El Front Nacional ha sortit vencedor de la primera volta de les eleccions regionals franceses d’aquest passat cap de setmana. La formació de Marine Le Pen s’ha imposat en tretze departaments, i on ha guanyat amb més bons resultats és a Catalunya Nord. Per aquest motiu hem volgut recollir la veu de tres destacats activistes nord-catalans, que reflexionen sobre els motius de l’auge del FN, el paper dels diversos partits arran dels atemptats de París i alerten del risc d’un discurs d’extrema dreta que en alguns casos també s’han fet seu els altres partits. En parlem amb Marta Serra, Hervé Pi i Daniela Grau:

—A què atribuïu que l’extrema dreta hagi obtingut els seus millors resultats a Catalunya Nord?

—Marta Serra: No ha estat cap sorpresa. Fa anys que Catalunya Nord és el caldo de cultiu del Front Nacional. No és casualitat, per exemple, que Le Pen s’hi comprés una casa. Estratègicament, s’han situat en llocs com Calais o Perpinyà, que són caldo de cultiu de l’extrema dreta per raons econòmiques i socials desfavorables, i ja fa temps que treballen al terreny. És una evidència que els resultats han millorat per al FN i que cada vegada que es presenta a uns comicis guanya una mica més. En aquest cas, però, no crec que es puguin analitzar els resultats només en clau de Catalunya Nord, perquè l’augment ha estat per causes estatals. Això sí, aquí ja hi havia un caldo de cultiu previ. Recordem que a les municipals, en segona volta, el FN va treure en 44% dels vots a Perpinyà. Ja era un resultat esfereïdor.

Hervé Pi: Sem el departament francès més pobre i tenim un dels resultats més alts del Front Nacional. Això va relacionat a ser els més pobres. És normal en un estat jacobí i centralista. Els nostres polítics no canviaran la nostra política. No hi haurà millora, continuarem sent pobres. Enguany l’UMP ha posat una cap de llista a la macro regió que és de fora, que ha estat posada perquè és una mica coneguda, però que no coneix el país. Amb un cap de llista que no sap res del país no pot respondre a les esperances de la gent. Tenim un país on arriben milers de persones cada any, més de l’1% de la població que arriba a França cada any, i que no entén què passa. I gent que no té gaire esperança en el futur i vota el FN.

Daniela Grau: Les persones que més han patit el genocidi cultural, lingüístic i identitari són, precisament, les més receptives i sensibles al discurs nacionalista francès, tant de la dreta com de l’esquerra i de l’extrema dreta i l’extrema esquerra. Pateixen un autoodi que s’estén a tota la gent que voldria integrar-se a l’estat francès. Gent immigrant, de l’estat espanyol per exemple, que han esdevingut súper nacionalistes francesos perquè s’han volgut assimilar. Un exemple n’és el ministre Manuel Valls: per què té un discurs súper nacionalista? Perquè ell mateix va ser víctima de la política assimiladora francesa per sentir-se bé, per ser reconegut i tenir responsabilitat dins d’un partit com el Partit Socialista. Persones que van ser obligades a renunciar a la seva personalitat, a amagar els seus orígens i van fer l’esforç d’assimilar-se als altres. Totes aquestes persones, quan després obtenen poder, imposen el mateix mecanisme als altres. I si no en tenen, es venjen sobre els nous que arriben i a qui no consideren francesos.

—Com hi han influït els recents atemptats a París?

—Marta Serra: I els de Charlie Hebdo també. És un dels elements claus per entendre que el FN ha aconseguit impregnar clarament el seu discurs. Quan passen fets com aquests i el partit del govern, que és el Partit Socialista, i el partit de Sarkozy, l’UMP, fan discursos que cada vegada s’assemblen més als del FN (seguretat total, certa marginació de la població, etc), qui guanya vots és qui porta més anys fent aquest discurs. La gent ha acabat votat l’original. I crec que és el més preocupant. No tant el discurs del FN, que també, sinó la capacitat d’impregnació d’aquest en la resta de partits.

Hervé Pi: Hi ha un nacionalisme francès que s’ha despertat arran dels atemptats. El president Hollande té aquí una certa responsabilitat perquè n’ha fet un gra massa i ho ha fet en el mateix sentit que apunta el FN. Això dóna legitimitat a un partit que diu que cal tancar les fronteres, vigilar més, etc. I quan legitimes una política que combats, val més l’original que la còpia.

Daniela Grau: Les mesures assimilacionistes franceses es giren contra la població francesa. A Catalunya Nord, el context de la Primera Guerra Mundial, la revolta dels vinyaters i un cert apropament al Principat de Catalunya, va comportar una injecció de nacionalisme francès en totes les famílies. Les que defensaven la catalanitat van ser obligades a fer un discurs pro-francès per fer costat a les víctimes de la Primera Guerra Mundial, i això es va repetir en la Segona Guerra Mundial. El discurs nacionalista que les va acompanyar és el responsable de l’afrancesament del segle XX. I al segle XXI faltava un nou factor mobilitzador. Malauradament, s’ha girat en contra seu. I si l’esquerra, en esdeveniments com els de París fa un discurs idèntic al discurs del FN, vol dir que els legitima.

—Ha afectat d’alguna manera la nova organització territorial en macro-regions?

Hervé Pi: No ho crec que el resultat hauria canviat massa amb la regió d’abans. Perquè el FN a Catalunya Nord fa molts anys que hi és. Aquí tenim el company de la Le Pen, que és molt conegut. Abans la religió de la gent era un Déu i avui és la televisió. Cada dos per tres surt a la televisió, és el polític nord-català que hi apareix més. Evidentment, això deu influir en els resultats. És un partit que ha sabut canviar la seva manera de fer i de ser. Le Pen pare les deia grosses i hi insistia. Els seus successors miren de ser més polits, més presentables. Ara són més complicats de criticar. Tenen un discurs molt demagògic però que arriba a tothom.

—Marta Serra: Les diferències varien segons quines regions s’han ajuntat. Es fan nous jocs d’equilibris i no va tot de la mateixa manera, però molta gent ha votat aquesta vegada en clau estatal i la preocupació per la regió no ha tingut gaire pes.

Daniela Grau: No ho crec. Si continuéssim a la regió de Llenguadoc-Roselló, la votació hauria estat la mateixa. Som minoritzats cada dia més en el territori. Hi ha una allau d’immigració francesa, sobretot jubilats, que voten sempre conservador. Hi ha molt de votant d’extrema dreta que se situa en la pobresa, són desarrelats sense cultura ni feina. Com més cultura i menys possibilitat de sortir-se’n, més creuen en aquests partits populistes.

—Quina predicció feu per a la segona volta i a curt termini?

—Marta Serra: El FN ha estat capaç de formar diverses cares visibles. Han fet neteja al seu partit, han intentat fer unes comportes de seguretat amb la gent més identitària i han apartat el pare Le Pen. A més, comencen a tenir més pràctica, i fan feina en ajuntaments que té repercussió als mitjans i que ja no és malvista. Han millorat perversament la manera de fer. Era el millor moment per al Front Nacional. De cara a la segona volta, per primera vegada, el discurs de Front Republicà contra Front Nacional no ha quallat en la dreta. I Sarkozy ja ha dit que cap de les seves llistes es retirarà en segona volta. Això vol dir que hi ha triangulars, i esdevé més factible que el FN pugui guanyar. Faltarà per veure què acaba passant.

Hervé Pi: Si no canvien les coses, la macro regió i l’estat francès poden caure en mans del FN, perquè fan victimisme, perquè no tenen responsabilitats i no ho poden fer malament perquè no fan res. Es presenten com a víctimes de polítiques dels dos partits del vell bipartidisme. Al cap i a la fi, el FN si perd, guanya. Fa deu o quinze anys potser no, perquè no tenien massa gent preparada, però com més va tenen més quadres preparats. Estic molt preocupat perquè la situació és negra i no veig pas una sortida ni a curt ni a mitjà termini. El sistema polític francès és muntat de tal manera que la gent no podia votar altra cosa que no fos el Partit Socialista o de l’UMP. Pot passar que a la segona volta guanyi el FN. Hi ha una disposició de la gent a votar partits que ningú no s’ho hauria pensat fa deu o quinze anys. És preocupant què ha passat en aquest temps perquè la gent pugui canviar així, vet aquí.

Daniela Grau: falta voluntat política, que hauria de començar per la conscienciació que al territori hi ha diverses nacions. No es va voler donar a conèixer les conseqüències del colonialisme i és normal que hi hagi odi. Penso en tots els joves víctimes del racisme. No hi ha hagut una política d’acolliment i integració de milers de joves. Haurien hagut de pensar que altres víctimes, influïdes per ideologies violentes, prendrien el relleu de manera violenta. Es paga la conseqüència de la manca d’autocrítica dels polítics francesos, tant de dreta com d’esquerra.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.