El primer ministre portugués, António Costa, en una reunió amb Sánchez fa tres anys

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, se sotmetrà al debat d’investidura al congrés el 22 de juliol. Pretén guanyar la votació de l’endemà amb el suport d’Unides Podem, però sense que aquest partit entri a l’executiu. En canvi d’això, Sánchez proposa a Iglesias un govern de ‘cooperació’ que el tingui de soci preferent. És a dir, un govern del PSOE tot sol amb el suport parlamentari d’Unides Podem, que tindria càrrecs intermedis a l’executiu. Arran de la insistència de Podem a assumir carteres ministerials, Sánchez ha apel·lat al model portuguès per no blocar la investidura i evitar unes altres eleccions.

Sánchez pressiona amb una possible repetició de les eleccions el 17 de novembre

A Portugal el Partit Socialista (PS) ha governat en minoria del 2015 ençà, amb el suport parlamentari dels partits d’esquerra: el Bloc d’Esquerra, el Partit Comunista de Portugal i els Verds. Un pacte anomenat popularment ‘geringonça’ (traduïble com a ‘invenció improvisada, inestable o amb poca solidesa’). Però la ‘geringonça’ es pot exportar a Espanya?

Per Paulo Pisco, diputat i membre de la comissió nacional del PS, primer de tot depèn de la geometria parlamentària. El seu partit no tenia majoria absoluta per governar, i per això era important de cercar l’acord. Explica que el pacte el van fer possible les dures circumstàncies que havia passat el poble portuguès des del 2011, sota el programa d’austeritat de la ‘troica’ (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), i que havia executat l’anterior govern de dreta: retallades de despesa pública, congelació de pensions i privatitzacions. Hi havia una desocupació alta i els joves emigraven.

‘L’esquerra estava totalment convençuda que no podia donar una altra possibilitat a la dreta per governar després d’un període d’austeritat tan dur. Per coherència política, havien de governar les esquerres.’ Altrament, el poble no ho hauria entès, afirma.

Isabel Pires, diputada del Bloc, també destaca la importància del context i el caràcter inèdit d’aquell pacte a Portugal, on l’esquerra marxista no havia estat mai clau per a l’estabilitat política: ‘L’opció era quatre anys més d’una austeritat molt forta. Tots vam veure clar durant la campanya electoral que la gent volia una alternativa a la dreta. El dia de les eleccions teníem l’oportunitat de fer una cosa única, diferent. Entre austeritat i solució innovadora, els partits ens vam asseure, vam parlar, vam discutir els punts d’acord i vam aconseguir-lo.’

Els punts d’aquella entesa es van basar en les qüestions que més havien perjudicat la població, deixant de banda aquelles en què els partits discrepaven. Els objectius s’han complert tots: augment del salari mínim, dels sous a la funció pública i de les pensions; aturada de les privatitzacions; i recuperació de la competitivitat de les empreses i de l’eficàcia dels serveis públics. Pisco i Pires coincideixen a dir que aquest ha estat el principal motiu pel qual el pacte ha exhaurit la legislatura, tot i alguns sotracs.

Un context difícil d’exportar

Portugal tornarà a fer eleccions legislatives a l’octubre. Malgrat la satisfacció dels integrants, Pires considera gairebé irrepetible un pacte en els termes del 2015: ‘Era un acord escrit i signat molt concret. Però en un context molt diferent; aleshores era una solució gairebé d’emergència.’

Sosté que ni la situació econòmica en què van atènyer l’acord ni el context polític d’aleshores a Portugal no són comparables amb els de l’estat espanyol actualment.  Recorda també que fa quatre anys el Bloc es trobava en una dinàmica de creixement i que la de Podem, després de les darreres eleccions, és la contrària.

Malgrat això, Pisco veu en el pacte d’esquerres portuguès una solució que ha donat resultats molt positius i que pot ser molt inspiradora per a l’esquerra espanyola i europea. ‘Els partits d’esquerra europeus són molt poc favorables a enteses, fins i tot dins l’esquerra. I jo crec que és una mica absurd. Cal tenir prou humilitat democràtica per a saber fer concessions i governar conjuntament. Perquè l’esquerra, que té una dimensió de justícia i visió de la societat molt diferent de la dreta, ha de poder governar de manera estable i sòlida per preservar un projecte de societat molt necessari a Europa.’

‘És clar que és un model que tots els partís d’esquerra poden mirar i intentar inspirar-s’hi’, diu Pires. Tanmateix, creu que dependrà sempre de les relacions de força i els percentatges de vot de cadascú, i també de les polítiques que s’acordin. Aquests acords, aclareix, no poden ser buits de contingut.

Pires afegeix que, a diferència de Podem, el seu partit sempre ha vist clar que no havia d’entrar al govern, ni en l’actual ni en un de futur. Volen mantenir una identitat i un programa propis. Guanyar representació, força negociadora i allunyar el risc d’esdevenir ostatges del PS.

‘Entenc que a Podem hi hagi el debat, però no estic d’acord que hagis de ser dins el govern per garantir que es compleixi un acord. Perquè aquí si el PS n’incomplia alguna part perdia la majoria al parlament i no podia ni aprovar el pressupost.’ Reconeix que a Espanya políticament hi ha molts factors que fracturen els partits, fins i tot Podem. Per això hi albira una negociació molt més difícil.

‘Aquí el 2015 el context econòmic i social era molt dolent i hi havia predisposició a negociar. A Espanya ara mateix el PSOE té moltes possibilitats de governar, fins i tot en minoria com a Portugal, i arribar a acords al parlament. Crec que hi ha qüestions importants que no són de caràcter econòmic i que tenen a veure amb Catalunya. És un factor que ens costa d’avaluar perquè no tenim res que s’hi assembli i allà té una gran importància.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb