22.03.2021 - 19:50
Ahir veia al telenotícies com arribaven els primers turistes alemanys a l’aeroport de Palma. Vénen d’un país amb un nivell epidemiològic possiblement pitjor que el de les Illes. De fet, hi ha un veritable boom en la demanda de vols durant Setmana Santa. Aquesta arribada en massa de turistes ha desfermat la polèmica entre la població de les Illes, que ha criticat durament a les xarxes socials que les famílies alemanyes puguin estar juntes als hotels mentre es restringeixen les trobades familiars tradicionals d’aquestes dates.
Un malestar que ha dut el conseller de Turisme balear, Iago Negueruela, a llançar una promesa diguem-ne “peculiar”. Diu que “s’ha de controlar” que als hotels de Mallorca no s’hi allotgin junts turistes estrangers provinents de nuclis diversos de convivència, perquè aquesta restricció obliga tant residents com visitants a les vacances de Pasqua. I afegeix: “Seran els hotels, restaurants i els seus treballadors, els responsables de vigilar que els clients compleixin les normes.” De debò que es pensa que ho faran?
Mentrestant, el president de l’associació d’hotels valenciana, Antonio Mayor, troba incongruent l’enfocament del govern espanyol: “L’administració podria permetre els viatges entre totes les comunitats amb una incidència inferior a 50 casos per 100.000 habitants en una setmana, com Castella – la Manxa, Múrcia o les Illes. I que des d’aquí es pugui anar a les Illes i la gent d’allà venir cap aquí, perquè hi ha una incidència molt baixa. Això seria normal.” Igualment, Mayor qüestiona que els més de cinc milions d’habitants del País Valencià es puguin moure pel territori, però no puguin rebre als hotels clients d’unes altres autonomies, “que no impliquen cap risc perquè es mouen en entorns d’extrema seguretat i amb una traçabilitat garantida”.
La posició del sector turístic sembla evident –l’arribada dels alemanys hi ha afegit un grapat de nervis–, malgrat que sap que ara té l’objectiu de garantir, sigui com sigui, la temporada d’estiu, que són uns tres mesos vitals per a la rendibilitat de la indústria turística i per a la recuperació de l’activitat. En el rerefons, a més de l’estat anímic dels ciutadans que es volen esplaiar, hi ha un any catastròfic per als hotels, que ara veuen la possibilitat de fer una mica de calaix i que travessen un primer trimestre econòmic dolent, amb un creixement negatiu, de moment, d’un -1,4% a tot l’estat espanyol, segons AIReF.
A l’altra banda, la sanitària, hi ha molta por per allò que ens pot caure a sobre. El doctor Robert Güerri, coordinador de la unitat de pacients amb covid-19 de l’Hospital del Mar de Barcelona, recordava, en paraules recollides a VilaWeb: “La tercera onada ens la vam crear nosaltres. Vam obrir de manera descontrolada i la situació ens ha portat a una onada que hem trigat tres mesos a controlar. Si repetim els mateixos errors, tindrem el mateix resultat.” De fet, tot el sector sanitari català ha protestat per l’alentiment de la vaccinació i tem que la quarta onada ens agafi amb les UCI amb més de quatre-cents llits ocupats. I els indicadors empitjoren.
I la borsa, com la veu, la situació? L’ÍBEX ha recuperat ara com ara només un 55% de la caiguda registrada al febrer. Les últimes setmanes els valors lligats al turisme viuen el nerviosisme de la possible recuperació estiuenca, amb una muntanya russa a les cotitzacions, al ritme de les notícies que van sortint. Un excés de volatilitat, en definitiva. Accions de línies aèries, de cadenes hoteleres i de viatges hauran fet guanyar diners als qui hagin aprofitat els moviments correctament i n’hauran fet perdre molts als qui no hagin tingut tanta habilitat. En certa manera, marquen amb immediatesa la visió diària que hi ha del futur del sector.
I avui les coses no han anat bé. Finalment l’ÍBEX ha tancat amb un -1,70%, amb baixes del -6% a IAG (Ibèria) i més enllà del -3% per a cadenes com ara NH o Melià. Ja de bon matí se succeïen les males notícies sobre la pandèmia i, conjuntament amb la por d’un augment del tipus dels bons a llarg termini, han fet trontollar el mercat. Les webs i les agències financeres alertaven, a primera hora, sobre les noves mesures de confinament a Europa i la possibilitat que la sortida de la pandèmia no sigui tan senzilla amb els nous casos de coronavirus.
Apuntaven, per exemple, que Alemanya probablement perllongaria les restriccions per contenir la pandèmia de covid-19 tot el mes d’abril, segons un esborrany a què ha tingut accés Reuters, després d’haver vist que les taxes de contagi han superat el nivell en què, segons les autoritats, els hospitals s’hauran desbordat. França va arribar ahir a una xifra rècord el 2021 de pacients ingressats a les UCI per covid-19. Aquests últims dies, la xifra de contagis a França ha repuntat. Per això el govern va augmentar les restriccions de moviment a setze departaments, que van ser confinats perimetralment, com ara la regió de París.
Al marge dels nervis de la borsa, més que lògics –la baixada d’avui n’és un exemple–, és ben curiós d’observar com Alemanya, França i Itàlia es tanquen, mentre aquí el sector privat i algunes autoritats pensen en una mica més d’obertura, malgrat els advertiments sanitaris. La situació em recorda una mica la de fa un any, quan vèiem Itàlia que patia pels brutals estralls del començament de la pandèmia i aquí ens ho miràvem de lluny, com si no hagués d’arribar. Només espero que n’hàgim après i no oblidem que sense un entorn amb salut no hi ha millora de l’economia possible…
