Els cristians de Betlem i Jerusalem renuncien a celebrar Nadal per la situació a Gaza

La població de Betlem es prepara per a un Nadal estrany, més tranquil, sense les llums festives i l’arbre de Nadal que solen presidir cada any la plaça principal de la ciutat. Enguany les autoritats de la terra que s’ha considerat tradicionalment que va ser el lloc de naixement de Jesús han decidit de suspendre totes les celebracions a causa de la guerra entre Israel i Hamàs.

La cancel·lació de les festes de Nadal, que normalment atrauen milers de visitants, és un cop fort per a l’economia d’aquesta ciutat, que depèn del turisme. No obstant això, la batllessa de la ciutat, Hana Haniyeh, diu que l’alegria i la celebració són incompatibles en un moment de gran patiment dels palestins a Gaza. “És cert que l’economia s’enfonsa”, explica Haniyeh a Associated Press. “Però si ho comparem amb allò que passa al nostre poble a Gaza, això no és res.”

Del 7 d’octubre ençà, l’accés a Betlem i més ciutats palestines de la Cisjordània ocupada per Israel ha estat difícil, amb cues llargues de conductors que esperaven per passar els controls militars. Les restriccions també han impedit que molts palestins sortissin del territori per treballar a Israel.

Els dirigents de la ciutat estan preocupats per l’impacte que les restriccions tenen sobre l’economia palestina, que ha viscut una davallada considerable del turisme d’ençà que va començar la guerra. El sector turístic palestí ha registrat pèrdues de dos milions d’euros el dia, segons el ministre de Turisme de Palestina.

Les celebracions nadalenques anuals a Betlem, compartides entre les denominacions armènia, catòlica i ortodoxa, sempre són un gran impuls per a la ciutat, on el turisme representa el 70% dels ingressos anuals. Però els carrers són buits enguany.

Amb la cancel·lació de vols a Israel per part de la majoria d’aerolínies principals, més de setanta hotels a Betlem s’han vist obligats a tancar i deixar uns sis mil treballadors del sector turístic sense feina, segons que explica Sami Thaljieh, gerent de l’hotel Santa Maria.

“Em passo els dies bevent te i cafè, esperant uns clients que no vénen mai. Avui no hi ha turisme”, explica Ahmed Danna, propietari d’una botiga de Betlem.

Haniyeh explica que, tot i la cancel·lació de les festes de Nadal, sí que es faran cerimònies religioses, inclosa la reunió tradicional de caps religiosos i una missa del Gall. “Betlem és una part essencial de la comunitat palestina”, diu. “De manera que a la missa del Gall d’enguany, pregarem per la pau, pel missatge de pau que es va fundar a Betlem quan Jesucrist va néixer.”

George Carlos Canawati, un periodista, professor i cap de boy scouts palestí, defineix la seva ciutat com “trista i desolada”. Diu que la seva colla de scouts farà una marxa en silenci per la ciutat, en senyal de dol pels companys morts a Gaza.

“Rebrem el missatge de Nadal bo i rebutjant la injustícia i l’agressió, i pregarem perquè arribi la pau a la terra de la pau”, explica Canawati.

Un baròmetre de les relacions entre Israel i Palestina

L’entusiasme de les festes de Nadal de Betlem ha estat durant molt de temps un baròmetre de les relacions entre israelians i palestins.

La celebració va ser trista el 2000, al començament de la segona intifada, quan les forces israelianes van tancar part de Cisjordània en resposta dels palestins que van cometre molts atacs que van matar civils israelians.

També va ser molt tensa durant una revolta palestina anterior, que va durar del 1987 al 1993, quan les festes anuals a Betlem eren vigilades per franctiradors d’elit de l’exèrcit israelià situats als terrats de la plaça.

Però, enguany, l’ànim apagat i sobri no es limita a Betlem.

A tota la Terra Santa, les festivitats de Nadal s’han ajornat. A Israel hi ha 182.000 cristians, 50.000 a Cisjordània i Jerusalem i 1.300 a Gaza. La immensa majoria són palestins.

A Jerusalem, els carrers normalment bulliciosos del barri Cristià de la Ciutat Antiga han romàs en silenci d’ençà que va començar la guerra. Les botigues estan tancades, i els propietaris diuen que tenen por d’obrir-les, i que, si ho fessin, no tindrien gaires clients.

Els caps de les esglésies principals de Jerusalem van anunciar al novembre que també s’hi suspendrien les celebracions de les festes. “Instem les nostres congregacions a restar fortes, al costat dels qui pateixen aquestes afliccions i enguany a renunciar a qualsevol activitat festiva innecessària”, van escriure.

A l’altar de l’església evangèlica luterana de Betlem, es mostra una escena del naixement revisada. És una figura del nen Jesús embolicada amb un mocador palestí i és assegut sobre un munt de runa. La figura és sota una olivera, un símbol de perseverança per als palestins.

“Mentre el món celebra Nadal, els nostres fills són sota la runa. Mentre el món celebra, les nostres famílies estan desplaçades i les cases, destruïdes”, diu el pastor de l’església, Munther Isaac. “Això és Nadal per a nosaltres, a Palestina, avui.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb