Xavier Abad: “Administrar dosis de record a la població en general cada pocs mesos no té sentit”

Entrevista al cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
14.01.2022 - 09:45
Actualització: 14.01.2022 - 10:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa poc més d’un any, vam començar a vaccinar-nos contra el coronavirus. En una cursa accelerada cap a la immunitat, durant aquest temps, bona part de la població ja s’ha administrat dues dosis i s’ha obert la tercera per a tots els més grans de divuit anys. Però quan encara no s’ha completat l’anomenada dosi de reforç, la indústria farmacèutica ja comença a parlar de la quarta dosis. Fins i tot, països com Israel ja l’han aprovada.

Hi ha científics que assenyalen que no cal administrar més dosis a la població en general. Un d’ells és el viròleg Xavier Abad, cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Defensa que cal reservar els vaccins per a les persones que desenvolupen poca resposta immune, com ara la gent de la tercera edat, i per als països que tenen problemes de subministrament de vaccins.

Per què sou del parer que no cal que ens posem una quarta dosi?
—Perquè no s’ha demostrat que calgui. No és perquè pugui fer-nos mal, sinó que no hi ha proves que demostrin que s’hagi d’implementar una política de revacunacions. Tot el càlcul de possibles revacunacions es va fent d’acord amb la resposta humoral, és a dir, la detecció d’anticossos en sang, però en la major part de les vacunacions i de les infeccions, passat un cert temps, els anticossos desapareixen. Això no vol dir que quedis desprotegit; senzillament, els anticossos es degraden, no se’n generen més perquè el patogen no és present. Però en el moment que tornes a estar en contacte amb una infecció, es torna a despertar la resposta immune mitjançant les cèl·lules de memòria i desenvolupes una reacció que habitualment evita que tinguis la malaltia.

A més, tenim una immunitat cel·lular. Els estudis no la tenen en compte?
—Aquesta és la clau. Tots els estudis que comproven l’eficàcia de la vacuna es fan d’acord amb la immunitat humoral que comentava, però hi ha molt pocs estudis sobre la immunitat cel·lular que adquirim mitjançant les vacunes. És una resposta que costa d’avaluar, i si algú va començar a avaluar-ho fa un any, a tot estirar, podrà dir que aquesta resposta dura un any. Però abans de dir a la gent que es posi una quarta dosi, hauríem de demostrar que aquesta immunitat cel·lular es perd.

Quant de temps pot durar, la immunitat?
—A vegades aquesta immunitat dura anys. Sí que té sentit una política de revacunar, però no cada sis mesos, sinó cada tres o quatre anys; i donar les dosis de record als col·lectius sensibles que desenvolupen poca resposta immune, com és la gent de la tercera edat. Administrar dosis de record a la població en general cada pocs mesos, per a mi, no té sentit.

Doncs Pfizer i Moderna diuen que ja treballen en un nou vaccí més eficaç contra l’òmicron.
—Vacunant-nos, farem pujar una immunitat transitòria. Amb els recordatoris, pujarà la resposta immune, però els anticossos tornaran a caure al cap d’unes setmanes o mesos. Si el paràmetre a seguir és mantenir el nivell d’anticossos, evidentment, ens haurem de vacunar cada sis mesos. D’això i de moltes coses. Però la política ha de ser una altra, i després de la tercera vacuna, potser hem de deixar estar la població general i concentrar-nos en la població susceptible. El problema és que ens hem tornat –i ara seré incorrecte– una mica figaflors. No solament no volem morir ni ser hospitalitzats, que és obvi, sinó que tampoc no volem tenir gaires símptomes, o cap, ni infectar-nos.

Ho volem tot.
—Sí, i hem oblidat que els nostres pares i avis tenien infeccions i estaven contents si es recuperaven i no els quedaven seqüeles. Però ara no volem ni infectar-nos, i no dic que no estigui bé, però sí que és una mica antibiològic, i inassumible. I si ens infectem, no volem tenir cap símptoma. Si el grial és no voler infectar-se o no tenir símptomes, es pot modificar la vacuna per fer-ne una que sigui més anti-òmicron, de manera que la resposta generada sigui més ràpida i els anticossos siguin molt més específics perquè l’òmicron no s’escapi i blocar la infecció. Però hauríem de mirar més per la gent que no està vacunada i no prioritzar aquest egoisme de voler tenir una dosi més. Perquè nosaltres, em refereixo a la població en general, per sort, estem força protegits. Plantegem-nos si no caldria demanar a les institucions que ens representen que comencin a derivar el material per a hipotètiques quartes dosis a llocs on sí que les necessiten. Em refereixo al tercer món i al segon món. I que tothom pugui assolir una protecció prou elevada perquè allò que pugui passar ens pugui passar a tots. Perquè ara l’alegria i la desgràcia van per barris.

En resum, la situació que dibuixeu és la de tractar sanitàriament la covid com si fos una grip estacional, en què es vaccinen certs grups de la població i prou.
—Aquesta seria la situació de futur, sí. Si es confirma que la resposta cel·lular és prou profunda i àmplia per a no haver d’anar posant vacunes cada dos per tres. La meva hipòtesi és que ja tenim aquesta resposta cel·lular i que ens ha de durar un cert temps. En tot cas, si d’aquí a dos o tres anys, observem que la gent comença a entrar, un altre cop, de manera més freqüent a l’hospital, llavors sí que potser estarem perdent la resposta i haurem de tornar a posar un recordatori. Però no té sentit posar dosis de reforç sense tenir-ne clara la necessitat. Aquí la qüestió és que posem el recordatori per si de cas, però hauríem d’assegurar-nos si cal. No tan sols pel dispendi econòmic, sinó també per la logística i el personal que es podria dedicar a altres tasques mèdiques que també són necessàries.

El govern espanyol ja ha dit que quan hagi passat la sisena onada, tractarà la covid com una grip. A efectes pràctics, què vol dir, això?
—Per a tractar la covid com una grip, cal que sigui una infecció endèmica i a un nivell relativament baix. El problema és que el concepte “endèmia” s’equipara massa directament a una malaltia benigna, i això és una cosa que sospitem que passarà però que encara no ha passat pas. Vistes les tendències, crec que sí que podem començar a pensar que això serà una endèmia que s’assemblarà a la grip, però haurem d’esperar uns quants mesos, com a mínim. Considerem-ho a la tardor, segons com hagi evolucionat tot plegat, no pas ara.

I quan es pot considerar que una malaltia és una endèmia?
—Per a considerar-ho una endèmia, ens hem de plantejar quants morts estem disposats a acceptar com a “normals”. Amb la grip sabem que cada any es paga un peatge. Cada any, es mor un cert nombre de persones per la grip i no s’activa cap alarma addicional a la vigilància habitual, si no se supera un llindar, i la gent no va pel carrer amb màscares habitualment.

Alguns experts ja havien dit que no calia la tercera dosi. Ho compartiu?
—Abans que arribés la nova variant, sí que ho compartia. Això es deia al setembre, i es parlava segons la variant delta, que aleshores era la variant predominant i que ja teníem més apamada. Ara bé, l’òmicron ha canviat el terreny de joc i, tenint en compte que escapa parcialment, però no totalment, de la resposta humoral, la tercera dosi no està mal plantejada. Perquè ens incrementa la quantitat i la qualitat de la resposta immune. Per això crec que ara la tercera dosi té sentit. I ara mateix, si no hi ha cap variant que substitueixi l’òmicron, i fins i tot en el cas que la substituís, no crec que calgui una quarta dosi en la població general que no té problemes de salut.

Amb tot això que dieu, de què han de servir els vaccins de segona generació, doncs?
—Poden aportar-nos moltíssim. A l’Àfrica pràcticament no es vacuna, molts països d’Amèrica del Sud vacunen amb vacunes inactivades, que segons la bibliografia confereixen menys protecció que altres tipus de vacunes. I per una altra banda, caldrà revacunar, perquè en molts països tenen, pel cap alt, una dosi o dues. Ens cal tenir vacunes que, logísticament i productivament, puguin subministrar-se i que encara no són al mercat. Cal la vacuna d’Hipra, cal la vacuna Novavax. I més que en caldran.

D’altra banda, aviat poden arribar els antivirals. Què aporten?
—La vacuna és un tractament preexposició i els antivirals són postexposició. Sempre és millor prevenir que curar, per això és millor vacunar-se. Però per a aquella gent que no vol vacunar-se, per una postura que jo crec que és incorrecta però personal, o que no pot, tenir un antiviral evita que la malaltia evolucioni en greu. És una bona eina que permet de cobrir un forat de la salut pública com són els no vacunats, que és un col·lectiu important pel seu potencial impacte sanitari i relacionat amb la transmissibilitat del virus. Ara bé, és un tractament que implica unes deu pastilles durant cinc dies, i falta veure’n el cost final i la disponibilitat.

És realista pensar que la variant òmicron ens ensenya el principi del final?
—Quan va aparèixer la delta, vaig comentar que ja gairebé acabàvem, ja veieu quin oracle que sóc. Perquè la delta va donar una pujada en transmissibilitat i una certa pujada en virulència. L’òmicron ha fet un pas més quant a transmissibilitat, però no en virulència, encara que no diria mai que és una variant benigna. Tinc dubtes que el virus arribi a ser més transmissible, perquè ja ha passat d’una millor replicació en pulmons a una millor replicació en vies respiratòries superiors, que permeten que el virus es propagui més. No pot anar gaire més enllà d’aquí. Podria fer-se més selectiu i virulent, però l’evolució no és un procés dirigit. I hi ha un altre factor.

Quin?
—No ens oblidem de l’hoste, que som nosaltres. Ja no som naïfs i tenim resposta immune generada per la infecció o la vacuna. Una altra variant que intenti d’encendre una zona ja cremada? Li costarà de fer forat. No crec que tinguem una nova variant que ocasioni taxes de mortalitat com les que vam tenir el 2020. En tot cas, no és tant l’òmicron, que marca el principi del final, sinó tota l’exposició que ha tingut la població a la vacuna o al virus.

Per últim, heu dit que no cal l’ús de la màscara pel carrer.
—En exteriors mai no ha tingut sentit. L’obligació de la màscara en exteriors és una mesura estúpida i un brindis al sol. No s’hauria d’haver instaurat. Em poso francament nerviós quan algú intenta justificar-me aquesta mesura. Mentre hi hagi les incidències i la mortalitat actual, sí que la mantindria com a obligatòria en interiors i transport públic. Tot i que veient com les porten certes persones, tampoc no serveix de gaire. I si la covid acaba essent com una grip, hauria de passar a ser recomanable, una mesura voluntària d’intervenció no farmacèutica.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes