Joel Cánovas, caçador de rajoles: “En tinc 45.000. He hagut de demanar ajuda per no morir sepultat”

D’ençà de fa set anys, en Joel Cánovas es dedica a caçar rajoles hidràuliques en llocs impensables, sota la runa, per donar-los una segona vida. “Abans destinava entre vuit hores al dia i nou, com una jornada laboral, a cercar rajoles pels carrers de Barcelona. Ara també continuo amb aquest ritme.” Ara com ara, amb la diferència que uns quants desconeguts, de manera altruista, li mostren el punt exacte on són les peces. Durant l’entrevista, arriba una furgoneta carregada de rajoles. Durant el matí, dues persones l’han avisat per Instagram que hi havia un munt de rajoles sota una runa al mercat del Ninot, a l’Eixample. “La gent no està preparada quan troba un sac de runa ple com aquest. Els sembla curiós, això sí, els agrada allò que veuen i s’ho endurien. Però pensen: ‘On posaré centenars de rajoles?’ Per això, molts em truquen.” De fet, la seva llista de contactes del telèfon ha crescut exponencialment. Té una agenda de vora quatre-cents números, sobretot d’obrers de Barcelona que s’han intercanviat el telèfon per avisar-lo si fan una nova troballa.

“Els fabricants també es copiaven entre si”

Quants models de rajola hi ha? En Joel calcula que fins ara n’ha trobat vora 3.500. “Cada dia en veig de nous a botigues o habitatges en què han decidit de substituir les rajoles del terra per uns altres materials com ara el parquet.” Diu que a Catalunya hi ha entre tretze mil models i quinze mil fets durant el segle passat. “Cada patró és diferent. Hi ha rajoles que semblen iguals, però no ho són.” Tot caçant rajoles també ha descobert que uns quants fabricants es copiaven entre si. Descobrir la història o autoria d’una peça no és fàcil. N’hi ha milers que són anònimes. D’unes altres és més senzill de saber-ne l’autoria tot mirant-ne revers. En Joel explica que en unes quantes rajoles s’hi pot llegir “Orsola Barcelona“, un autor italià que va venir a fer fortuna. També hi ha més curiositats interessants, com per exemple d’alguns autors que semblen el mateix i no ho són. Ens mostra unes quantes rajoles modernistes i noucentistes que hi tenen escrit: “Orsola i companyia“, “Viuda d’Orsola” o “Fills d’Orsola“. “És curiós i fa gràcia quan ho llegeixes. Et permet de veure l’evolució del negoci i t’ajuda a classificar-les.” Per catalogar-les, també s’ajuda de catàlegs i més informació que cerca a pàgines web. El millor descobriment que ha fet mai va ser fa uns quants dies. Són unes peces, amagades sota la runa, del dibuixant i cartellista Josep Pascó i Mensa (1855-1910). Entre més creacions, en destaca el disseny de la casa de Mosaics Escofet, especialitzada en paviments hidràulics.

El projecte va començar l’any 2014 quan, després d’haver-se trobat casualment una rajola oblidada al carrer, va decidir d’obrir un perfil d’Instagram, “i_rescue_tiles“, per donar a conèixer les troballes que feia. “Al començament vam pensar que seria una bona idea de fer marcs o taules, però no teníem la infrastructura necessària. Mai no ens vam acabar dedicant professionalment a la venda de rajoles.” Mirant enrere, recorda una de les primeres vendes. Una noia australiana li va comprar mil rajoles. Anys després, s’han retrobat virtualment i li ha proposat de comprar-li més peces. “És arquitecta i li interessa d’obtenir rajoles per col·locar-les al terra d’algunes cases.” Després d’aquesta primera venda, li va semblar interessant de començar una mena de joc a la ciutat en què la gent cercava rajoles amagades als carrers. “Amagava peces en algun indret de la ciutat i avisava a les xarxes. En pocs segons, uns quants usuaris ja les havien trobades.” Aleshores va començar a guanyar popularitat. Explica que l’única finalitat era de rescatar rajoles i donar-los una segona vida, però ara en té el triple i, per tant, com més va més dificultats té per a emmagatzemar-les totes.

Al començament, un noi de la Prosperitat de Barcelona li va oferir part d’un local, d’uns 100 m², tot i que finalment en va ocupar 200 m². No era prou. Més endavant, es va endur part de les rajoles a Manresa i en un traster de 35 m² del barri barceloní de Gràcia. També en té d’emmagatzemades al Prat de Llobregat i a Gavà, en què caben vora vint palets plens. D’ençà que va començar, l’únic moment en què no ha recollit rajoles ha estat durant el confinament estricte per la covid-19. Aleshores també es va adonar que calia fer-hi alguna cosa. “Em demanava com havia arribat al punt en què havia hagut de demanar ajuda per no morir sepultat per les rajoles.” Després d’uns quants correus i trucades amb Enric Rebordosa, propietari del grup la Confiteria, en Joel va aconseguir un local immens, de 500 m², per a abocar-hi totes les rajoles, unes 45.000 pel cap baix. “Si l’Enric no m’hagués ofert el local, segurament hauria hagut de deixar moltes rajoles. Era molt car de mantenir-les.” Però finalment van trobar aquest local, un antic teatre del Poble Sec que antigament havia estat una fàbrica de sifons.

Esdevenir una gran exposició de rajoles el 2022

Ara, en Joel i el seu soci volen anar més enllà i convertir-ho en una gran exposició que, a tot estirar, veurà la llum durant la primavera del 2022. “El projecte que arriba ara és l’acabament, la culminació de l’esforç fet.” El visitant podrà passejar per una mena de circuit i aprendre coses noves sobre la història i l’ús de les rajoles. Entre més espais, n’hi haurà un de destinat als tallers, en què hom podrà fabricar-ne amb les seves mans. Ara per ara, sobretot se’n produeixen al Marroc, i poden costar uns nou cèntims. “A casa nostra, una rajola et pot costar quatre euros. Després de la guerra civil, fabricar rajoles es va convertir en una tasca una mica més cara”, explica. Arran d’una entrevista d’ara fa tres anys, una família de Mollerussa li va oferir una premsa hidràulica, és a dir, l’eina necessària per a fer-ne. Serà una de les novetats principals de l’exposició. El visitant podrà reproduir qualsevol model a partir d’una trepa, la plantilla que es col·loca dins el motlle i forma la rajola. Amb l’exposició també ha sorgit la idea de reactivar l’aplicació SOS Rajola, amb la qual es pot avisar Cánovas d’una troballa i enviar-li un avís amb la geolocalització del lloc exacte on és la rajola. “A més, l’usuari pot anar fent punts i al final rebre una recompensa”, diu. L’exposició també tindrà una botiga en què es podran comprar tota mena de productes fets amb rajoles.