Joan Planes (ASM): “Per primera vegada, els sobiranistes de les Illes no tenim cap partit al qual votar”

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha fet una crida molt clara en vista a les eleccions espanyoles: fer un vot nul i reivindicatiu. Denuncien que, per primera vegada d’ençà que hi ha democràcia, no hi ha cap formació que es deslligui dels interessos d’un partit amb base espanyola. De fet, lamenten que Més per Mallorca s’hagi acabat aliant amb Sumar i no hagi prosperat la candidatura d’ARA Més, com tampoc una candidatura per a fer una veritable llista de país. L’ASM considera imprescindible de comptar amb un diputat al Congrés espanyol, no per canviar l’statu quo, sinó per tenir un altaveu per a denunciar el maltractament que reben les Illes en termes de finançament, inversions i en relació amb l’espoli fiscal. Amb Joan Planes, un dels portaveus d’ASM, parlem de tot això i de com es poden analitzar els resultats dels comicis del 28 de maig. 

—Com veieu els resultats a les Illes i el pacte entre PP i Vox?
—Aquest pacte a què s’ha arribat ens farà recular sense cap dubte ni un. Vam ser una de les entitats que es va congregar davant el parlament per dir al govern del PP amb el programa de Vox –i amb els braços executors del Consell de Menorca i Mallorca– que aquestes entitats que formem una part important de la societat civil hi som i que no estam disposats a fer ni una passa enrere. Respondrem a qualsevol acció. Ja tenim experiència a fer això amb un govern de majoria absoluta com ara el PP de Bauzá, que tenia la mateixa extrema dreta dins la seva dreta extrema, i vam veure de quina manera la societat civil va ser capaç de respondre davant les retallades. Per molt que diguin que no tenen por, no deixaran de tenir rere l’orella que això els va abocar a vuit anys de no tocar poder i d’arribar a unes xifres de diputats molt baixes.

—Ens trobem en un moment més dolent que l’etapa de l’ex-president José Ramón Bauzá?
—En el moment de Bauzá veníem d’una crisi econòmica i, a més, s’hi va sumar el seu atac directe contra la llengua. Per tant, era una situació difícil. Ara venim d’una sortida d’una altra crisi important, la pandèmia, amb desequilibris macroeconòmics molt importants i moltes dificultats per a les famílies i, en conseqüència, el moment torna a ser complicat. Però crec que tant l’una cosa com l’altra implicaran que la societat mallorquina, com ho ha fet al llarg de la història, continuï defensant la nostra cultura, costums, progrés i benestar de les generacions presents i futures.

—S’hauria de fer un cordó sanitari als pactes de Vox amb el PP? Ho pregunt perquè últimament unes quantes veus, com ara l’Obra Cultural Balear (OCB), així ho han demanat.
—Pensam que les primeres declaracions que va fer el president de l’OCB no eren del tot encertades, perquè qui tenia la responsabilitat de fer el cordó sanitari a Vox era, lògicament, el mateix PP. I a l’altre extrem, no veig per què sempre han d’abocar les culpes d’aquest cordó a l’esquerra.

—Amb vista a les eleccions espanyoles, dieu que no hi ha ningú que representi el sobiranisme. Què ha passat?
—Per primera vegada des de la democràcia, els ciutadans sobiranistes i independentistes de les Illes no tenim un partit al qual puguem votar que no tengui arrels espanyoles i a Madrid. El darrer pic que va passar una cosa semblant, quan Més per Mallorca es va plegar amb Podem, va sortir Sobirania per les Illes. Però aquesta vegada no hi ha cap opció que puguem dir que sigui un partit de país. En un principi teníem l’esperança que ARA Més es presentés, com ens havien dit que farien –i en cap cas que tenien intenció de fer coalició amb partits espanyols i espanyolistes.

—Vinculant-se a Sumar, Més deixa de ser un partit sobiranista?
—Deixam de pensar que és un partit de país. Perquè Yolanda Díaz va ser ben clara en diferents afirmacions: que hi hauria disciplina de partit, que hi hauria un acord signat que no es vendrien a minories, i a més a més, tenint en compte que Més per Mallorca és un partit sobiranista, també va deixar ben clar que Sumar no parlaria del dret de decidir ni molt menys de qualsevol mena de negociació per a fer un referèndum i exercir el dret d’autodeterminació. Aleshores, en aquest sentit, nosaltres pensam que ben igual que ha passat sempre, que va passar amb Podem i que passarà sempre, quan som minories dins un partit espanyolista, sempre prevalen les disciplines de partit.

—Vicenç Vidal diu que tindrà llibertat de vot. Us en refieu?
—Nosaltres, d’en Vicenç Vidal, ens podem fiar de tota la feina que ha fet com a senador representant del Parlament de les Illes i la seva trajectòria. Del que no ens fiam en absolut és dels partits espanyols i espanyolistes. Tant el PSM com Més per Mallorca sempre han promès el càrrec públic sense renunciar mai a l’exercici d’autodeterminació del seu poble. Aleshores, anar amb un partit que el primer que fa és negar la teva essència com a partit sobiranista, crec que és un mal presagi. Haurem de veure com es tradueixen les coses, però està ben clar que nosaltres som partidaris de fer un esforç per aconseguir un diputat de país.

