Èxtasi, de droga de discoteca a fer-se servir a la consulta dels psicòlegs?

L’MDMA, o metilendioximetanfetamina, també coneguda com a èxtasi, és una de les drogues més consumides a tot el món. Es pren en forma de píndola o en pols que es llepa, i pot induir a l’eufòria i a una sensació d’intimitat tal amb els altres que també s’anomena la droga de l’amor. T’abraces amb els amics sense parar, perds la timidesa i t’envolta una sensació d’alegria absoluta. El seu ús és perillós perquè pot causar dependència psicològica i és il·legal.

Aquesta setmana, la revista Natura Medicine ha publicat un article en què s’afirma que l’MDMA pot ser beneficiós per als pacients que sofreixen un trastorn per estrès post-traumàtic (TEPT o TEP) si es combina amb teràpia. L’estrès post-traumàtic el té gent que ha viscut un trauma molt intens (tortures durant una guerra, abusos infantils, amenaces de mort, catàstrofes naturals), i fa que rememorin l’incident en somnis i en records involuntaris durant anys. Records que els persegueixen durant dècades. Són pacients amb depressions, tendències suïcides i apatia, i la seva vida afectiva i laboral queda molt afectada. Un grup que pot tenir aquesta síndrome són els veterans de guerra, i molts queden a la mercè dels serveis socials.

Fins ara no hi havia cap teràpia farmacològica que funcionés del tot bé, i aquests pacients es tractaven bàsicament a la consulta amb el psicòleg, que els ajudava a combatre els mals records. Ara l’article a Nature, escrit per J.M. Mitchell, M. Bogenschutz i A. Lilienstein, indica que l’MDMA pot acompanyar amb èxit la teràpia psicològica. L’ús de l’èxtasi no seria recreatiu, sinó terapèutic.

L’estudi ha consistit a donar tres dosis d’MDMA i tres de placebo dins un entorn clínic controlat a les 91 persones de l’estudi que tenien un TEP des de feia quinze anys, i amb un equip de terapeutes al costat que van estudiar com els afectava. No els deien pas si rebien placebo o MDMA. Després de divuit setmanes, el 67% dels tractats amb MDMA ja no tenien TEP, comparat amb el 32% dels qui havien pres un placebo. “Demostrem que tres dosis d’MDMA que acompanyin la teràpia durant divuit setmanes atenuen els símptomes del TEP de manera significant i robusta.” Ara faltaria veure els resultats a mitjà i llarg termini. Els pacients, que van acabar l’estudi l’agost passat, aguantarien els resultats anys després, o recaurien?

Sigui com sigui, “la teràpia acompanyada amb MDMA és altament eficaç en individus amb un TEP greu i el tractament és segur i es tolera bé”, diu l’estudi. “Concloem que la teràpia pot representar un tractament potencialment innovador que mereix una avaluació clínica accelerada.” Hi ha hagut intents anteriors per a combatre el TEP, com per exemple amb la marihuana, que bàsicament elimina la memòria i, per tant, els mals records. Sembla que l’MDMA no els elimina, sinó que ajuda a conviure-hi.

“És interessant de suposar que les propietats farmacològiques de l’MDMA, combinades amb la teràpia, poden obrir una ‘finestra de tolerància’ en la qual els participants són capaços de revisitar i processar el contingut traumàtic sense sentir-se aclaparats o atabalats per la hiperactivitat i els símptomes dissociatius”, diu l’article. I hi afegeix: “La teràpia assistida amb MDMA pot facilitar el record de memòries negatives o amenaçadores i fer-ho amb més autocompassió i amb menys vergonya i ira.”

En els punts febles de l’estudi, l’article esmenta que, a causa de la covid-19, els participants són menys dels que tenien prevists, i que hi ha poca diversitat ètnica per veure si afecta de manera diferent, a més de la citada qüestió del curt termini.