La fiscalia espanyola demana d’arxivar la causa contra l’ex-directora del CNI per l’espionatge a Aragonès

  • La fiscalia diu que l'espionatge al president sempre va tenir l'aval judicial

VilaWeb
L'ex-directora del CNI Paz Esteban (fotografia: Europa Press).
EFE
17.04.2024 - 14:15
Actualització: 17.04.2024 - 18:02

La fiscalia espanyola ha demanat a l’Audiència de Barcelona que arxivi la causa oberta a l’ex-directora del CNI Paz Esteban per l’espionatge al mòbil del president Pere Aragonès, perquè ha conclòs que els atacs amb Pegasus efectuats durant el seu mandat van tenir sempre l’aval judicial.

En un escrit, al qual ha tingut accés Efe, el ministeri públic espanyol s’adhereix al recurs que l’advocacia de l’estat –que defensa Esteban– va presentar contra la decisió del jutge instructor de mantenir com a encausada Esteban mentre s’aclaria si l’espionatge a Aragonès havia estat avalat pel Tribunal Suprem espanyol.

El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, va refusar la petició de l’advocacia de l’estat que s’arxivés la causa per a Esteban. En la seva compareixença com a investigada, no va aportar cap dada sobre l’atac amb Pegasus al mòbil del president, més enllà de les actuacions del Suprem que avalaven l’ús del programari, tot dient que era informació protegida per secrets oficials.

Aragonès, dirigent dels CDR: la teoria del jutge del CNI

El jutge del Suprem encarregat del control del CNI va avalar l’espionatge del mòbil d’Aragonès el juliol del 2019 –amb dues pròrrogues de tres mesos de l’octubre del 2019 i del gener del 2020–, una volta els serveis secrets haguessin adduït que coordinava les accions dels CDR.

No obstant això, una pericial informàtica que Aragonès va aportar al jutjat conclou que el dirigent d’ERC va tenir el mòbil infectat amb Pegasus entre el juliol del 2018 i el març del 2020, més enllà del període en què l’espionatge del CNI comptava amb cobertura judicial.

En l’escrit, el fiscal recorda que Esteban va dirigir el CNI entre el juliol del 2019 i el maig del 2022 –quan fou destituïda arran de l’escàndol de l’espionatge–, i diu que “sota cap circumstància” se li podrien imputar les infeccions amb Pegasus dutes a terme en dates anteriors al seu mandat.

El jutge té previst d’encarregar a un cos policíac una altra prova pericial que certifiqui si el mòbil d’Aragonès va poder ser atacat en dates anteriors a les avalades judicialment, però la fiscalia considera que, tot i que es demostri aquest extrem, “de cap manera” es desvirtuaria la legalitat de l’actuació de Paz Esteban.

Per al fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, cercar “eventuals irregularitats i desviacions de l’activitat autoritzada judicialment sense que existeixin indicis d’això” no té fonament i “xoca frontalment amb la impossibilitat d’abordar investigacions prospectives”.

En el seu escrit, el fiscal qüestiona les conclusions de la pericial informàtica aportada per Aragonès i, en concret, diu que ha d’aclarir-se la raó per la qual esmenta infeccions d’ençà de l’estiu del 2018 en un model de telèfon –iPhone 11– que, subratlla, “no va sortir a la venda fins el setembre del 2019”.

L’advocacia de l’estat insisteix que s’arxivi la causa contra Esteban adduint que la intromissió en el mòbil d’Aragonès era avalada judicialment, per la qual cosa “va ser lícita i legal”.

Segons l’advocacia, totes les intercepcions de les comunicacions telefòniques i informàtiques, a més de l’accés al disc dur i les dades associades a les comunicacions d’Aragonès, inclosa la geolocalització, van ser autoritzades pel jutge del Suprem encarregat del control del CNI.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any