Juan Carlos

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Exemplar.
La figura del rei Juan Carlos I ha estat durant molt de temps la icona de la transició espanyola que la historiografia oficial ha titllat d’exemplar. Va servir per a donar continuïtat al franquisme, perquè va ser Francisco Franco qui el va nomenar, i va evitar la ruptura en clau republicana amb una constitució monàrquica que en blindava la figura declarant-lo inviolable. Per emblanquir els inicis franquistes, li van atribuir un paper de salvador de la democràcia més que dubtós durant el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. La monarquia era intocable a Espanya perquè era i és el garant del règim del 78, ara en mans de Felip VI. A mesura que el règim ha trontollat i els excessos de la família reial han anat transcendint, el paper de la monarquia s’ha anat debilitant.

L’abdicació el 2014 en favor del seu fill, Felipe VI, va ser la prova de la seva debilitat i un intent de modernitzar la institució que ha fracassat. Felipe VI no únicament no ha modernitzat la monarquia sinó que l’ha polititzada i l’ha convertida en un instrument parcial, visiblement bel·ligerant contra l’independentisme després del discurs del 3 d’octubre de 2017. La manca de reflexos de Felipe VI s’ha manifestat també durant la crisi del coronavirus, quan ha estat incapaç de trencar la rigidesa institucional i fer gests d’acostament a la població. Tancat a la Zarzuela, concedint audiències o fent videoconferències de cartó, ha demostrat que la monarquia és incapaç de reaccionar i d’adaptar-se al present. La prova és el rebuig que desperta entre els professionals sanitaris la concessió del Premi Princesa d’Astúries, no únicament als Països Catalans sinó també a l’estat espanyol.

Així i tot, fins que la premsa internacional no ha destapat els escàndols econòmics del rei emèrit, la justícia espanyola no ha reaccionat, amb un anunci d’investigació per la fiscalia espanyola que ja es veurà fins on arriba, perquè es presenta amb una limitació que la posa en dubte. La investigació s’haurà de centrar en els fets ocorreguts a partir de l’abdicació de Juan Carlos I en favor del seu fill, és a dir, a partir del 2 de juny de 2014. La fiscalia anticorrupció ja havia obert diligències arran de la publicació a la premsa suïssa d’informacions que apunten que l’ex-monarca va ingressar cent milions d’euros el 2008 provinents del rei Abdul·là de l’Aràbia Saudita per la construcció del TGV entre Medina i la Meca. La fiscal general de l’estat espanyol, Dolores Delgado, ha ordenat que el cas passi al fiscal en cap de la sala penal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, amb l’excusa que Juan Carlos I és aforat. El gest s’ha interpretat com un impuls a la investigació, però en realitat pot ser un intent de controlar-la o dilatar-la, tenint en compte la manca d’independència de l’alt tribunal. En tot cas, el fet que tan sols pugui ser investigat a partir del 2014, tot i que les comissions són del 2008, fa dubtar de la voluntat d’investigar a fons les activitats de Juan Carlos I.

L’altre entrebanc és polític. El PSOE s’ha negat sempre a obrir una comissió d’investigació al congrés espanyol sobre les activitats il·legals del rei emèrit. Els partits independentistes i nacionalistes de Catalunya, el País Valencià i el País Basc han registrat per tercera vegada la sol·licitud de crear una comissió d’investigació de tota la casa reial; als motius hi han afegit les presumptes amenaces de mort que sembla que va rebre l’amant de Juan Carlos I, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, dels serveis secrets espanyols perquè no revelés documentació comprometedora sobre les activitats il·legals del rei emèrit. La novetat és que Podem, partit que forma part del govern, també és partidari d’investigar-ho, però, tot i definir-se com una formació republicana, només vol centrar-se en el rei emèrit i també limitar la investigació a partir del 2014, un criteri coincident amb el de la fiscal general nomenada pel PSOE. Una coincidència que reforça la sospita que, si finalment hi ha investigació, serà amputada temporalment i, per tant, no és clar que pugui tenir recorregut judicial. Si la investigació sobre les activitats de Juan Carlos I no inclouen tot el seu regnat, aleshores tot plegat no és sinó un simulacre per a fer de tallafocs i salvar la monarquia. Amb el vot del PSOE a la comissió d’investigació aclarirem els dubtes, però és un vot perfectament previsible.

