01.04.2020 - 21:50
Les autoritats xineses es vanten de fa dies que han batut el coronavirus 2019: després de les severíssimes restriccions a Wuhan, l’epicentre, i tot el perímetre, les xifres oficials d’infectats i morts han començat a estabilitzar-se, primer, i decaure, després. La Xina ha contingut l’epidèmia i ha estrenat, amb Corea del Sud, el concepte de l’aplanament de corba. Les estatístiques semblen indicar-ho, però els experts s’ho miren amb recel, i n’hi ha que ho desmenteixen.
Avui, l’agència Bloomberg ha destapat que un informe de la intel·ligència dels Estats Units havia conclòs que les dades de la Xina han estat falsejades intencionadament. Ara que els Estats Units s’ha situat al capdavant del recompte mundial de casos positius de Covid-19, el president Donald Trump, el vice-president Mike Pence i el secretari d’Estat, Mike Pompeo, han canviat un to que, fins ara, relativitzava les xifres, i han retret a la Xina que no proporcionés ‘prou aviat informació acurada’ sobre la situació. Suggeria, de fet, que l’estadi de ‘pandèmia’ s’hauria pogut evitar si el govern de Xi Jinping hagués estat transparent.
Aquesta setmana, les autoritats xineses han anunciat que canviarien el criteri a l’hora de comptar els morts per la malaltia del coronavirus 2019. Ja l’han canviat vuit vegades i, per això, només ahir la xifra ja es va engreixar amb 1.500 casos nous. Fins ara no hi incloïen els asimptomàtics, i ara sí. S’espera que això calmi una mica el neguit de metges i societat civil, que d’uns dies ençà han expressat el temor que els contagis originats a partir de pacients que no presenten símptomes no causessin brots nous i s’ampliés la propagació. La por que, amb la supressió d’algunes de les mesures i restriccions més severes, la corba no torni a enfilar-se, és considerable.
El director de l’Oficina de Control i Prevenció de Malalties xinès, Chang Jile, va explicar, quan va comparèixer per anunciar les modificacions: ‘Enfortirem el monitoratge, la vigilància, la quarantena i el tractament dels portadors asimptomàtics.’ I afegí que prendrien mostres en àrees clau per a investigar i analitzar aquests portadors. Sembla que hi ha un canvi de parer, doncs, però la cosa no s’acaba aquí. Aquestes darreres setmanes, diversos doctors també han denunciat un altre dels problemes que poden haver difuminat les xifres reals: molts pacients morien de pneumònia als hospitals sense que els haguessin pogut fer la prova.
Però el cas és que, a part la manera com fer el recompte, que també ha causat sorpresa i confusió en uns altres estats, com ara Alemanya, diverses veus, a més de Bloomberg, han alertat que el govern de Xi Jinping pot haver maquillat expressament les dades verídiques. Un estudi de la Universitat d’Hong Kong assenyala que el 20 de febrer hi havia 232.000 contagiats a la Xina, que fins aleshores n’havia registrats 75.000. Un dels investigadors, Ben Cowling, ha declarat a la prestigiosa revista ‘Time’ que la diferència es deu al fet que, d’entrada, la Xina només comptava els malalts més greus.
Una altra investigació, de la revista Science, estimava que el 86% dels casos a Hubei van ser registrats en el moment d’anunciar el confinament de la zona; i una altra, de la Universitat de Southampton, va apuntar que el 95% de les infeccions s’hauria pogut evitar si la Xina hagués actuat tres setmanes abans. La conclusió s’enllaça amb les crítiques que va rebre Xi Jinping per haver reprimit els primers metges que van alertar del brot, com ara Li Wenliang, que va morir per haver contret la malaltia, després d’haver estat objecte d’una investigació policíaca perquè va provar d’avisar la resta de metges. És un altre dels indicis que sembren ombra entorn de les dades xineses.
Però n’hi ha més, que no alcen tant el crit al cel, i assenyalen que, malgrat que la Xina no hagi estat del tot curosa amb la gestió del recompte, ha estat transparent publicant els canvis de criteri. El portal Business Insider, per exemple, recorda que el Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units ha deixat d’actualitzar els reports diaris sobre l’augment de casos i de morts i ofereix únicament aproximacions de tant en tant. I subratlla que a la Xina, en canvi, la Comissió Nacional de Salut ‘ha anat afegint tota la seva informació sobre el coronavirus a la seva web, i ha publicat actualitzacions diàries d’ençà del 3 de febrer’.
Hi ha més explicacions plausibles que poden justificar la diferència entre la contenció de les xifres a la Xina i l’esclat a gairebé tota la resta del món. La principal és que el 23 de gener, de seguida que es va declarar l’epidèmia a la ciutat de Wuhan i la província de Hubei, van quedar del tot tancades. A més, el país es va gairebé paralitzar. A Hubei hi viuen seixanta milions de persones, més que a tot l’estat espanyol, i el tancament de l’àrea, segons que diuen els experts, va contribuir molt que l’epidèmia no s’escampés a la resta del país.
La Xina tampoc no va amagar el brot a l’OMS, a la qual va ser comunicat pocs dies després de saber-se’n el primer cas, i els seus equips de recerca en van descobrir aviat les claus genètiques i les van compartir amb la comunitat científica. De moment, el consens sembla oscil·lar sobre la idea que la magnitud de la tragèdia és més ben apamada que no pas ignorada, i que la Xina pogué amagar xifres al començament del brot i durant els últims dies, encara que no sapiguem l’abast de l’impacte que això hagi pogut tenir.
