L’any del gran salt de l’exportació catalana

Les vendes de les empreses a l'exterior el 2021 creixen d'un 9% respecte de les del 2019, i assoleixen un nou rècord històric, malgrat la crisi de les matèries primeres i els problemes logístics

Jordi Goula
17.02.2022 - 18:59
Actualització: 17.02.2022 - 19:59
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ara sí. Ara ja podem dir que les exportacions de Catalunya han tancat l’any amb un nou rècord històric, cosa que esperàvem aquests darrers mesos, després d’haver superat d’un 9% la xifra de l’any 2019, el rècord anterior, i haver trencat la barrera dels 80.000 milions d’euros. Un any més, el sector químic ha estat el capdavanter, amb una participació de més del 25%, seguit pels béns d’equipament i el sector de l’alimentació. Cal destacar l’enorme salt que han fet el químic i l’alimentari, amb sengles creixements del 19% en aquest període biennal.

Aquest matí ha presentat les xifres el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ha dit que aquestes dades posaven de manifest que el sector exportador és el veritable tractor de la recuperació econòmica. També ha subratllat: “L’increment de les exportacions catalanes està per sobre de la zona euro. […] Catalunya continua essent un motor econòmic del sud d’Europa.” Pel conseller, el rècord d’exportacions del 2021 demostra la robustesa i la resiliència de l’economia catalana i del seu teixit empresarial: “Hem superat una situació molt complexa amb la crisi de subministrament i l’augment de preus”, ha dit.

Amb 80.538 milions d’euros exportats el 2021, Catalunya és un any més el territori capdavanter de les exportacions de l’estat espanyol, amb el 25,4% del total i doblant de sobres el segon, que és Madrid, amb un 12,6%. A banda el creixement de les exportacions, cal destacar que les vendes a l’exterior també han tingut augments respecte de l’any 2019 a les quatre demarcacions: Barcelona (+8%), Tarragona (+12%), Girona (+11%) i Lleida (+17%). És important que en tots els resultats superin els d’abans de la pandèmia.

Parlo amb el conseller delegat d’Acció, Joan Romero, perquè valori aquest excel·lent resultat. “No ha estat un any fàcil –em diu–, com es pot pensar veient les xifres. La majoria de sectors ja són a nivells pre-pandèmics, llevat dels cotxes.” Vol destacar el creixement dels béns d’equipament. “Més enllà que el sector químic sigui el líder per volum i que l’alimentari tingui tradicionalment una vocació exportadora, hem d’assenyalar que és molt bo el comportament dels béns d’equipament.” I me’n dóna dos motius: “El més important és que demostra que nosaltres som competitius en un sector molt difícil, i el segon és que ens hi ha ajudat la transformació digital que es viu arreu. Els nostres productes han estat capaços d’aportar solucions a problemes específics més enllà de les nostres fronteres.”

Per una altra banda, destaca que l’economia catalana és plenament inserida en els mercats internacionals. Malgrat haver crescut molt a Amèrica i a Àsia, la zona euro continua essent el nostre client principal, al voltant del 60%. Em fa notar que els nostres principals clients, ja en període de superació de la pandèmia, no han canviat: “Els cinc primers mercats són França. Alemanya, Itàlia, Portugal i el Regne Unit. I hauríem de destacar aquest últim, perquè, malgrat el Brexit, continua ocupant un lloc entre el top-5.

Cal remarcar que els preus d’exportació, aproximats pels índexs de valor unitari, van créixer del 7,9%, segons l’AMEC. Això explica, en part, el fort augment del valor de les exportacions. Tanmateix, el director general d’AMEC, Joan Tristany, diu: “Si bé hem de tenir en consideració l’augment de preus, les dades continuen essent molt bones.” I tot seguit afegeix: “Malgrat les dificultats d’accés a les matèries primeres i del funcionament de la cadena logística a què les empreses han hagut de fer front, el sector exterior continua essent un element de gran valor i garant d’estabilitat per a l’economia.” D’aquí ve que, arran dels grans canvis que es produeixen, calgui reorientar la internacionalització. “Com que ens trobem al segle XXI, hem de comptar amb una internacionalització pròpia dels nous temps”, conclou.

El 2022 seguirà el mateix ritme d’exportació? Per Joan Romero, cal ser molt prudent en aquest punt. Hi ha tres factors que caldrà seguir molt de la vora per veure si frenen el creixement de les exportacions. El primer és l’evolució dels subministraments. I en aquest punt hi ha dos aspectes que fins ara ens han afectat molt: l’oferta i el transport. “Sembla que el transport avui és millor que no fa mig any, però continua havent-hi dificultats. Quant a l’oferta, es manté la insuficiència de semiconductors i de primeres matèries, que, en conseqüència, han vist com els preus pujaven molt. No és una qüestió fàcil de resoldre a curt termini.”

Així mateix, per la por de no rebre a temps els subministraments necessaris, molts empresaris han comprat més que no necessitaven. Això ha dut a un “sobrestocatge” en algun àmbit, que pot fer que el 2022 les exportacions s’alenteixin. “Una part de les exportacions fetes l’any passat –diu Romero– correspondrien a necessitats d’enguany, la qual cosa propiciaria una menor demanda.”

I l’últim dels tres factors que pot influir negativament en les exportacions d’enguany és l’encariment dels preus, que afecta molt els aprovisionaments, més enllà de la pandèmia. “Avui, quan parles amb empresaris, la conversa s’acostuma a centrar bàsicament en dos punts. El cost de l’energia, que fa estralls en molts sectors, i el subministrament i encariment dels materials. Són les dues grans preocupacions d’aquests moments.”

En definitiva, cal felicitar el comportament de les empreses exportadores per la bona feina feta el 2021 i esperar que els entrebancs que ens presenta el 2022 s’acabin superant. Destaco, per acabar, la previsió de Romero sobre les vendes a l’exterior. Diu, ràpidament i contundent: “Sóc optimista, del punt de vista de la competitivitat del nostre teixit productiu, i prudent pels obstacles que ens trobarem.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes