Geòrgia tramita una polèmica llei d’influència estrangera que fa perillar l’accés del país a la UE

The Washington Post · Francesca Ebel

El parlament de Geòrgia va validar ahir l’aprovació d’una polèmica llei que reprimeix els “agents estrangers”, a partir d’una llei que s’ha emprat àmpliament per a esclafar la dissidència política a Rússia.

El projecte de llei ha desfermat protestes multitudinàries als carrers i ha estat condemnat fins i tot per la presidenta Salomé Zurabíxvili. No és membre del partit polític Somni Georgià, que controla el parlament i el govern.

Zurabíxvili i més crítics afirmen que el projecte de llei és, en si mateix, un instrument per a facilitar la ingerència estrangera –concretament de Rússia– i posar traves al procés d’accés de Geòrgia a la Unió Europea.

Dimarts a la nit, mentre alguns manifestants s’enfrontaven a la policia als carrers de la capital, Tbilisi, Zurabíxvili va afirmar que el projecte de llei era una prova de la ingerència creixent de Rússia a Geòrgia. “La insistència de les autoritats a aprovar aquesta llei contra la voluntat de la població, i tot i les protestes dels socis, és una provocació directa, una estratègia de desestabilització de Rússia”, denuncià a Twitter.

La presidenta s’ha compromès a vetar la llei, però Somni Georgià té prou vots al parlament per a anul·lar-ne el vet.

Ahir, vuitanta-tres membres del parlament –tots representants de Somni Georgià– van votar a favor d’impulsar el projecte de llei, que ara passarà a la segona lectura.

En cas d’aprovar-se, la llei d’agents estrangers obligaria grups no governamentals i mitjans de comunicació independents a registrar-se com a “agents d’influència estrangera”. S’aplicaria a organitzacions, grups d’activistes i mitjans de comunicació que rebin més d’un 20% del seu finançament de l’estranger.

Una llei molt semblant a Rússia va desencadenar una campanya de persecució contra l’oposició política, a més de la clausura de nombroses organitzacions de notícies i grups de drets humans. Entre aquestes organitzacions, hi ha Memorial, que va rebre el Nobel de la pau l’any 2022.

Tbilisi, per una altra banda, argumenta que la legislació és necessària per a evitar la influència estrangera en la política georgiana.

Però el projecte de llei ha alimentat durant molt de temps els temors que el govern, sota la direcció de l’oligarca afí a Moscou Bídzina Ivaníxvili, vagi tornant a l’òrbita de Rússia i pugui fer descarrilar els plans d’accés del país a la Unió Europea.

Geòrgia va obtenir la condició de candidat oficial a la UE l’any passat, però Brussel·les tem que el país sofreixi un retrocés democràtic. Un report recent de la Unió Europea advertia a Geòrgia sobre la necessitat d’aturar la desinformació i les ingerències estrangeres, controlar els serveis de seguretat i reforçar la protecció dels drets humans.

Un intent previ d’aprovar la legislació sobre agents estrangers l’any passat ja va desencadenar tres dies de protestes multitudinàries i violentes als carrers de la capital, cosa que va fer que el projecte fos finalment arxivat.

Aquest mes, no obstant això, Somni Georgià ha anunciat que tornaria a presentar el projecte de llei. La Comissió d’Afers Jurídics del parlament hi ha donat el vist-i-plau, cosa que ha aplanat el camí perquè el projecte se sotmeti a una primera votació.

Dimarts desenes de manifestants van ser detinguts després d’enfrontaments violents amb la policia. Vídeos publicats a internet mostren agents antiavalots provant de desallotjar els manifestants dels voltants de l’edifici del parlament amb gasos lacrimògens i canons d’aigua.

Dilluns, Màmuka Mdinaradze –cap parlamentari de Somni Georgià– va prendre la paraula per parlar sobre el projecte de llei i, tot seguit, va rebre un cop de puny a la cara d’Aleko Elisàixvili, membre de l’oposició, cosa que va desencadenar una baralla més àmplia entre la resta de parlamentaris.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va negar dimecres que Rússia tingués res a veure amb la legislació. El projecte de llei, explicà, “no pot vincular-se amb la influència de Rússia, com afirma l’oposició georgiana”. Alhora afegí que “els països, en general, fan tot allò que poden per a protegir-se de la influència estrangera en la política nacional”.

Grups de defensa dels drets humans, entre els quals es troben Human Rights Watch i Amnistia Internacional, han denunciat la llei d’agents estrangers, tot vaticinant que retallarà llibertats bàsiques. Aquells qui infringeixin la llei podrien enfrontar-se a inspeccions molt estrictes i, fins i tot, penes de presó.

La legislació, segons que adverteix Human Rights Watch, és “incompatible amb el dret internacional dels drets humans i les normes que protegeixen els drets a la llibertat d’expressió i associació”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb