23.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 24.07.2023 - 01:02
The Washington Post — Meeri Kim
El futbol –amb el permís de la seva dona– és el gran amor d’en Gary Clark. Va començar a jugar-hi a set anys i va continuar jugant-hi durant més de quatre dècades. Va arribar, fins i tot, a representar internacionalment el seu país natal, el Canadà.
Després d’una lesió de genoll, Clark es va veure obligat a abandonar l’esport a quaranta-vuit anys. Quan es va qüestionar la possibilitat de tornar a calçar-se les botes, el metge li va dir que tan sols seria bona idea en cas que estigués intentant de lesionar-se l’altre genoll. Però Clark, tot i aquestes advertències, va decidir d’arriscar-se i provar sort en una patxanga entre amics, i va acabar-se lesionant de l’altre genoll.
“Tenia una sensació de pèrdua molt gran per no poder sortir al camp i participar”, diu Clark, que ara té seixanta-vuit anys i viu a Coquitlam (Columbia Britànica). “I sabia que, si ho intentava, tornaria a lesionar-me.”
Les exigències físiques del futbol –un esport de ritme ràpid i intensitat alta en què es demana als jugadors de córrer molt– impedeixen que persones com ara Clark hi puguin participar a partir d’una certa edat.
L’esport requereix maniobres –com ara esprints, desacceleracions, girs i aturades sobtades– que passen factura als genolls i als turmells. Els jugadors de futbol recorren, de mitjana, gairebé onze quilòmetres en un partit.
És per això que, quan el 2011 va aparèixer una variant d’aquest esport que prohibia explícitament de córrer, alguns s’ho van prendre de broma. Tanmateix, d’aleshores ençà, el futbol a peu s’ha convertit en tot un fenomen mundial.
Quines són les normes del futbol a peu?
Els jugadors no poden córrer ni trotar –amb pilota o sense– i han de tenir almenys un peu en contacte amb el terra en tot moment. Hi ha més normes que també difereixen de les del futbol estàndard i tenen l’objectiu de prioritzar la salut i la seguretat dels jugadors. Així, per exemple, tan sols es permeten les entrades sense contacte, tots els tirs lliures són indirectes i la pilota mai no pot passar per damunt del cap.
El futbol a peu, a més, es juga en un camp més petit que no l’estàndard i amb sis persones en cada equip, en compte d’onze.
La popularitat del futbol a peu s’escampa pel món
Tan sols a Anglaterra hi ha vora sis-cents clubs de futbol a peu, tant masculins com femenins.
El país és també seu de l’organisme internacional que governa el futbol a peu, la Federació Internacional d’Associacions de Futbol a Peu (FIWFA), que inclou organitzacions membres de països com ara Itàlia, Nigèria, Austràlia, Corea del Sud i l’Índia. A l’agost es farà al Regne Unit la primera Copa del Món de Nacions, l’equivalent al mundial del futbol onze.
També han aparegut clubs de futbol a peu a Seattle, Chicago, el sud de Califòrnia, Vancouver i algunes altres ciutats i regions dels Estats Units i el Canadà.
Quins són els beneficis físics del futbol a peu?
El futbol a peu és un esport segur i integrador, amb beneficis per a la salut física i mental, tant per a ex-futbolistes com per a nouvinguts.
“He perdut pes jugant-hi, per tant, crec que és un bon senyal”, afirma Clark, que fa un any que juga al Tri-City Walking Soccer Club. Ell fa entre 13.000 i 18.000 passos en un sol partit, però explica que la majoria dels jugadors fan una mitjana entre 3.500 passos i 7.000.
George Gorecki, de seixanta-dos anys, va impulsar el Walking Soccer Chicago a començament del 2019, després de sentir-ne a parlar a un amic del Regne Unit. Gorecki, que viu a Chicago, solia jugar futbol amateur en un equip fins que l’artritis li ho va impedir. Molts dels membres més grans del Walking Soccer Chicago es trobaven en la mateixa situació que ell abans d’apuntar-se al programa.
“Ens va agradar molt perquè vam poder tornar a connectar amb els nostres companys d’equip, tant al camp com en un entorn social més distès després dels partits”, diu Gorecki. “El futbol a peu ens ha obert una porta que d’una altra manera hauria romàs tancada.”
La majoria dels estudis sobre el futbol a peu parteixen de mostres petites, però un recull del 2020 va determinar que el futbol a peu pot tenir beneficis per a la salut i ajudar a teixir vincles socials. Un estudi del 2015 va descobrir que dotze setmanes de futbol a peu –una sessió d’entrenament de dues hores per setmana– van reduir significativament la massa corporal i el percentatge de greix corporal de deu homes d’edat avançada. Els participants, amb una edat mitjana de seixanta-sis anys, presentaven diverses comorbiditats, com ara hipertensió, artrosi de genoll i diabetis de tipus dos.
Els autors van arribar a la conclusió que el futbol a peu és segur i eficaç com a mesura de salut pública, no tan sols per a persones sanes sinó també per a persones amb trastorns mèdics que puguin limitar-los l’accés a l’exercici.
Quins efectes té el futbol en la salut mental?
Unes quantes investigacions s’han centrat en els beneficis mentals i socials d’aquest esport. En un estudi del 2022, set homes amb problemes de salut mental, com ara depressió i ansietat, van apuntar-se a futbol a peu sota els auspicis d’un programa controlat. Consistia a jugar un partit d’una hora màxim, seguit d’una trobada per a socialitzar. Tots els participants van manifestar que el programa havia tingut efectes positius en el seu benestar psicològic: havien gaudit socialitzant, havien fet noves amistats i s’havien sentit renovats.
“Els estudis demostren que els adults que practiquen esports expressen sentiments més forts d’apoderament personal, i més autoestima i autoconfiança”, diu Amy Chan Hyung Kim, professora associada de gestió esportiva a la Universitat Estatal de Florida. En un estudi del 2019, Kim i els seus col·legues van descobrir que els esports poden millorar la satisfacció vital, la vida social i l’estat psicològic i personal dels adults d’edat avançada.
“Després de jugar anem al pub, dinem, fem un parell de cerveses i parlem sobre el partit”, diu Clark, l’equip del qual és mixt i compta amb una cinquantena de membres. “Per tant, des d’un punt de vista social, la iniciativa ha estat fantàstica.”
Més beneficis del futbol a peu
Tot i aquesta popularitat creixent als Estats Units, resulta improbable que el futbol a peu pugui convertir-se a l’Amèrica del Nord en la bogeria que és al Regne Unit. Però els jugadors nord-americans poden fixar-se en l’experiència dels clubs britànics per aprendre com un esport pot beneficiar no tan sols els adults d’edat avançada, sinó també la resta de membres de la comunitat.
Shaun Sherrick, un londinenc de seixanta-dos anys, dirigeix l’equip de futbol a peu del Barnet d’ençà del 2015. L’equip té cent quaranta jugadors d’edats compreses entre cinquanta anys i vuitanta-set. Més enllà dels partits regulars que juguen dues vegades per setmana, els participants també es troben per fer excursions amb bicicleta i visiten nous restaurants indis una vegada el mes com a part d’un “club del curri”.
Molts dels membres de més edat han perdut la parella i recorren a aquestes activitats per allunyar la solitud. “No som tan sols un equip de futbol a peu, som una família futbolera”, diu Sherrick, que se sent especialment orgullós de les activitats que l’equip organitza per construir ponts amb la comunitat del barri.
Així, per exemple, els jugadors visiten persones amb demència per parlar-hi sobre futbol mentre fan el te, o bé reparteixen menjars casolans a infants en situació de pobresa. L’equip també recapta fons durant l’any per a organitzacions que treballen per la salut mental i la cura de les persones grans, com ara Mind, Age UK i Harrow Bereavement Care.
“El futbol a peu s’ha convertit en una part important de les nostres vides, però no oblidem mai que som un equip comunitari”, diu Sherrick. “Juga per a mantenir-te en forma, per a divertir-te, i veuràs com la teva família futbolística acabarà creixent.”
