Els últims dies del curs que certifica la fi de l’oasi polític valencià

  • El curs polític que s'acaba ha estat convuls per als partits del Botànic que ara s'han de recompondre per afrontar amb garanties les eleccions de la primavera

VilaWeb
Esperança Camps Barber
17.07.2022 - 21:40
Actualització: 18.07.2022 - 22:29

Amb el seu habitual “senyories han fet un bon treball”, Enric Morera tancava dijous el darrer ple de les Corts Valencianes d’aquest curs. Fa més de dues setmanes, el president Puig s’acomiadava dels diputats i els desitjava un bon estiu en la darrera sessió de control al Consell que es va fer dijous 7. Una forta sensació de final de cicle recorria les bancades mentre cada grup parlamentari anotava els deures a fer en el quadern de vacances.

Toca recollir les notes d’un curs molt mogut, amb tot de canvis tant a les sindicatures i als grups parlamentaris com als bancs blaus del Consell. Les Corts han vist aquests mesos com se substituïen els dos vice-presidents; com marxava un històric de la política valenciana com és Vicent Soler; i com canviaven, l’un darrere l’altre, els síndics dels tres grups del Botànic.

Quan els diputats tornen el mes de setembre a ocupar els escons ho faran amb la necessitat de planificar bé les tasques, però amb les presses pròpies dels estudiants que han d’aprovar totes les assignatures abans del maig. Si el president Ximo Puig no les avança, hi haurà eleccions a les Corts Valencianes, però el tauler de joc s’ampliarà molt perquè els comicis coincidiran amb les municipals i les espanyoles. Els membres del Botànic hauran de fer equilibris per marcar un perfil propi de cara a l’electorat, però, a l’hora, no desmarcar-se tant dels socis que permeta veure la bastida d’uns ponts que potser encara no s’han acabat de reconstruir.

La taxa turística com a termòmetre

El comiat va tenir el moment estel·lar de l’admissió a tràmit de la proposició de llei de la taxa turística. Una taxa que el PSOE no vol, encara que hi va votar a favor del tràmit perquè no fer-ho hauria estat obrir una nova escletxa en el pacte del Botànic que és en procés de restauració i de reconstrucció. Amb tot, ara falta tota la feina parlamentària prèvia a l’aprovació d’una norma que ja naix amb una moratòria incorporada, i que no s’aplicaria fins l’any 2024, és a dir, quan hi haja un nou govern de la Generalitat i una majoria diferent de les Corts. Els socialistes ja han anunciat que passaran el ribot al text. Per millorar-lo, han dit. I perquè s’entenga que el que faran serà aigualir encara més la norma, ho han dit mirant als ulls i agafats de la mà dels empresaris hotelers que reneguen de la taxa.

La fotografia de l’hemicicle de dijous, quan es va admetre la tramitació de la proposició, era curiosa en molts sentits. Per una banda, per l’absència del president Ximo Puig. Per una altra, perquè dos síndics dels tres que el 21 de desembre van signar l’acord de mínims per a desenvolupar-la, ja no són diputats.

De fet, estampar la seua signatura a l’acord de la taxa turística va ser el darrer acte parlamentari que va fer Fran Ferri, que era síndic de Compromís d’ençà del 2015. No debades, va ser un dels negociadors tant del primer acord del Botànic com del segon. Era un puntal importantíssim sobre el qual gravitava l’estabilitat parlamentària del Consell.

L’altre actor que ja no és a les Corts és el socialista Manolo Mata. La seua situació com a síndic, portaveu i home de confiança de Ximo Puig es va fer insostenible quan es va conèixer en profunditat el contingut del sumari del cas Assut. Es tracta d’un cas de parasitisme corrupte sobre els comptes de l’Ajuntament de València en l’època de Rita Barberà que afecta dirigents tant del PP com del PSPV. El presumpte corruptor de la trama és l’empresari Jaime Febrer, de qui Mata és l’advocat defensor. Els viatges a la presó per a preparar la defensa del seu client mentre encara era diputat a les Corts amenaçaven d’embrutar la imatge de netedat reputacional de què presumeix Ximo Puig, que va ser qui el va convidar a marxar.

