té una posició de solidaritat total amb els republicans catalans i les seves formacions. A més, jo em considero amic de molts dels que ara són a la presó. Per tant, davant la repressió tan brutal a què és sotmesa Catalunya, observo com una obligació, sobretot en termes de solidaritat, el fet d’actuar com més professionalment millor i fent la millor tasca que puc fer com a representant d’EH Bildu al senat. Però jo crec que les meves iniciatives tenen molt ressò perquè es fa més estrany que sigui un diputat basc qui les faci.