—Quina importància té que les Illes tinguin algun diputat sobiranista?
—No creim que es pugui transformar Espanya, ja ho va dir Pere Sampol, que l’estat espanyol no tenia remei, malgrat que ara no entenem molt bé per què forma part d’aquesta llista, perquè la situació és pitjor que al seu temps. Pensam que s’ha d’anar allà, no per fer costat i elegir president Pedro Sánchez, que ja hem vist quin ha estat el seu tarannà amb el tema de la repressió del poble de Catalunya i la persecució d’independentistes, sinó per fer el que no s’ha fet en campanya: denunciar tot el maltractament que rebem com a colònia del regne borbònic d’Espanya en termes de finançament, d’inversions i, per damunt de tot, de l’espoli fiscal i la presa de pèl del fons d’insularitat.

—Vista la situació actual, quina força té ara mateix el sobiranisme a les Illes?
—Continuem amb més il·lusió i força que mai. La darrera vegada que es van presentar partits de caràcter independentista va ser a les europees i van assolir números al voltant del 20% del cens electoral. Fins i tot en campanyes per al 28 de maig, persones importants dins Més per Mallorca van dir que tenien estudis que el percentatge d’independentistes era al voltant d’aquests números. Una altra cosa és saber com funcionen els partits i com cent persones decideixen conlligar-se amb aquesta plataforma de Sumar sense fer consultes directes a tots els afiliats i simpatitzants de Més. Cent persones van decidir per tot l’electorat. Pensam que no són maneres molt democràtiques de procedir. I sabem que hi ha tota aquesta maquinària de partit, totes aquestes persones directament i estretament relacionades amb el secretariat de Més per Mallorca, que si el partit ha pres aquesta decisió, decideixen anar tots a l’una. Però sé que molts d’ells, interiorment, perquè ens ho han expressat en privat, no estan gaire d’acord amb les decisions preses.

—Per què no va prosperar el clam de fer una llista de país? Hauria d’impulsar la mateixa ASM un partit?
—Com a entitat sobiranista no formarem cap partit ni un. Una altra cosa és la creació d’una plataforma per a una candidatura unitària i transversal. Nosaltres, des del principi, hi vam donar tot el suport, perquè estam convençuts que és el camí que s’ha de transitar per a això. I vam estar-hi fent feina i fent reunions amb representació del PI i de Més per Mallorca, però es van aturar les xerrades arran de les eleccions del 28 de maig. Havíem de continuar parlant sobre aquesta possibilitat –que Ara Més i el PI poguessin arribar un acord de denominadors comuns–, però l’avançament de les eleccions i els resultats negatius del 28 de maig han dificultat que es pogués parlar seriosament, entre ells i amb la plataforma. Això no vol dir que la plataforma deixi d’insistir-hi i poder denunciar al Congrés espanyol tots els maltractaments que rebem i ens aboquen a gran quantitat d’emergències econòmiques, socials, ambientals i lingüístiques al nostre país.

—Demaneu de votar nul i fer-ho visible. Quin pes pot tenir això des de la societat?
—Davant la tria de l’abstenció o del vot nul o blanc, ho vam debatre en una assemblea extraordinària i ens vam decantar molt majoritàriament per un vot nul reivindicatiu. Vàrem descartar el vot en blanc, que sí que es té en compte dins el còmput de repartiment de vots; vàrem descartar la no participació, perquè pensam que són molt amplis els motius pels quals una persona pot deixar d’anar a votar, i ens vam decantar per aquest vot nul actiu i denunciador dels maltractaments. No aspiram que sigui un percentatge molt elevat de vols nuls, però el que sí que volem és que hagi quedat ben clar que a l’Assemblea Sobiranista, tant els socis com els simpatitzats, pensam que aquest és el moment de pegar una estirada d’orelles forta als partits de país, perquè entenguin que veim que la solució única per a fer un canvi de tendència dins el desastre que tenim a les Illes és obtenir un partit que ens representi i denunciï això al Congrés espanyol.

—Davant l’auge de l’extrema dreta, n’hi ha que demanen de fer un vot útil i votar Sumar o el PSOE.
—L’extrema dreta, tots ho sabem, és un partit que ja existia dins el PP i que, d’alguna manera, els socialistes han potenciat com a enemic intern. Ben igual que el PP potencia com a enemic intern tot el que són els partits independentistes i, fins i tot, han tornat a treure els etarres, que fa dotze anys que han deixat d’existir. El PP i el PSOE no tenen cap mena de por a cap de les dues bandes perquè saben que tenen el control de l’estat espanyol per l’alternança. És una qüestió d’estratègia electoral, més que de qüestions efectives. S’ha vist als debats que ja se sondeja la possibilitat, fins i tot, que hi hagi abstencions d’un dels dos partits grossos perquè governi en minoria el partit més votat. És un joc de l’espanyolisme, de l’Espanya unida que passa per damunt de qualsevol objectiu. Nosaltres creiem en l’essència del que és nostre: hem de defensar la nostra cultura, la llengua, el territori, el sostre poblacional i reivindicar l’espoli que rebem.