La tercera signant del pacte de la llei de la taxa turística és Pilar Lima, la coordinadora d’Unides Podem que els primers dies del curs, fins i tot, abans d’acabar les vacances, va generar un terratrèmol dins la formació. En una mateixa jugada va assolir tot el poder en desbancar l’anterior síndica, Naiara Davó, i fer caure el vice-president segon del Consell, Rubén Martínez Dalmau.

Convulsions d’alt voltatge

Amb la dimissió de Mata, Ximo Puig es va veure obligat a moure les peces del taulell i a fer una remodelació de la branca socialista del seu executiu. La primera que feia amb una certa profunditat d’ençà que governa. Va optar per alliberar Ana Barceló del pes de la Conselleria de Sanitat després de gestionar més d’un any de pandèmia, agrair els serveis i la solvència de Vicent Soler com a conseller d’Economia i donar un cop de timó a la Conselleria d’Universitats que no acabava de girar rodona.

L’única consellera a qui no va tocar va ser Gabriela Bravo, titular de Justícia i Administracions Públiques, que marxa de vacances amb el deure pendent de redactar el reglament que ha de regular els coneixements de català dels funcionaris públics. Fa més de quatre mesos que el requisit lingüístic hauria de ser vigent, però l’elaboració d’aquest reglament va al ralentí.

La cosa que pocs s’esperaven és que, aprofitant aquests canvis, Vicent Marzà també decidira de marxar. Ja ho havia intentat quan Ferri va tornar a l’empresa privada a fer d’enginyer i es va postular com a síndic de Compromís; això no obstant, els seus companys no li ho van permetre. En aquesta ocasió ja no el va frenar res.

Ben a prop del solstici, qui va marxar va ser la vice-presidenta Mónica Oltra. El TSJ valencià la va encausar en un cas de presumpte tracte de favor al seu ex-marit, condemnat per abusos sexuals a una menor tutelada al centre on ell feia d’educador. A pesar de la resistència numantina que va intentar, Oltra va dimitir entre llàgrimes i retrets al president Puig el 21 de juny.

L’eixida d’Oltra del Consell ha permès de descomprimir l’ambient que rodejava el Botànic per a afrontar els mesos que vindran amb una certa aparença de calma. I, de retruc, per a tornar a posar el focus sobre Jorge Bellver, diputat del PP, vice-president segon de les Corts i implicat en el cas Assut. El jutge que investiga no l’ha encausat, però ha demanat informació a la cambra sobre la seua situació d’aforat.

Final de curs agre per a Jorge Bellver

Pocs dies després de la dimissió d’Oltra es va saber que qui va ser dofí de Rita Barberà apareixia en les agendes de l’ex-batllessa en reunions conjuntes amb l’empresari Jaime Febrer. També apareix al sumari com a receptor de regals caríssims entre els anys 2003 i 2006.

Aquestes noves revelacions han empès Compromís i Unides Podem a reactivar la petició de la creació d’una comissió d’investigació sobre el cas Assut. De moment, ja han demanat explicacions a un Bellver i un PP muts. El PSOE ha posat el fre. La síndica, Ana Barceló, s’està especialitzant a posar aigua al vi i ja va dir que abans de posar en marxa una nova comissió s’han de tancar les que hi ha obertes. Va remarcar que el seu partit ja ha separat els militants implicats, i va demanar explicacions a la síndica popular, Maria José Català.

Vox aprova amb bona nota, amb la connivència del PSPV i Unides Podem

Aquest darrer ple de les Corts va tenir una cirereta de pinyol agre i inesperat: Vox va aconseguir que s’aprovara la seua primera iniciativa legislativa a les Corts Valencianes. Els socialistes i Unides Podem es van abstenir en la votació que va permetre la modificació del reglament de les Corts en l’apartat que té a veure amb l’admissió d’iniciatives legislatives populars, les ILP. L’objectiu de Vox, disfressat amb el vestit del foment de la participació de la ciutadania que, fins i tot, va emprar paraules textuals d’Unides Podem, és de poder admetre a discussió i debatre la ILP de l’associació Hablamos Español sobre l’elecció de la llengua als centres educatius, és a dir, perquè als centres educatius l’única llengua oficial siga l’espanyol. També pretenen que la Generalitat, literalment, “abandone el camp del monolingüisme a la catalana”, una iniciativa que té el suport de Ciutadans i del PP.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor