Ensenyament contractarà vuit-cents docents nous el curs vinent per respondre a la demanda d’escola pública

L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb la contractació de vuit-cents professors més el curs vinent, segons que ha dit el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN. Segons que ha especificat, es finançarà gràcies al pressupost de contingència del Departament de Presidència, perquè la pròrroga del pressupost no ha permès de contractar-ne amb més partides. També ha explicat que la manca de tres-cents professors de català, castellà i matemàtiques es deurà solucionar amb les mesures excepcionals a la borsa d’interins, però ha alertat que caldrà repetir-les si no s’hi han inscrits prou titulats en aquests estudis.

Precisament l’increment de població escolar i la demanda de places públiques, que ha fet mantenir oberts més grups dels prevists inicialment, fa pensar que s’hauran de mantenir les mesures excepcionals de la borsa, si bé és cert que les dades de matriculació i la composició de l’oferta final d’escola pública encara no són definitives. Llavors, en aquest cas, la plantilla de docents arribarà pràcticament a setanta dos mil integrants. D’aquesta manera se solucionaran les necessitats d’escolarització, però no pas algunes altres com la modificació de ràtios.

La manca de professorat de català, castellà i matemàtiques a secundària ha obligat a prendre mesures ‘excepcionals’, però aquest no serà el sol canvi que engegaran el curs vinent. Bargalló ha comptat que els docents necessaris d’aquestes especialitats n’eren tres-cents, un buit que ocuparan a parts iguals mestres habilitats per a fer classes a l’ESO, graduats compromesos a cursar el màster de professorat abans del 2021, i professors que poden acreditar coneixements per a impartir aquestes matèries. Quant als mestres que exerciran a 1r i 2n d’ESO, seran només de les especialitats de català, castellà i matemàtiques .

Tot i que en un començament el departament havia ofert fins a 223 places, finalment només se n’han cobert cent, quaranta-vuit de matemàtiques, trenta-sis de català i setze de castellà. Segons que ha explicat el conseller, les tres solucions per a cobrir les vacants ‘no són excel·lents’ però permetran de superar la manca de graduats en ciències exactes i filologia catalana i castellana. Confia que aquesta sortida bastarà per al curs vinent però reconeix que caldrà avaluar més mesures excepcionals si no entren més graduats a la borsa de docents.

Sobre això, destaca que les universitats han d’ajudar a promoure entre els estudiants d’aquests graus la docència com a sortida laboral amb inserció, a banda la recerca.

Rècord a la borsa de docents

Durant aquest curs, la situació ja ha obligat a contractar professorats sense màster i Bargalló no descarta de tornar-ho a fer si les baixes laborals no es poden arribar a cobrir amb el personal a la borsa. I és que amb aquestes mesures ha crescut en 5.192 inscrits sense cursar el màster però amb el compromís de cursar-lo abans del 2021.

Actualment, doncs, la borsa té 9.513 docents, 9.099 de secundària i 414 de primària. Per a les substitucions i els interinatges del curs 2018-2019, la prioritat es vehicularà precisament al voltant d’aquest màster. De primer es donarà feina als qui ja el tenen, després als qui el cursen i ja l’hauran obtingut amb tota probabilitat a principi de curs, i, finalment, als qui s’han compromès a obtenir-lo durant els tres cursos següents.

Amb aquestes dades, la borsa de docents ha arribat a una xifra rècord d’inscrits, tenint en compte que no s’han convocat places per a totes les especialitats ni en tots els territoris. La darrera vegada que es van convocar totes s’hi van inscriure onze mil professors i mestres.

A favor de l’autonomia de centres

Bargalló ha defensat l’autonomia dels centres en la contractació de personal, car creu que el marge que ofereix el decret de plantilles és positiu per a millorar el projecte educatiu d’escoles i instituts. Entén les reticències dels sindicats, però aposta per més control dels casos que puguin generar sospites abans de fer enrere aquesta mesura.

Creu que és positiu que les escoles tinguin una part de la plantilla genèrica i una part personalitzada amb la decisió en el centre. Per a Bargalló, l’única manera de continuar garantint els drets laborals és reduir la taxa d’interinitat, però defensa que cal saber mantenir aquests drets amb el treball pedagògic dels centres.

‘No puc acceptar que, havent-n’hi un total de cinc mil, els centres no puguin plantejar un projecte educatiu propi perquè n’hi ha uns cinquanta o cent en què el procés potser no ha estat net’, conclou Bargalló. El conseller refusa de ‘no avançar en la millora’ arran d’aquestes reticències.

De fet, defensa que els centres milloren cada any i que l’administració els ha d’oferir les eines per a aconseguir-ho i fer que el seu progrés sigui més efectiu. En cap cas, segons ell, la innovació ha de ser una eina de màrqueting.