L’IPC ja té dos dígits, tot i la baixada de la benzina

Els preus pugen a Catalunya fins al 10,3% al juliol i són mig punt per sota dels espanyols, però gairebé un punt i mig per sobre dels europeus · La inflació subjacent, a casa nostra, s'enfila fins al 5,8%, tres dècimes menys que l'estatal

Jordi Goula
12.08.2022 - 19:49
Actualització: 12.08.2022 - 20:30
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No hi ha hagut sorpreses en el món dels preus. L’avanç que va fer l’Institut d’Estatística espanyol (INE) a final del mes passat sobre l’IPC estatal del juliol la va encertar. La novetat rau en el fet que els preus al consum a Catalunya ja han saltat la barrera dels dos dígits. Segons que hem sabut avui per l’Idescat, l’IPC del juliol porta un ritme anual de creixement del 10,3% i s’ha accelerat d’ençà del mes de juny, quan pujava al 9,7%. Hem arribat a una xifra excessiva, encara que, posada en context, som mig punt per sota de la mitjana espanyola (10,8%) i 1,4 punts percentuals per damunt de la corresponent a la zona euro (8,9%).

Allò que més em preocupa de l’IPC del juliol és que l’avanç de 0,6 punts, tant a Catalunya com a tot l’estat, és idèntic al que ha fet la inflació subjacent (la total menys els aliments elaborats i els productes energètics). A Catalunya ja la tenim al 5,8%, i a tot l’estat és al 6,1%. En aquest cas, ens allunyem una mica més de la zona euro, on ha pujat fins al 4%. Això vol dir que aquí ha impregnat més de pressa l’ona expansiva dels preus, que va començar en les matèries primeres i els productes energètics, que no pas a Europa. En altres paraules, que s’ha expandit entre un nombre més gran de productes i amb més intensitat. Compte a l’hora de fer-la baixar!

I la pujada ha tingut lloc en un mes en què la benzina ha baixat. Per cert, no oblidem que no és pas el petroli, que fa pujar l’índex, sinó els seus derivats, la benzina i el gasoli. De fet, l’INE explica que “l’apartat del transport, on s’inclouen els carburants, ha baixat, amb una taxa del -1,9%, causada pel descens dels preus dels carburants i lubricants”. De totes maneres, l’epígraf continua essent un dels pesos pesants dins la inflació anual, amb una taxa del 16,2%; això sí, és tres punts inferiors a la del mes anterior.

Sobre aquesta qüestió, algun dia algú haurà de detallar a fons per què hi ha tanta diferència entre les oscil·lacions del preu del petroli i la benzina, comparat amb temps passats. Només un parell de dades. El 2008, en plena crisi econòmica, el barril de petroli va assolir el seu màxim històric, 140 dòlars. En aquell moment, un litre de gasolina de 95 octans costava 1,26 euros. Avui, el barril de cru té un preu aproximat de 100 dòlars i el preu mitjà de la gasolina és d’1,85 euros (sense comptar els 20 cèntims que ens “regala” l’estat). Això vol dir, ras i curt, que el petroli és un 30% més barat, i la benzina, gairebé un 50% més cara. Hi ha menys capacitat mundial de refinament per manca d’inversions? Les refineries fan l’agost pujant marges, a causa de la forta demanda que hi ha? El transport del petroli s’ha encarit molt del pou a la refineria? Els imposts estatals, que són un percentatge del cost, fan pujar addicionalment el preu i l’estat recapta molt més? Totes les hipòtesis són certes, però insisteixo que algú ho haurà d’explicar bé, amb tots els ets i uts.

Mentrestant, el factor que més ha fet pujar l’índex aquest mes ha estat, una vegada més, l’apartat de l’habitatge, que augmenta la seva variació anual en quatre punts, fins al 23,0%, perquè els preus de l’electricitat han pujat amb força aquest mes, davant la baixada registrada el juliol del 2021. També hi influeix, encara que en menor mesura, la pujada del gas, més important que la de l’any anterior.

Però la veritat és que donar una ullada a la llista dels 57 epígrafs que componen l’IPC fa basarda. Les dades que se saben són a escala estatal, però ens dóna una idea fefaent del que ha passat a Catalunya. D’aquests apartats, n’hi ha cinc que pugen més del 20%, en comparació al juliol de l’any passat. L’electricitat, amb el 43,9%, fa senzillament esglai, sobretot en un estiu com aquest, que és el més calorós de molts anys ençà. I tot seguit, els altres quatre són aliments. Els olis, un 28%; els ous i la llet, un 23%; i els cereals i derivats, un 20%. I en tenim quatre més per damunt del 15%. Els carburants i el pollastre, un 16%; les hortalisses i la fruita (malgrat la baixada en el mes), un 15%. I vorejant aquesta xifra, per sobre del 14%, la carn de boví i oví, conjuntament amb els productes lactis. Fixeu-vos que tots són productes de primera necessitat, la qual cosa posa en relleu que els qui més sofreixen la situació actual són les famílies amb menys recursos, perquè la seva despesa en aquests productes és molt superior, en termes relatius, a la de la resta de la població.

Fora d’aquests productes tenim els augments propis de la temporada estiuenca i molt lligats al turisme. La pujada del dòlar sobre l’euro ha estat un dels factors addicionals que han encarit molt els paquets turístics, que han pujat d’un 13% en un sol mes, mentre els preus de l’hoteleria han pujat d’un 7,2%, també entre el juny i el juliol.

Pensant en el futur immediat, cal dir que en l’IPC de l’agost de l’any passat –la referència anual– els preus van pujar d’un 0,4% a Catalunya i d’un 0,5% a tot l’estat. Això vol dir que si els preus d’enguany superen aquestes alces, els índexs anuals tornaran a enfilar-se. Un punt a favor, si mantenen la tendència negativa del mes passat els carburants, és que podrien ajudar a frenar l’acceleració actual. Però queda l’electricitat, que aquests dies que han passat d’agost s’ha tornat a enfilar molt. El gas i el sistema de càlcul són els factors claus de l’enfilada. Fins i tot, algunes centrals han canviat el gas pel petroli, perquè ara com ara els surt més a compte. Per altra banda, cada vegada més països reconsideren la solució de les nuclears. I aquí ningú no ha dit res, encara.

Un altre aspecte que cal tenir en compte –com a referència llunyana, això sí– és que als Estats Units la inflació ha caigut sis dècimes i s’ha situat en el 8,5%. Aquesta dada del juliol ha estat, fins i tot, una mica inferior que no esperaven els economistes i ha obert les apostes sobre si la Reserva Federal americana pujarà 0,50 punts percentuals o 0,75 el tipus de referència al setembre. Insisteixo que la referència cau molt lluny, però ha servit, si més no, per a apaivagar una mica els ànims dels analistes més pessimistes sobre el futur.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes