“Calien mans i la gent que era a l’incendi ho sabia i en demanava”

  • L'incendi de Portbou i Colera, ja extingit, ha fet revifar la tensió entre les ADF i els Bombers de la Generalitat · Els uns es queixen que els limiten les competències, mentre que els altres al·leguen motius de seguretat

VilaWeb
Imatge d'arxiu d'una actuació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).
Pol Baraza Curtichs
08.08.2023 - 21:40

L’incendi de Portbou i Colera, extingit ahir al migdia, ha cremat 573 hectàrees. Han estat cinc dies de treballs intensos amb una tramuntana forta que ha dificultat les tasques dels bombers i els serveis d’emergència. El foc ja s’ha apagat, però ha fet revifar l’estira-i-arronsa entre les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els Bombers de la Generalitat de Catalunya. Les ADF es queixen que no els han permès d’ajudar en l’extinció de l’incendi, ni tan sols en les zones on ja no hi havia perill. L’endemà d’haver-se declarat, el 5 d’agost, el Secretariat de Federacions i ADF de Catalunya i la Federació d’ADF de l’Alt Empordà van fer un comunicat punyent en què denunciaven que s’havien menystingut recursos disponibles que eren formats, coordinats i equipats per a treballar en incendis forestals. “Calien mans i la gent que era a l’incendi ho sabia i en demanava”, explica Miquel Simon, president de les ADF de l’Alt Empordà.

No és la primera vegada que les ADF es queixen que la direcció dels bombers els limita les competències en l’extinció dels focs, que se senten menystingudes i que hi ha desconfiança envers la gent que coneix el territori. És una sensació que s’arrossega de fa temps i que es repeteix quan hi ha incendis. Però el de Portbou, sens dubte, ha marcat un abans i un després i ha fet que la crisi acabi d’esclatar.

Els primers a arribar-hi

La columna de fum de l’incendi de Portbou la va detectar una unitat de les ADF, que va ser la primera a arribar als llocs dels fets i va fer la primera intervenció fins que van arribar els bombers, segons que explica Simon. Poca estona després, els van derivar al Punt de Trànsit, que serveix per a recepcionar els recursos i mitjans que es dirigeixen a una emergència. Allà, els agents de les ADF, que van oferir-se per tot el que calgués, esperaven noves ordres per a actuar. Però la situació va canviar tan bon punt es va muntar el Centre de Comandament de Bombers (CCB), el lloc físic a prop de l’incendi on es coordina i es dóna suport a les accions dels serveis d’emergència. “El cap d’extinció ens va dir que no ens necessitava, i ens van cridar a fer la reunió de seguiment a les dues de la matinada. Allà, ens van explicar com evolucionava l’incendi. En vista de la situació, vam tornar a oferir-nos, però ens van dir que no calia que mobilitzéssim ningú”, explica Simon. Un posicionament que el va sorprendre.

Creu que haurien pogut ser molt útils en l’incendi, sobretot en les zones on hi havia menys perill. Per exemple, creu que haurien pogut treballar al flanc esquerre, on hi havia cinc camions dels bombers, que haurien pogut ser útils en una altra banda. Defensa que aquesta situació l’haurien poguda controlar ells amb vehicles lleugers: “En alguna zona del flanc esquerre, hi feien foc tècnic per a abaixar la intensitat. Ja no hi havia perill, però destinaven camions en una zona de perill zero.”

El Departament d’Interior i els bombers apunten que limitar les feines de les ADF respon a qüestions de seguretat. Diuen que no tenen els mateixos recursos i preparació que els bombers professionals. Malgrat això, el Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT) reconeix que les ADF formen part del grup d’intervenció, que s’encarrega bàsicament de l’extinció de l’incendi, juntament amb els agents rurals i els bombers. I el Pla d’Actuació del Grup d’Intervenció (PAGI) també els reconeix les competències, sempre sota la tutela de la del cap d’intervenció dels bombers. A Portbou, Simon diu que van recordar al cap de coordinació que formen part de l’INFOCAT, que són membres del grup d’intervenció i que els equips són autoritzats, assegurats i controlats. “Es va mantenir l’escenari, que no, que no fèiem falta. La frase màgica sempre és la mateixa: ‘Jo sóc el responsable de la seguretat dels bombers, no pas de les ADF’”, diu. Els va insistir que els grups són assegurats, formats a l’Institut de Seguretat Pública i que porten material amb l’objectiu de participar en l’extinció, però no va fer canviar de parer la direcció dels bombers.

Simon reconeix que algunes vegades no poden actuar perquè realment hi ha un perill, però també creu que sovint es fa servir la inseguretat indegudament per barrar-los el pas, i que pot variar segons la interpretació que faci el cap d’extinció del PAGI. Arran de la negativa dels bombers, les ADF van decidir de distribuir les unitats per uns quants indrets pròxims a l’incendi, a fi d’intervenir ràpidament en si hi havia incendis nous o focus nous. Que ells no participessin en l’extinció de l’incendi va sorprendre alguns batlles de la zona: “Ens preguntaven per què no actuàvem i els vam explicar què passava.”

“Amb una simultaneïtat d’incendis, hauríem patit de valent”

Segons Simon, en l’incendi de Portbou i Colera no s’han aprofitat correctament els recursos disponibles. “Van fer venir bombers de Tarragona, de Lleida… De tota Catalunya. Si ens haguessin donat feina, potser haurien cremat les mateixes hectàrees, però s’haurien estalviat deu o vint vehicles”, explica. “Amb una simultaneïtat d’incendis, hauríem patit de valent”, afegeix, i destaca que els helicòpters no volaven tots alhora arran d’aquest risc.

Simon diu que no vol ser mal pensat, però té la sensació que volen prescindir d’ells. “Si volen prescindir de les ADF, que ho diguin. Si el país està preparat per a desaprofitar més de tres mil voluntaris, endavant, però que ho diguin a la ciutadania”, etziba.

El Departament d’Interior i les ADF es reuniran al setembre per analitzar els episodis viscuts. La reclamació principal de les agrupacions és la revisió del pla INFOCAT i del PAGI. A començament de juny, ja es va viure un episodi de tensió arran de la proposta de modificació del pla INFOCAT, que va causar malestar a les ADF i a l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (ASPARC), que van al·legar que perdien autonomia, sobretot els Agents Rurals, atès que els Bombers de la Generalitat són els que tindran el poder per a decidir qui pot accedir a la zona calenta de l’incendi. La pressió de tots dos col·lectius va fer rectificar Interior, que va ajornar el debat fins a la tardor amb l’objectiu de no alterar la campanya d’incendis forestals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any