08.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 08.01.2024 - 21:42
Rishi Sunak va sorprendre en la conferència anual del seu partit, a l’octubre, quan es va presentar com el candidat del “canvi”, malgrat que els conservadors han governat els darrers tretze anys al Regne Unit. Però, de sobte, sembla que el canvi ha deixat de ser el pla.
Només tres mesos després d’aquell discurs, en què Sunak va criticar la política dels darrers trenta anys i va dir que volia “liderar d’una manera diferent”, el primer ministre ha tornat a canviar el discurs.
“Hem de continuar com fins ara”, va dir dilluns passat Sunak als membres del públic en una sessió de preguntes i respostes a Lancashire, al nord-oest d’Anglaterra. Votar els tories ofereix “pau mental”, va argumentar, mentre que votar el Partit Laborista portaria el país “de retorn a la casella de sortida”.
El canvi d’estratègia de Sunak és important, perquè té previst de convocar eleccions generals durant la segona meitat de l’any i prova de recuperar la distància que les enquestes mostren respecte del Partit Laborista i que ha fluctuat al voltant de 20 punts durant mesos.
Els canvis constants de discurs també suggereixen que el partit governant no està segur de com ha d’encarar les eleccions.
“Hi ha hagut massa canvis i massa rellançaments”, diu John McTernan, ex-assessor del primer ministre laborista Tony Blair i estrateg de BCW Global.
Sunak va canviar la seva estratègia política unes quantes vegades, l’any passat. Va començar l’any mirant de distanciar-se dels problemes creats pels governs conservadors de Boris Johnson i Liz Truss i revelant cinc promeses sobre l’economia, el servei de salut i la immigració que estaven dissenyades per restaurar la confiança del públic en el Partit Conservador.
A l’estiu, la seva consigna encara era de mantenir aquest pla i fer-se ressò de les cinc promeses. No obstant això, a mesura que les enquestes continuaven afavorint el Partit Laborista de Keir Starmer, Sunak va començar a emprar una retòrica més populista i d’extrema dreta contra l’agenda de zero emissions, els immigrants i les qüestions de la “guerra cultural”.
I quan això tampoc no va aconseguir de canviar l’opinió pública, aleshores es va presentar a la conferència conservadora de l’octubre com un agent del canvi disposat a prendre decisions importants sobre polítiques com ara l’eliminació d’una costosa línia ferroviària d’alta velocitat i la prohibició de fumar per a les futures generacions.
“Hem tingut trenta anys d’un sistema polític que incentiva la decisió fàcil, no pas la correcta”, va dir a la conferència conservadora, en què citava un període durant el qual el seu partit ha estat al poder més de la meitat del temps. “Trenta anys d’interessos creats”, va afegir.
Finalment, només un mes després, Sunak va sorprendre el seu partit amb un altre gir cap al centre polític quan tornà a incorporar l’ex-primer ministre David Cameron com a secretari d’Estat d’Exteriors en una remodelació del gabinet. Cameron havia estat al capdavant del govern durant sis anys dels trenta que Sunak critica tant.
El primer ministre britànic va començar el seu mandat amb “una estratègia relativament sensata” de perseguir les cinc promeses dissenyades per l’assessor australià Isaac Levido, explica McTernan. I afegeix: “Després, va entrar en pànic l’estiu passat i va canviar de relat quatre o cinc vegades. Vam passar del Rishi dels fulls de càlcul al Rishi anti-zero emissions, al Rishi del món de la tecnologia, al Rishi del canvi i al Rishi de Cameron.”
Finalment, sembla que Sunak i els seus assessors han optat per una estratègia molt més tradicional per a encarar la campanya electoral. Argumentarà que ha fet progressos en les seves promeses i que la situació dels britànics comença a millorar. Dirà que si el país segueix el seu pla econòmic, els conservadors podran oferir un futur més brillant a llarg termini. I, alternativament, els tories argumentaran que votar el Partit Laborista comporta un risc.
D’aquesta manera, seguirà les teories d’un altre estrateg electoral conservador australià, Lynton Crosby, que ja va dirigir una llarga sèrie de campanyes a la Gran Bretanya en favor dels successius líders conservadors. Levido, l’actual assessor principal de Sunak, és un antic treballador de Crosby. El 2015, Crosby va ser el cervell darrere la campanya electoral victoriosa de Cameron amb un missatge ben controlat segons el qual els tories oferien “estabilitat” i un “pla econòmic clar” a llarg termini, mentre generava la por que un govern laborista significaria una “coalició del caos” amb el Partit Nacional Escocès.
Sigui com sigui, no és clar que amb una campanya basada en els principis de seguretat com els de Crosby n’hi hagi prou per a canviar les enquestes. És poc probable que els votants decideixin que volen el mateix i, per tant, la campanya electoral dels tories sembla condemnada a adoptar polítiques més radicals sobre l’economia i la immigració, en l’intent de canviar la narrativa actual que veu clar que el laborisme pot aconseguir el poder després de les eleccions.