MÉS QÜESTIONS
Puig pacta amb els empresaris de reduir un 30% els tràmits administratius.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha formalitzat amb el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, Salvador Navarro, un conveni per a activar el Pla Agilita que, entre més objectius, pretén de reduir un 30% els tràmits administratius de les empreses i ajudar a reactivar l’economia valenciana. El president ha explicat que en el procés de reconstrucció del País Valencià és fonamental que l’administració faciliti al màxim la inversió i totes les iniciatives que generin ocupació. Per això cal agilitar els tràmits de les empreses i desburocratitzar-los. El Pla Agilita ha estat impulsat per les conselleries de Justícia, Interior i Administració Pública per a reduir les càrregues burocràtiques de manera que s’ajudi a millorar la competitivitat de les empreses valencianes. Aquesta iniciativa sorgeix en un moment en què, a causa de la pandèmia de covid-19, l’activitat econòmica ha tingut una notable contracció, especialment entre les pimes, que concentren el 90% de l’ocupació al País Valencià, i que pot fer baixar el PIB valencià d’un 8%, segons estimacions de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE).

L’oficina anticorrupció demana de prohibir els regals i regular les portes giratòries. El director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Balears, Jaume Far, ha elevat al parlament una proposta de modificació del reglament de la cambra, amb l’objectiu de regular els obsequis a diputats i possibles conflictes d’interessos, incloent-hi les anomenades portes giratòries, a més de dotar-lo d’un codi de conducta de caràcter vinculant. L’oficina ha dirigit aquesta proposta a la mesa del parlament i ha sol·licitat que sigui tramitada en la comissió d’Afers Institucionals i Generals. Després d’analitzar el reglament vigent, Anticorrupció conclou que l’articulat conté escasses normes sobre els deures dels diputats en matèria d’ètica pública, transparència i integritat. La proposta de l’oficina és de regular donacions i regals, ofertes d’hospitalitat i distincions als diputats. Es decanta per la prohibició, però, atesa la varietat de situacions possibles, considera adequat de regular excepcions, com ara lliuraments per part d’unes altres institucions públiques o viatges finançats per tercers per a assistir a activitats com conferències. Far també vol regular i controlar les activitats posteriors al mandat per evitar les portes giratòries. Concretament, demana d’introduir normes que aclareixin com es relacionen els membres del parlament amb grups d’interès que puguin influir en els processos legislatius. Sobre això, proposa que cada diputat faci pública la seva agenda institucional, incloent-hi aquestes reunions, i que s’estableixi un règim clar d’incompatibilitats.

Més de deu mil andorrans demanen al govern una reducció del lloguer. El Ministeri d’Economia i Empresa ha tramitat més d’onze mil certificats per a poder accedir a la reducció dels lloguers dels assalariats que es troben en una situació de suspensió temporal del contracte de treball o en reducció de jornada. La rebaixa del lloguer és del 20% i per poder accedir-hi la suspensió temporal o la reducció de jornada han de ser justificades a l’arrendador de l’habitatge. Els 11.187 certificats expedits corresponen a un total de 10.100 treballadors. La diferència entre les dues xifres és perquè un mateix assalariat pot tenir més d’un certificat en cas de treballar en més d’una empresa. El ministeri envia el certificat a les empreses perquè els treballadors puguin demanar la rebaixa el primer mes en què l’assalariat es troba en situació de suspensió temporal o de reducció de jornada. A partir del segon mes els treballadors han de presentar l’extracte d’ingressos de la CASS per acreditar la seva condició i demostrar que una part de la nòmina la rep del govern i una altra, de l’empresa.

LA XIFRA
3,347 euros per dos mesos cobraran els 1.000 vigilants de les platges del País Valencià per controlar que es respecti la capacitat i la distància de seguretat.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de juny de 1988 va morir Josep Tarradellas i Joan, 125è president de la Generalitat de Catalunya. Va ser el primer president després de la dictadura de Francisco Franco.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.