La policia nacional espanyola ha començat aquest matí un operatiu per a deportar al Marroc els vora 800 menors que van creuar la frontera amb Ceuta cap a l’estat espanyol el 17 de maig proppassat. El dispositiu ha començat amb el trasllat, en grups de quinze, dels 234 adolescents acollits en el poliesportiu Santa Amelia de Ceuta, segons que han explicat fonts policials a Europa Press. L’operació de repatriació no inclourà als menors considerats vulnerables.

La delegada del govern espanyol a Ceuta, Salvadora Mateos, va afirmar dilluns passat que al cap de pocs dies es comprovaria que les relacions entre l’estat espanyol i el Marroc tornen a ser “molt bones” després del canvi al capdavant del Ministeri d’Afers estrangers.

ONG com Save The Children ja han advertit que la repatriació d’aquests menors només seria viable “en casos concrets”. “Com a solució universal seria il·legal des del punt de vista de la normativa que aplica el govern d’Espanya i a més estaríem incomplint un deure moral: és senzillament impossible”, va alertar el seu director general, Andrés Conde.

Ceuta, un dard enverinat del Marroc a Espanya

La crisi diplomàtica amb el Marroc

La nit del 17 de maig, més de sis mil persones van travessar la frontera entre Marroc i l’estat espanyol nedant o vorejant els espigons, tot aprofitant la marea baixa i la retirada dels agents de la policia marroquina que vigilen la tanca fronterera. Feia més de quinze anys que Ceuta no registrava una entrada tan multitudinària de migrants.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar llavors que el seu executiu procediria a la devolució immediata de tothom que hagués entrat il·legalment a Ceuta i Melilla. “La integritat territorial d’Espanya i les seves fronteres seran defensats pel govern d’Espanya en tot moment i amb tots els mitjans“, va dir.

[MAPA] Les set colònies al Marroc indefensables per a Espanya

Les autoritats marroquines van relaxar els controls fronterers com una resposta a l’hospitalització a Logronyo del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, i van llançar altres missatges al govern espanyol, com els rumors que podrien oferir asil polític al president Carles Puigdemont. Mohammed Al-Dakhisi, cap de la policia judicial marroquina, va dir que suspendrien la política de seguretat amb l’estat espanyol arran de la seva posició sobre el Sàhara Occidental.

La crisi va acabar provocant mesos més tard el cessament de la ministra espanyola d’Afers Estrangers espanyola, Arancha González Laya, que havia assegurat que no li constava que la posició d’Espanya amb Brahim Ghali hi tingués res a veure.

La traïció al Sàhara Occidental: un abandonament premeditat en canvi d’apuntalar Juan Carlos I

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.